Habitatge i vulnerabilitat: la millora de les condicions d’habitabilitat en barris desafavorits: una aproximació espacial a la qüestió de l’habitatge

Abstract

(English) This thesis addresses the connections between housing and vulnerability by studying habitability in two of Barcelona’s most underprivileged neighbourhoods, as part of the debate on policies for housing rehabilitation and urban regeneration. Although there is a long tradition of increasingly multifaceted interventions it is still difficult to improve spatial conditions without leaving disadvantaged groups behind. This research is based on the idea that space plays an important role in socio-residential vulnerability and inequality, and that this role has not been studied sufficiently. An in-depth look grounded in the local context and conducted on a small scale can help to bridge the gap between the large-scale analyses provided by geographical socio-urban studies and the architectural analyses that generally guide the design and the implementation of rehabilitation programs. Our main goal is to analyse how spatial characteristics affect habitability in underprivileged areas, and to relate this with other structural factors of socio-residential vulnerability. We also hope to discuss the limitations and potential of rehabilitation polices in improving the living conditions of the most vulnerable neighbours. The study consists of an experimental analysis of housing conditions in four small underprivileged areas of Barcelona’s Besòs-Maresme and Raval neighbourhoods. With a focus on the smallest possible units of cohabitation (dwellings and common spaces), we carry out a multi-scalar approach based on extensive fieldwork to describe and evaluate residential spaces while taking into account the current inhabitants. The discussion on the role of space is addressed in three different ways: I. By analysing housing conditions and detecting the most common and severe shortcomings. This includes the description of their scale and opportunities for improvement. II. By detecting and locating critical cases and micro-inequities and describing their spatial and geographic distribution. III. By providing a context for these results in each sector in relation to morpho-typological characteristics, the history of public interventions, and non-spatial aspects such as forms of ownership and tenure or other sociodemographic and socioeconomic circumstances. The results of this study describe, localize and contextualize the general lack of adequate housing conditions and a significant proportion of critical cases in the studied areas. Particularly noteworthy are the lack of accessibility, environmental comfort and quality in interior shared spaces (common entryways, stairs and landings). Other severe deficiencies are more localized, like the insufficient dimension of interior and exterior spaces (both private and common). Micro-inequalities of different intensity are found in all areas, and they show spatial patterns that can only be observed by looking at the small scale: between neighbouring buildings or even dwellings. If we look beyond spatial and material characteristics, the lack of decent housing conditions, its scope and spatial distribution are related to other residential exclusion factors shaped by property, tenure and occupancy. Inadequate housing is closely tied to the lack of stable, affordable housing. This study highlights the need to address area-based interventions with a multifaceted and multi-scalar approach. These require coordinated polices that simultaneously address the improvement of residential spaces along with housing and social rights. Our conclusions confirm the significant role of spatial housing conditions along with socio-spatial and non-spatial aspects that must also be considered in any public interventions aimed at attaining a universal right to decent housing.

(Català) Aquesta tesi doctoral tracta els vincles entre habitatge i vulnerabilitat a través de l'estudi de les condicions d'habitabilitat en dos barris desafavorits de Barcelona, en el marc de debat sobre les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana. Malgrat que hi ha una llarga tradició d'actuacions amb un abast cada vegada més integral, persisteix la dificultat de millorar les condicions espacials sense deixar els col·lectius vulnerables enrere. La recerca parteix de la premissa que l'espai juga un paper important en la vulnerabilitat i en les desigualtats, quelcom que no s'ha descrit prou específicament. Una mirada propera, situada en el context local i a petita escala pot contribuir a reduir la distància entre les anàlisis aportades pels estudis sociourbans geogràfics i els estudis arquitectònics que habitualment informen el disseny i la implementació dels programes de rehabilitació. L'objectiu principal és analitzar la incidència de les característiques espacials en l'habitabilitat en àmbits desafavorits, i posar-les en relació amb altres factors estructurals de la vulnerabilitat socioresidencial. Així mateix, es vol discutir les limitacions i les oportunitats de les polítiques de rehabilitació orientades a la millora de les condicions de vida de les persones més vulnerables. La metodologia emprada consisteix en l'anàlisi experimental de les condicions d'habitabilitat en quatre petits sectors desafavorits als barris del Raval i del Besòs-Maresme. Partint de les unitats més petites de convivència (els habitatges i els espais comunitaris), es planteja un abordatge multiescalar basat en un extens treball de camp per descriure i avaluar l'espai residencial tenint en compte les persones que l'habiten. La discussió del paper de l'espai s’aborda a través de tres aproximacions: I. L'anàlisi de les condicions d'habitabilitat i la detecció de les mancances més esteses i més greus, amb indicació de la seva escala i oportunitats de millora. II. La detecció i localització de microdesigualtats i de casos crítics, i la descripció de la seva distribució espacial i geogràfica. III. La contextualització de resultats per sector en relació amb les característiques morfotipològiques, l'historial de polítiques i intervencions implementades, així com aspectes no espacials com les formes de propietat i de tinença i altres característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques. Els principals resultats obtinguts descriuen, localitzen i contextualitzen la falta general de condicions d'habitabilitat adequades i la proporció important de casos crítics en els àmbits d'estudi. Destaca la falta global d'accessibilitat, de confort ambiental i de prestacions dels espais compartits interiors (vestíbuls, escales i replans). Es donen deficiències greus més localitzades com la falta de dimensió de l'espai interior i exterior (privat i comú), entre d'altres. S'identifiquen microdesigualtats de diferent intensitat segons el context, que adopten patrons d'espacialització que només es poden observar a petita escala, sovint entre edificis o, fins i tot, entre habitatges veïns. Més enllà de les característiques espacials i materials, les condicions inadequades d'habitabilitat, el seu abast i la seva localització tenen relació amb altres vectors d'exclusió residencial marcats per la propietat, la tinença i l'ocupació. L'habitatge inadequat està molt relacionat amb la falta de seguretat en la tinença i amb les dificultats d'accés a un habitatge assequible. Els diferents resultats apunten a la necessitat de plantejar intervencions multisectorials, d'abast multiescalar i específiques per a cada sector, coordinades entre les polítiques de rehabilitació, d'habitatge i de drets socials. Les conclusions de la tesi confirmen el paper rellevant de l'espai residencial, conjuntament amb aspectes socioespacials i no espacials que també hauria d'afrontar una intervenció pública de rehabilitació dirigida a fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat per a tothom.

(Español) Esta tesis doctoral aborda los vínculos entre vivienda y vulnerabilidad a través del estudio de las condiciones de habitabilidad en dos barrios desfavorecidos de Barcelona en el marco de debate sobre las políticas de rehabilitación residencial. A pesar de que existe una larga tradición de actuaciones cada vez más integrales, persiste la dificultad de mejorar las condiciones espaciales sin dejar a los colectivos vulnerables atrás. La investigación parte de la premisa de que el espacio juega un papel importante en la vulnerabilidad, algo que no se ha descrito lo suficiente específicamente. Una mirada cercana, ubicada en el contexto local y a pequeña escala puede contribuir a reducir la distancia entre los análisis aportados por los estudios sociourbanos geográficos y los estudios arquitectónicos, que habitualmente informan el diseño y la implementación de los programas de rehabilitación. El objetivo principal es analizar la incidencia de las características espaciales en la habitabilidad en ámbitos desfavorecidos y ponerlas en relación con otros factores estructurales de la vulnerabilidad. Así mismo, se pretende discutir las limitaciones y oportunidades de las políticas de rehabilitación orientadas a la mejora de las condiciones de vida de las personas más vulnerables. La metodología utilizada consiste en el análisis experimental de las condiciones de habitabilidad en cuatro pequeños sectores desfavorecidos en los barrios del Raval y del Besòs-Maresme. Partiendo de las unidades más pequeñas de convivencia (viviendas y espacios comunes), se plantea un abordaje multiescalar basado en un extenso trabajo de campo para describir y evaluar el espacio residencial teniendo en cuenta a las personas que lo habitan. La discusión del papel del espacio se aborda a través de tres aproximaciones: I. El análisis de las condiciones de habitabilidad y la detección de las carencias más extendidas y más graves, con indicación de su escala y oportunidades de mejora. II. La detección y localización de microdesigualdades y casos críticos, y la descripción de su distribución espacial y geográfica. III. La contextualización de resultados por sector en relación a las características morfotipológicas, el historial de políticas e intervenciones implementadas, así como aspectos no espaciales como las formas de propiedad y otras características sociodemográficas y socioeconómicas. Los principales resultados describen, localizan y contextualizan la falta general de condiciones de habitabilidad adecuadas y la importante proporción de casos críticos en los ámbitos de estudio. Destaca la falta global de accesibilidad, confort ambiental y prestaciones de los espacios compartidos interiores (vestíbulos, escaleras y rellanos). Se dan deficiencias graves más localizadas como la falta de dimensión del espacio interior y exterior (privado y común), entre otros. Se identifican microdesigualdades de distinta intensidad según el contexto, que adoptan patrones de espacialización que sólo pueden observarse a pequeña escala, a menudo entre edificios o, incluso, entre viviendas vecinas. Más allá de las características espaciales y materiales, las condiciones inadecuadas de habitabilidad, su alcance y localización tienen relación con otros vectores de exclusión residencial marcados por la propiedad, la tenencia y el empleo. La vivienda inadecuada está muy relacionada con la falta de seguridad en la tenencia y con las dificultades de acceso a una vivienda asequible. Los distintos resultados apuntan a la necesidad de plantear intervenciones multisectoriales, de alcance multiescalar y específicas para cada sector, coordinadas entre las políticas de rehabilitación, vivienda y derechos sociales. Las conclusiones de la tesis confirman el papel relevante del espacio residencial, conjuntamente con aspectos socioespaciales y no espaciales que también debería afrontar una intervención pública de rehabilitación dirigida a hacer efectivo el derecho a una vivienda digna para todos.