Epidemiología, aspectos virológicos, clínica, gravedad y consumo de recursos sanitarios de la infección respiratoria viral pediátrica

Abstract

Introducció: Les infeccions respiratòries de vies baixes (IRVB) virals estan associades a una elevada morbimortalitat a la població pediàtrica i són la principal causa d'hospitalització, especialment en els menors de 2 anys, a causa de la bronquiolitis pel virus respiratori sincicial (VRS). Factors genètics del virus, factors propis de l'hoste i factors ambientals, poden condicionar la gravetat de la bronquiolitis per VRS, una malaltia per a la qual l'únic tractament recomanat i que ha demostrat eficàcia són les mesures de suport. Objectius i Metodologia: Aquesta tesi doctoral s'ha estructurat a partir de tres estudis observacionals, retrospectius i descriptius en població pediàtrica hospitalitzada a l'Hospital Infantil Vall d'Hebron de Barcelona. En el primer estudi hem pogut analitzar l'estacionalitat, clínica, gravetat i consum de recursos sanitaris hospitalaris de les IRVB virals en nens menors de 16 anys entre 2012 i 2020, a partir de les dades estructurades disponibles a la història clínica electrònica del pacient. Al segon treball, realitzat entre les temporades 2014-2015 i 2017-2018 hem estudiat si el subgrup genètic del VRS és un factor condicionant de la clínica i gravetat de la bronquiolitis en menors de 24 mesos. A l'últim treball, hem avaluat l'adherència dels clínics a les recomanacions de diagnòstic i tractament de la bronquiolitis després de l'actualització del protocol de l'hospital el 2015, basat en les darreres guies de pràctica clínica.

Resultats i conclusions: Els virus amb més morbiditat per la seva prevalença o gravetat han estat el VRS, els virus de la grip, el metapneumovirus humà i el rinovirus. El VRS és el que s'ha associat a un increment més gran de la probabilitat de patir una bronquiolitis, el rinovirus de patir sibilàncies/aguditzacions asmàtiques i els virus de la grip de patir pneumònia. El virus de la grip A és el que ha causat les hospitalitzacions més prolongades i el VRS ha estat el principal virus associat als ingressos a la unitat de cures intensives (UCI). Aquestes malalties s'han associat a una elevada ocupació de llits hospitalaris, tant de plantes convencionals com de crítics, i a un alt consum de recursos sanitaris, especialment durant les temporades epidèmiques. Les bronquiolitis per VRS-A han tingut una pitjor evolució durant l'hospitalització en comparació amb el VRS-B, evidenciada per una proporció més gran de pacients amb escales de gravetat moderades-greus a l'ingrés, més proporció de pacients amb estada hospitalària i a la UCI superior a 7 dies, i major proporció de pacients que ingressen a la UCI i que requereixen ventilació mecànica invasiva. Finalment, pel que fa a l'adaptació de la pràctica clínica a les recomanacions del protocol de bronquiolitis, s'ha evidenciat una reducció significativa en l'ús de salbutamol, adrenalina i sèrum salí hipertònic al 3%; la prescripció de corticoides ha disminuït de manera no significativa. Així mateix, ha disminuït de manera significativa la realització de radiografies de tòrax i la prescripció d'antibiòtics. Com preveiem, aquests canvis a la pràctica clínica no han donat lloc a una pitjor evolució dels pacients.

Introducción: Las infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB) virales están asociadas a una elevada morbimortalidad en la población pediátrica y son la principal causa de hospitalización, especialmente en los menores de 2 años, debido a la bronquiolitis por el virus respiratorio sincitial (VRS). Factores genéticos del virus, factores propios del huésped y ambientales, pueden condicionar la gravedad de la bronquiolitis por VRS, una enfermedad para la que el único tratamiento recomendado y que ha demostrado eficacia son las medidas de soporte. Objetivos y Metodología: La presente tesis doctoral se ha estructurado a partir de tres estudios observacionales, retrospectivos y descriptivos en población pediátrica hospitalizada en el Hospital Infantil Vall d’Hebron de Barcelona. En el primer estudio hemos podido analizar la estacionalidad, clínica, gravedad y consumo de recursos sanitarios hospitalarios de las IRVB virales en niños menores de 16 años entre 2012 y 2020, a partir de los datos estructurados disponibles en la historia clínica electrónica del paciente. En el segundo trabajo, realizado entre las temporadas 2014-2015 y 2017-2018 hemos estudiado si el subgrupo genético del VRS es un factor condicionante de la clínica y gravedad de la bronquiolitis en menores de 24 meses. En el último trabajo, hemos evaluado la adherencia de los clínicos a las recomendaciones de diagnóstico y tratamiento de la bronquiolitis tras la actualización del protocolo del hospital en 2015, basado en las últimas guías de práctica clínica. Resultados y conclusiones: Los virus con mayor morbilidad por su prevalencia o gravedad han sido el VRS, los virus de la gripe, el metapneumovirus humano y el rinovirus. El VRS ha sido el que se asocia a un mayor incremento de la probabilidad de sufrir una bronquiolitis, el rinovirus de sufrir sibilancias/agudizaciones asmáticas y los virus de la gripe de sufrir neumonía. El virus de la gripe A es el que ha causado las hospitalizaciones más prolongadas y el VRS ha sido el principal virus asociado a los ingresos en la unidad de cuidados intensivos (UCI). Estas enfermedades se han asociado a una elevada ocupación de camas de hospitalización, tanto convencionales como de críticos, y a un alto consumo de recursos sanitarios, especialmente durante las temporadas epidémicas. Las bronquiolitis por VRS-A han tenido una peor evolución durante la hospitalización en comparación con el VRS-B, evidenciada por una mayor proporción de pacientes con escalas de gravedad moderadas-graves al ingreso, mayor proporción de pacientes con estancia hospitalaria y en UCI superior a 7 días, y mayor proporción de pacientes que ingresan en UCI y que requieren ventilación mecánica invasiva. Finalmente, en relación a la adaptación de la práctica clínica a las recomendaciones del protocolo de bronquiolitis, se ha evidenciado una reducción significativa en el uso de salbutamol, adrenalina y suero salino hipertónico al 3%; la prescripción de corticoides ha disminuido de forma no significativa. Así mismo, ha disminuido de forma significativa la realización de radiografías de tórax y la prescripción de antibióticos. Como preveíamos, estos cambios en la práctica clínica no han dado lugar a una peor evolución de los pacientes.

Introduction: Viral lower respiratory tract infections (LRTIs) are associated with high morbidity and mortality in the pediatric population and are the main cause of hospitalization, especially in children under 2 years of age, due to respiratory syncytial virus (RSV) bronchiolitis. Genetic factors of the virus, host and environmental factors, can condition the severity of RSV bronchiolitis, a disease for which the only recommended treatment and that has proven efficacy are supportive measures. Objectives and Methodology: This doctoral thesis has been structured from three observational, retrospective and descriptive studies in the pediatric population hospitalized at the Vall d'Hebron Children's Hospital in Barcelona. In the first study, we were able to analyze the seasonality, symptoms, severity, and consumption of hospital healthcare resources of viral LRTIs in children under 16 years of age between 2012 and 2020, based on the structured data available in the patient's electronic medical record. In the second study, carried out between the 2014-2015 and 2017-2018 seasons, we have studied whether the RSV genetic subgroup is a determining factor in the symptoms and severity of bronchiolitis in children under 24 months of age. In the last study, we have evaluated the adherence of clinicians to the recommendations for the diagnosis and treatment of bronchiolitis after the update of the hospital protocol in 2015, based on the latest clinical practice guidelines. Results and conclusions: The viruses with the highest morbidity due to their prevalence or severity have been RSV, influenza viruses, human metapneumovirus and rhinovirus. RSV has been associated with the greatest increase in the probability of suffering from bronchiolitis, rhinovirus with wheezing/asthmatic exacerbations, and influenza viruses with pneumonia. The influenza A virus is the one that has caused the longest hospitalizations and RSV has been the main virus associated with intensive care unit (ICU) admissions. These diseases have been associated with a high occupancy of hospital beds, both in the general ward and in the ICU, and a high consumption of healthcare resources, especially during epidemic seasons. RSV-A bronchiolitis has had a worse evolution during hospitalization compared to RSV-B, evidenced by a higher proportion of patients with moderate-severe severity scales on admission, a higher proportion of patients with a hospital and ICU stay longer than 7 days, and a higher proportion of patients admitted to the ICU and requiring invasive mechanical ventilation. Finally, in relation to the adaptation of clinical practice to the recommendations of the bronchiolitis protocol, there has been a significant reduction in the use of salbutamol, adrenaline and 3% hypertonic saline solution; the prescription of corticosteroids has decreased in a non-significant way. Likewise, the performance of chest X-rays and the prescription of antibiotics have significantly decreased. As we expected, these changes in clinical practice have not led to worse patient outcomes.