MLG-R: Nova proposta de classificació per les lesions musculars (Lesions dels isquiotibials)

Abstract

ABSTRACT INTRODUCCIÓ: Aquesta tesis doctoral proposa dissenyar un sistema de classificació de les lesions musculars basat en l'evidència científica actual, i testar-lo en una mostra d'esportistes. JUSTIFICACIÓ CÈNTIFICA: No hi ha una classificació per a les lesions musculars amb àmplia acceptació. HIPÒTESI I OBJECTIUS: L'extensió i la localització de la lesió de la matriu extracel·lular és el factor clau en la clínica i el pronòstic d'aquestes lesions, per això la valoració d'aquesta estructura és la peça central de la proposta. L'objectiu és desenvolupar una classificació basada en l'evidència científica existent, de fàcil aplicació, que agrupés les lesions per gravetat i testar-la en una mostra de futbolistes. DISSENY DE L'ESTUDI: Es va realitzar un primer estudi en què col·laboraven centres i experts en lesions musculars a nivell internacional, després de la revisió de la literatura existent, es va assolir un consens per a la proposta final. Un segon va estudiar observacional i unicèntric, amb part de la mostra retrospectiva i part prospectiva, que va avaluar la capacitat de la MLG-R per classificar les lesions segons la gravetat, oferir un pronòstic i identificar les lesions amb més risc de recidivar. També es va avaluar la fiabilitat intra i interobservador de la nova classifica RESULTATS: Es van incloure 76 lesions (42 jugadors), de les quals 50 (65,8%) eren de grau 3r, 54 (71,1%) afectaven la bíceps femoral en la seva porció llarga, i 33 (43,4%) estaven localitzades a la unió miotendinosa (UMT) proximal. La mitjana de temps per al Return to Play (RTP) per a les lesions de grau 2, 3 i 3r va ser de 14,3, 12,4 i 37 dies, respectivament. Les lesions que afectaven la UMT proximal tenien un RTP mitjà de 31,7 dies, mentre que les que afectaven la part distal tenien un RTP mitjà de 23,9 dies. L'anàlisi de les lesions de grau 3r del bíceps femoral porció llarga localitzades al tendó lliure va mostrar un temps mitjà de RTP de 56 dies mentre que les lesions localitzades al tendó central van tenir un RTP més curt de 24 dies (p=0,038). L'anàlisi estadística va mostrar un poder predictiu excel·lent del sistema de classificació MLG-R amb un error absolut mitjà de 9,8 dies i un R-quadrat de 0,48. Els factors més importants per determinar el RTP van ser si la lesió es localitzava al tendó lliure de la porció llarga del bíceps femoral o si era una lesió de grau 3r. CONCLUSIONS: El sistema MLG-R permet descriure amb el seu acrònim el mecanisme de lesió (M), localització (L), gravetat (G) i nombre de reincidències (R). Així es minimitza la subjectivitat, és fàcil d'aplicar, és flexible i obert, i permet la incorporació de qualsevol altre coneixement rellevant per al pronòstic o el diagnòstic. El grau de lesió és la variable més important per determinar l'RTP, seguida de la localització respecte a l'anatomia de la UMT.

ABSTRACT INTRODUCCIÓN: La presente tesis doctoral se propone diseñar un sistema de clasificación de las lesiones musculares basado en la evidencia científica actual, y testarlo en una muestra de deportistas. JUSTIFICACIÓN CIÉNTIFICA: No existe una clasificación para las lesiones musculares con amplia aceptación. HIPOTESIS Y OBJETIVOS: La extensión y localización de la lesión de la matriz extracelular es el factor clave en la clínica y pronóstico de estas lesiones, por ello la valoración de dicha estructura es la pieza central de la propuesta. El objetivo es desarrollar una clasificación basada en la evidencia científica existente, de fácil aplicación, que agrupara las lesiones por gravedad y testarla en una muestra de futbolistas. DISEÑO DEL ESTUDIO: Se realizó un primer estudio en el que colaboraban centros y expertos en lesiones musculares a nivel internacional, tras la revisión de la literatura existente, se alcanzó un consenso para la propuesta final. Un segundo estudió observacional y unicéntrico, con parte de la muestra retrospectiva y parte prospectiva, que evaluó la capacidad de la MLG-R para clasificar las lesiones según su gravedad, ofrecer un pronóstico e identificar las lesiones con mayor riesgo de recidivar. También se evaluó la fiabilidad intra e interobservador de la nueva clasificación. RESULTADOS: Se incluyeron 76 lesiones (42 jugadores), de las cuales 50 (65,8%) eran de Grado 3r, 54 (71,1%) afectaban a la bíceps femoral en su porción larga, y 33 (43,4%) estaban localizadas en la unión miotendinosa (UMT) proximal. La media de tiempo para el Return to Play (RTP) para las lesiones de grado 2, 3 y 3r fue de 14,3, 12,4 y 37 días, respectivamente. Las lesiones que afectaban a la UMT proximal tenían un RTP medio de 31,7 días, mientras que las que afectaban a la parte distal tenían un RTP medio de 23,9 días. El análisis de las lesiones de grado 3r del bíceps femoral porción larga localizadas en el tendón libre mostró un tiempo medio de RTP de 56 días mientras que las lesiones localizadas en el tendón central tuvieron un RTP más corto de 24 días (p=0,038). El análisis estadístico mostró un excelente poder predictivo del sistema de clasificación MLG-R con un error absoluto medio de 9,8 días y un R-cuadrado de 0,48. Los factores más importantes para determinar el RTP fueron si la lesión se localizaba en el tendón libre de la porción larga del bíceps femoral o si era una lesión de grado 3r. CONCLUSIONES: El sistema MLG-R, permite describir con su acrónimo el mecanismo de lesión (M), localización (L), gravedad (G), y número de reincidencias (R). Así se minimiza la subjetividad, es fácil de aplicar, es flexible y abierto, permitiendo la incorporación de cualquier otro conocimiento relevante para el pronóstico o el diagnóstico. El grado de la lesión es la variable más importante para determinar el RTP, seguida de la localización con respecto a la anatomía de la UMT.

ABSTRACT INTRODUCTION: This doctoral thesis aims to design a classification system for muscle injuries based on current scientific evidence, and to test it on a sample of athletes. SCIENTIFIC RATIONALE: There is no widely accepted classification for muscle injuries. HYPOTHESIS AND OBJECTIVES: The extent and location of the extracellular matrix injury is the key factor in the clinical and prognosis of these injuries, so the assessment of this structure is the centrepiece of the proposal. The objective is to develop a classification based on the existing scientific evidence, easy to apply, that groups injuries by severity and test it in a sample of football players. STUDY DESIGN: A first study was carried out in which centres and experts in muscle injuries at an international level collaborated and, after reviewing the existing literature, a consensus was reached for the final proposal. A second observational, single-centre study, with part of the sample retrospective and part prospective, assessed the ability of the GLM-R to classify injuries according to severity, provide a prognosis and identify injuries with a higher risk of recurrence. Intra- and inter-observer reliability of the new classification was also assessed. RESULTS: Seventy-six injuries (42 players) were included, of which 50 (65.8%) were Grade 3r, 54 (71.1%) involved the biceps femoris longus, and 33 (43.4%) were located at the proximal myotendinous junction (MTJ). The median time to Return to Play (RTP) for grade 2, 3 and 3r lesions was 14.3, 12.4 and 37 days, respectively. Injuries involving the proximal MTJ had a mean RTP of 31.7 days, while those involving the distal part had a mean RTP of 23.9 days. Analysis of grade 3r lesions of the biceps femoris longus portion located in the free tendon showed a mean RTP time of 56 days while lesions located in the medial tendon had a shorter RTP of 24 days (p=0.038). Statistical analysis showed excellent predictive power of the MLG-R classification system with a mean absolute error of 9.8 days and an R-squared of 0.48. The most important factors in determining the RTP were whether the injury was located in the free tendon of the long portion of the biceps femoris or whether it was a grade 3r injury. CONCLUSIONS: The MLG-R system allows the mechanism of injury (M), location (L), severity (G), and number of recurrences (R) to be described with its acronym. This minimises subjectivity, is easy to apply, flexible and open, allowing the incorporation of any other knowledge relevant to prognosis or diagnosis. The grade of the lesion is the most important variable in determining the RTP, followed by the location with respect to the anatomy of the MTJ.