Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel·lectual i literària

Abstract

The thesis Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), intellectual and literary biography analyzes the professional career of the writer Víctor Català, from its beginnings, at the end of the 19th century, to the 1950s. It brings to light unpublished documents that show various aspects of her path as a writer, draftsman, painter and sculptor and also as an archaeologist. It is divided into five parts: the first part explains who Caterina Albert’s paternal and maternal family were, what influence they had on her, the training she had, her autodidactism, her library, her activity as a painter, draftsman and sculptor, the first literary collaborations in the press under various pseudonyms and the relationship she had with the Floral Games in Figueres, in 1888, and with the Florals Games, in Olot, in 1898 The second part analyzes Víctor Català’s activity during Modernism and, in particular, the press reception of the books Lo cant dels mesos (1901), 4 Monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Llibre Blanc (1905), Caires vius (1907). Also the relationship he had with Barcelona, with Fèlix Clos, his literary representative, with Àngel Guimerà, with Joan Maragall, with Narcís Oller, with Carme Kkarr and Dolors Monserdà and with La Renaixensa, Joventut i Ilustració Catalana. The third part analyzes Víctor Català's public activity as president of the Barcelona Floral Games in 1917, as a member of the Catalan Language Academy and the Royal Academy of Fine Arts, as well as the relationship that to have with l'Escala, with the Floral Games of this town, the Ateneus and the Escalan magazine Costa Brava. Also his activity as a lecturer. The fourth part studies the writer’s relationship with Noucentism and, specifically, the reception of La Mare Balena (1920), Un film (1926), Marines (1929) and Contrallums (1930). It also makes known the structure and subject matter of the unpublished poetry collections left by Víctor Català. And, at the end, this part explains what Víctor Català did for Civil War. The fifth and last part analyzes the activity of the writer during the post-war period: the reception of Retablo (1944), of Mosaic (1946) and the professional relationship she had with the publishing house Selecta, and specifically, the reception of the books Vida mòlta (1950) and Jubileu (1951). It also explains the repercussion of the creatio of the Víctor Català prize, in 1953, created by Selecta, as well as the writer’s relationship with the magazine Canigó and the reception that her death had in the press, on January 27, 1966. The annex is important because it introduces unpublished manuscripts and typescripts by Víctor Català

La tesi Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel·lectual i literària analitza la trajectòria professional de l’escriptora Víctor Català, des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins als anys cinquanta del segle XX. Treu a la llum documents inèdits que mostren diversos aspectes del seu camí com a escriptora, dibuixant, pintora i escultora i també com a arqueòloga. Està dividida en cinc parts: la primera part explica qui va ser la família paterna i materna de Caterina Albert, quina influència van tenir en ella, la formació que va tenir, el seu autodidactisme, la seva biblioteca, la seva activitat com a pintora, dibuixant i escultora, les primeres col·laboracions literàries a la premsa amb diversos pseudònims i la relació que va tenir amb el Certamen literari de Figueres, el 1888, i amb els Jocs Florals d’Olot, el 1898. La segona part analitza l’activitat de Víctor Català durant el Modernisme i, en concret, la recepció que van tenir a la premsa els llibres Lo cant dels mesos (1901), 4 Monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Llibr Blanc (1905) i Caires vius (1907). També la relació que va tenir amb Barcelona, amb Fèlix Clos, el seu representant literari, amb Àngel Guimerà, amb Joan Maragall, amb Narcís Oller, amb Carme Karr i Dolors Monserdà i amb La Renaixensa, Joventut i Ilustració Catalana. La tercera part analitza l’activitat pública de Víctor Català com a presidenta en els Jocs Florals de Barcelona, el 1917, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, així com la relació que va tenir amb l’Escala, amb els Jocs Florals d’aquesta població, els Ateneus i la revista escalenca Costa Brava. També la seva activitat com a conferenciant. La quarta part estudia la relació de l’escriptora amb el Noucentisme i, en concret, la recepció de La Mare Balena (1920), Un film (1926), Marines (1929) i Contrallums (1930). També dona a conèixer l’estructura i temàtica dels poemaris inèdits que ha deixat Víctor Català. I, acaba, explicant la relació de Víctor Català amb la Guerra Civil. La cinquena i última part analitza l’activitat de l’escriptora durant la postguerra: la recepció de Retablo (1944), de Mosaic (1946) i la relació professional que va tenir amb l’editorial Selecta, i en concret, la recepció que van tenir els llibres Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). També explica la repercussió de la creació del premi Víctor Català, el 1953, creat per Selecta, així com la relació de l’escriptora amb la revista figuerença Canigó i la recepció que va tenir a la premsa la seva mort el 27 de gener de 1966. L’annex és important perquè dona a conèixer manuscrits i mecanoscrits inèdits de Víctor Català