"España no está sola". Discursos, propaganda y relaciones con América Latina (1945-1950)

dc.contributor.author
Soto Sánchez, Rubén
dc.date.accessioned
2024-04-11T08:57:51Z
dc.date.available
2024-04-13T22:05:17Z
dc.date.issued
2023-04-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690543
dc.description.abstract
Acabada la II Guerra Mundial, el règim franquista va haver d’enfrontar-se al rebuig de la comunitat internacional, en el que es va conèixer com la ‘qüestió espanyola’. En aquest context, aquesta investigació té com a objectiu centrar-se en dos àmbits: analitzar els discursos elaborats pel Règim per afrontar l’aïllament i examinar les relacions d’Espanya amb els estats llatinoamericans. Per fer això, s’han utilitzat com a fonts principals, entre d’altres, la premsa franquista i la documentació diplomàtica espanyola. El règim franquista va haver de posar tot el seu esforç en lluitar contra el que considerava que era una campanya internacional antiespanyola, en una estratègia que va anar més enllà de destacar el seu anticomunisme i catolicisme. Identificar uns enemics, esgrimir arguments jurídics, destacar que Espanya no era sola i defensar la ‘veritat espanyola’ van ser alguns dels mecanismes utilitzats. Tot i l’aparent imatge de dignitat, el Règim tampoc va escatimar recursos per a aconseguir els vots necessaris a l’ONU, per la qual cosa la relació amb Amèrica Llatina es va tornar especial. Les nacions llatinoamericanes van adoptar diferents posicions, depenent dels diversos factors —ideològics, econòmics, personals, conjunturals, etc.—, encara que la tendència general fou passar del rebuig pràcticament unànime, el 1945, a tolerar o donar suport a la normalització del Règim, el 1950.
ca
dc.description.abstract
Al acabar la II Guerra Mundial, el régimen franquista tuvo que afrontar el rechazo de la comunidad internacional en lo que se conoció como la ‘cuestión española’. En este contexto, esta investigación tiene como objetivo centrarse en dos ámbitos: analizar los discursos elaborados por el Régimen para afrontar el aislamiento y examinar las relaciones de España con los estados latinoamericanos. Para ello, se han utilizado como fuentes principales, entre otras, la prensa franquista y la documentación diplomática española. El régimen franquista tuvo que poner todo su empeño en luchar contra lo que consideraba una campaña internacional antiespañola, en una estrategia que fue más allá de destacar su anticomunismo y catolicismo. Identificar unos enemigos, esgrimir argumentos jurídicos, destacar que España no estaba sola o defender la ‘verdad española’ fueron algunos de los mecanismos utilizados. Pese a una aparente imagen de dignidad, el Régimen tampoco escatimó recursos para conseguir los votos necesarios en la ONU, algo para lo que la relación con Latinoamérica se tornó esencial. Las naciones latinoamericanas adoptaron diferentes posiciones, dependiendo de diversos factores —ideológicos, económicos, personales, coyunturales, etc.—, aunque la tendencia general fue pasar del rechazo prácticamente unánime, en 1945, a apoyar o tolerar la normalización del Régimen, en 1950.
ca
dc.description.abstract
After the end of the Second World War, the Francoist regime had to face the rejection of the international community, in what was known as the ‘Spanish Question’. In that context, this investigation aims to focus on two scopes: to analyse the discourses elaborated by the Regime to face the isolation and to consider the Spanish relations with Latin-American states. For it, the main sources that have been used are, among others, the Francoist press and the Spanish diplomatic documents. The Francoist regime had to willpower to fight against what they viewed as an anti-Spanish international campaign, in a strategy that went beyond remarking the anticommunism and Catholicism. The procedures used went from identifying the enemies, brandishing juridic discourses, upholding the idea that Spain was not alone and defending the ‘Spanish Truth’. Despite an apparent dignity in their doings, the Regime would not spare any effort trying to achieve the necessary votes in the UN, something which made the relationship with Latin America essential. The Latin-American nations took on different positions depending on various factors -ideological, economic, personal, circumstantial, etc.-, although the general tendency went from an almost unanimous rejection in 1945 to supporting or tolerating the normalization of the Regime in 1950.
ca
dc.format.extent
498 p.
ca
dc.language.iso
spa
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Qüestió espanyola
ca
dc.subject
Cuestión española
ca
dc.subject
Spanish question
ca
dc.subject
Franquisme
ca
dc.subject
Franquismo
ca
dc.subject
Francoism
ca
dc.subject
Relacions internacionals
ca
dc.subject
Relaciones internacionales
ca
dc.subject
International relations
ca
dc.subject.other
Ciències Socials
ca
dc.title
"España no está sola". Discursos, propaganda y relaciones con América Latina (1945-1950)
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
00
ca
dc.contributor.authoremail
ruben.vng.soto@gmail.com
ca
dc.contributor.director
Molinero, Carme, 1955-
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social


Documents

rss1de1.pdf

2.604Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)