De la realidad al diseño medieval: Proyección y construcción de la Catedral de Santa María de Girona mediante técnicas digitales

Abstract

La tesi se centra en la Catedral de Santa Maria de Girona, reconeguda per la seva influència en l'arquitectura gòtica mediterrània i la seva transformació de tres naus a una sola, marcada per consultes històriques. La presència d'estructures romàniques prèvies va allargar la construcció des de 1312 fins al 1603, amb la finalització total a la dècada de 1950. El 2019, un escàner làser 3D integral marca un hito en digitalitzar la catedral, permetent noves investigacions.

L'objectiu principal és aprofundir en la projecció i construcció des d'una perspectiva arquitectònica, utilitzant tècniques de captura massiva de dades i recolzant-se en estudis històrics. Es delineen quatre fases clau: estudi geomètric, creació d'una base documental, estudi dimensional i formal, i definició d'una seqüència constructiva. Els resultats revelen la importància del disseny en el context gòtic, destacant proporcions harmòniques i simbolismes numèrics arrelats en la filosofia medieval. La disposició inicial de l'absis es vincula a conceptes teològics i filosòfics, mentre que la connexió simbòlica entre la nau i l'absis transita d'un disseny ad triangulum a ad quadratum. La metodologia emprada proporciona dades qualitatives i quantitatives, mostrant la precisió constructiva de l'edifici amb mínimes variacions.

La recerca estableix una seqüència constructiva del 1312 al 1608, associada a 18 mestres d'obra. A més, qüestiona hipòtesis sobre la seu romànica mitjançant tècniques digitals. Aquest estudi no només aprofundeix en el disseny i construcció de la catedral, sinó que també representa un avanç integrant mètodes avançats en l'estudi del patrimoni arquitectònic. Els descobriments sobre proporcions geomètriques i seqüència constructiva enriquexen la comprensió de la Catedral i ofereixen perspectives per a futures investigacions, essent una referència per a estudis similars en altres edificis gòtics.

La tesis se centra en la Catedral de Santa María de Girona, destacada por su influencia en el gótico mediterráneo y su transformación de tres naves a una sola, marcada por consultas históricas. La presencia de estructuras románicas previas prolongó la construcción desde 1312 hasta 1603, con la finalización total en la década de 1950. En 2019, un escaneo láser 3D integral marca un hito al digitalizar la catedral, permitiendo nuevas investigaciones. El objetivo principal es profundizar en la proyección y construcción desde una perspectiva arquitectónica, utilizando técnicas de captura masiva de datos y apoyándose en estudios históricos. Cuatro fases clave se delinean: estudio geométrico, creación de una base documental, estudio dimensional y formal, y definición de una secuencia constructiva.

Los resultados revelan la importancia del diseño en el contexto gótico, destacando proporciones armónicas y simbolismos numéricos arraigados en la filosofía medieval. La disposición inicial del ábside se vincula a conceptos teológicos y filosóficos, mientras que la conexión simbólica entre la nave y el ábside transita de un diseño ad triangulum a ad quadratum. La metodología empleada proporciona datos cualitativos y cuantitativos, mostrando la precisión constructiva del edificio con mínimas variaciones.

La investigación establece una secuencia constructiva de 1312 a 1608, asociada a 18 maestros de obra. Además, cuestiona hipótesis sobre la sede románica mediante técnicas digitales. Este estudio no solo profundiza en el diseño y construcción de la catedral, sino que también representa un avance al integrar métodos avanzados en el estudio del patrimonio arquitectónico. Los hallazgos en proporciones geométricas y secuencia constructiva enriquecen la comprensión de la Catedral y ofrecen perspectivas para futuras investigaciones, siendo una referencia para estudios similares en otros edificios góticos.

The thesis focuses on the Cathedral of Santa Maria in Girona, renowned for its influence on Mediterranean Gothic architecture and its transformation from three naves to a single one, marked by historical consultations. The presence of previous Romanesque structures extended the construction period from 1312 to 1603, with full completion in the 1950s. In 2019, a comprehensive 3D laser scan marked a milestone by digitizing the cathedral, enabling new investigations.

The main objective is to delve into the projection and construction from an architectural perspective, using massive data capture techniques and relying on historical studies. Four key phases are outlined: geometric study, creation of a documentary base, dimensional and formal study, and definition of a construction sequence.

Results reveal the importance of design in the Gothic context, highlighting harmonic proportions and numerical symbolism rooted in medieval philosophy. The initial arrangement of the apse is linked to theological and philosophical concepts, while the symbolic connection between the nave and the apse transitions from an ad triangulum to ad quadratum design. The methodology employed provides qualitative and quantitative data, demonstrating the construction precision of the building with minimal variations.

The research establishes a construction sequence from 1312 to 1608, associated with 18 master builders. Furthermore, it questions hypotheses about the Romanesque structure using digital techniques. This study not only delves into the design and construction of the cathedral but also represents an advancement by integrating advanced methods into the study of architectural heritage. Findings on geometric proportions and construction sequence enhance the understanding of the Cathedral and offer insights for future research, serving as a reference for similar studies in other Gothic buildings.