A posthumanist perspective on English as the language of internationalisation in a local Japanese city with an international university

Abstract

A mesura que avança la globalització, també creix la importància de les activitats internacionals en el món empresarial i l’acadèmic. Al Japó, això ha comportat un creixement en l’interès per l’ensenyament de l’anglès i per la implementació de polítiques de globalització, que s’estenen més enllà de l’àmbit governamental i arriben fins al conjunt de la societat. Tanmateix, no s’ha donat prou atenció a la diversitat sòcio-cultural interna, i la presència al propi Japó d’individus de països veïns asiàtics. En conseqüència, ha emergit una perspectiva esbiaixada que equipara els “països estrangers” a “països de parla anglesa”. Això ha impactat de forma significativa l’ensenyament de l’anglès i els esforços d’internacionalització fets per les universitats. Aquesta tesi presenta un estudi qualitatiu dut a terme en una ciutat regional del Japó que es va internacionalitzar ràpidament amb l’establiment d’una nova universitat amb un enfocament molt internacional. La ciutat, originalment una destinació turística acostumada a rebre molts visitants de curta durada, ha vist una transformació dels visitants estrangers cap a residents de llarga durada, alterant així el tipus d’intercanvis internacionals que hi tenen lloc. L’estudi es nodreix de perspectives posthumanistes i se centra en el concepte de desig en l’ensenyament de llengües. Per a l’estudi, es van realitzar entrevistes amb tres grups de participants: 1) persones amb experiència treballant en alguna administració educativa local; 2) professors d’anglès universitaris experimentats i amb fluïdesa en altres llengües, com el japonès, el coreà, el xinès o l’espanyol; i 3) antics estudiants japonesos de la universitat internacional de la ciutat. L’anàlisi de les dades ha mostrat de quina manera el professorat estranger i els estudiants internacionals, molts d’ells provinents de països asiàtics, han contribuït a disminuir la percepció que “estranger” vol dir el mateix que “anglo-parlant”, i que l’etiqueta “països estrangers” és equivalent a “països anglòfons”. A més a més, molts dels professors universitaris no se sentien còmodes amb l’ensenyament de l’anglès emmarcat en polítiques d’internacionalització que posen l’èmfasi en la norma establerta pels parlants nadius. Els seus discursos apunten a l’existència de diferents tipus de desig que tenen un efecte sobre la seua pràctica docent. Fent ús dels seus recursos plurilingües, alguns professors van poder implementar nous mètodes docents adaptats a les seues necessitats específiques. Aquests professors van cercar l’auto-realització d’una manera que s’apartava de la dicotomia tradicional entre professors nadius i professors no nadius, i durant aquest procés podem dir que van arribar a un estat d’auto-empoderament.

A medida que avanza la globalización, también crece la importancia de las actividades internacionales en el mundo empresarial y el académico. En Japón, esto ha comportado un crecimiento en el interés por la enseñanza del inglés y por la implementación de políticas de globalización, que se extienden más allá del ámbito gubernamental y llegan hasta el conjunto de la sociedad. Sin embargo, no se ha puesto suficiente atención a la diversidad sociocultural interna, y la presencia en el propio Japón de individuos de países vecinos asiáticos. En consecuencia, ha emergido una perspectiva sesgada que equipara a los “países extranjeros” con “países de habla inglesa”. Esto ha impactado de forma significativa en la enseñanza del inglés y los esfuerzos de internacionalización realizados por las universidades. Esta tesis presenta un estudio cualitativo llevado a cabo en una ciudad regional de Japón que se internacionalizó rápidamente con el establecimiento de una nueva universidad con un enfoque muy internacional. La ciudad, originalment una destinación turística acostumbrada a recibir muchos visitantes de corta duración, ha visto una transformación de los visitantes extranjeros hacia residentes de larga duración, alterando así el tipo de intercambios internacionales que se dan en dicho contexto. El estudio se nutre de perspectivas posthumanistas y se centra en el concepto de deseo en la enseñanza de lenguas. Para el estudio, se realizaron entrevistas a tres grupos de participantes: 1) personas con experiencia trabajando en alguna administración educativa local; 2) profesores de inglés universitarios experimentados y con fluidez en otras lenguas, como el japonés, el coreano, el chino, o el español; y 3) antiguos estudiantes japoneses de la universidad internacional de la ciudad. El análisis de los datos ha mostrado de qué manera los professores extranjeros y los estudiantes internacionales, muchos de los cuales provenientes de países asiáticos, han contribuído a disminuir la percepción que “extranjero” significa lo mismo que “angloparlante”, i que la etiqueta “países extranjeros” es equivalente a “países anglófonos”. Además, muchos de los profesores universitarios no se sentían cómodos con la enseñanza del inglés enmarcada en políticas de internacionalización que ponen el énfasis en la norma establecida por los hablantes nativos. Sus discursos apuntan a la existencia de diferentes tipos de deseo que tienen un efecto sobre su práctica docente. Haciendo uso de sus recursos plurilingües, algunos profesores pudieron implementar nuevos métodos docentes adaptados a sus necesidades específicas. Estos profesores buscaron la autorrealización de una manera que se apartada de la dicotomía tradicional entre profesores nativos y profesores no nativos, y durante este proceso podemos considerar que llegaron a un estado de autoempoderamiento.

As globalization advances, the importance of international activities in business and academia has grown. In Japan, this has led to increased interest in English education and the implementation of policies for globalization, extending beyond the government and reaching out to the whole society. However, insufficient attention has been given to domestic socio-cultural diversity, and the presence of individuals from neighboring Asian countries in Japan. As a consequence, a biased perspective has emerged, such as equating "foreign countries" with "English-speaking countries". This has significantly impacted English education and internationalization efforts made by universities. This thesis presents a qualitative study conducted in a regional Japanese city that rapidly internationalized with the establishment of a new university with a strong emphasis on internationalization. The city, originally a tourist destination that used to accommodate many short-term visitors, has seen a shift to long-term residents among foreigners, thus altering the type of international exchanges that take place in it. The study draws on posthumanist perspectives and focuses on the concept of desire in language teaching. Interviews were conducted with three groups of participants: 1) people with experience working for local educational administrations; 2) experienced university English teachers who were also proficient in languages other than English, including Japanese English teachers and native English speakers fluent in languages such as Japanese, Korean, Chinese or Spanish; and 3) former Japanese students of the international university in the city. The analysis of data showed to what extent foreign faculty and international students, many of them from Asia, have contributed to diminishing the perception that "foreign” means the same as “English-speaking”, and that the label “foreign countries” is equivalent to “English-speaking countries". Also, many of the university English teachers felt discomfort with English education under internationalization policies emphasizing native speakers’ norm. Their discourses point to the existence of different types of desire affecting their teaching practice. Leveraging their multilingual language resources and learning experiences, some teachers pursued and implemented new teaching methods tailored to their specific needs. They sought self-realization in a way that departed from the traditional Native-English-Speaking Teachers and Non-Native-English-Speaking Teachers dichotomy, and during this process, we may argue that they reached a state of self-empowerment.