Intersectional Climate Justice: Theory, Praxis, Lived Experience

dc.contributor.author
Amorim Maia, Ana Terra
dc.date.accessioned
2024-04-28T17:20:00Z
dc.date.available
2024-04-28T17:20:00Z
dc.date.issued
2023-06-28
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690737
dc.description.abstract
Les poblacions històricament marginades, que sovint viuen en zones vulnerables a causa d’un desenvolupament urbà passat desigual i de polítiques de sòl exclusives, no només estan experimentant els impactes desiguals del canvi climàtic i la degradació ambiental, sinó també els resultats injusts de les polítiques destinades a abordar aquests problemes. S’ha demostrat que els enfocaments d’adaptació convencionals passen per alt les vulnerabilitats agravades a les quals s’enfronten les comunitats marginades i, com a resultat, corren el risc de reproduir les desigualtats. Abordar les injustícies climàtiques requereix intervencions que s’enfrontin a la crisi climàtica alhora que desmuntin els sistemes d’opressió que s’entrecreuen i tinguin en compte els factors contextuals que contribueixen a la vulnerabilitat. A la primera part d’aquest estudi, proposo un marc per a la justícia climàtica interseccional que aborda les desigualtats racials i de gènere interseccionals, redueix les vulnerabilitats diferencials, empra l’ètica i la política de cura, adopta enfocaments basats en el lloc, i promou formes d’activisme interseccionals. Il·lustro el marc amb exemples de Barcelona i d’altres ciutats d’arreu del món que estan implementant estratègies innovadores que integren el pensament interseccional i els principis impulsats per la justícia en l’acció climàtica. A continuació, exploro com Barcelona governa i implementa la justícia climàtica interseccional en la planificació urbana. Trobo que les tàctiques emprades per traduir la justícia interseccional en acció climàtica inclouen enfocaments disruptius que desafien les estructures polítiques i les normes de planificació existents, el treball transversal entre les agències per integrar el clima i el gènere, els enfocaments centrats en l’atenció a la planificació urbana i climàtica i estratègies basades en el lloc per promoure l’apoderament i la redistribució social. També identifico els reptes i les limitacions per assolir aquests resultats i emfatizo les lliçons clau apreses del cas de Barcelona. Finalment, apropo un tipus d’intervenció adaptativa al clima: els refugis climàtics, per examinar la seva capacitat per satisfer les necessitats dels residents vulnerables. En aplicar una perspectiva interseccional de justícia climàtica, trobo que aquests projectes no aborden adequadament les vulnerabilitats interseccionals de les poblacions marginades, la qual cosa comporta un accés desigual als mecanismes d’afrontament i agreuja la vulnerabilitat als riscos climàtics. Trobo que la inadequació de l’habitatge, la pobresa energètica i les disparitats de gènere contribueixen a aquestes experiències desiguals i destaco la necessitat que les infraestructures de refugi de calor i fred siguin més inclusives, accessibles i culturalment sensibles per atendre les necessitats socials i climàtiques interseccionals, especialment per als més afectats per l’impacte climàtic. En general, aquesta tesi ofereix informació per a investigadors, responsables polítics i professionals interessats a avançar en la justícia climàtica interseccional urbana, proporcionant un full de ruta perquè les ciutats adoptin enfocaments interseccionals de l’adaptació al clima de manera que abordin múltiples crisis d’una manera més integrada.
ca
dc.description.abstract
Las poblaciones históricamente marginadas, que a menudo viven en áreas vulnerables debido al desarrollo urbano desigual del pasado y las políticas de suelo excluyentes, no solo están experimentando los impactos desiguales del cambio climático y la degradación ambiental, sino también los resultados injustos de las políticas destinadas a abordar estos problemas. Se ha demostrado que los enfoques de adaptación convencionales pasan por alto las vulnerabilidades compuestas que enfrentan las comunidades marginadas y, como resultado, corren el riesgo de reproducir las desigualdades. Abordar las injusticias climáticas requiere intervenciones que enfrenten la crisis climática mientras se desmantelan los sistemas de opresión que se entrecruzan y se consideran los factores contextuales que contribuyen a la vulnerabilidad. En la primera parte de este estudio, propongo un marco para la justicia climática interseccional que aborde las desigualdades raciales y de género interseccionales, reduzca las vulnerabilidades diferenciales, emplee la ética y la política del cuidado, adopte enfoques basados en el lugar, y promueva formas de activismo interseccionales. Ilustro el marco con ejemplos de Barcelona y otras ciudades del mundo que están implementando estrategias innovadoras que integran el pensamiento interseccional y los principios impulsados por la justicia en la acción climática. Luego exploro cómo Barcelona está gobernando e implementando la justicia climática interseccional en la planificación de la ciudad. Encuentro que las tácticas empleadas para traducir la justicia interseccional en acción climática incluyen enfoques disruptivos que desafían las estructuras políticas existentes y las normas de planificación, trabajo transversal entre agencias para incorporar el clima y el género, enfoques de la planificación urbana y climática centrados en el cuidado, y estrategias basadas en el lugar para promover el empoderamiento social y la redistribución. También identifico desafíos y limitaciones para lograr estos resultados y enfatizo las lecciones clave aprendidas del caso de Barcelona. Por último, me enfoco en un tipo de intervención adaptada al clima, los refugios climáticos, para examinar su capacidad para satisfacer las necesidades de los residentes vulnerables. Al aplicar una perspectiva de justicia climática interseccional, encuentro que tales proyectos no abordan adecuadamente las vulnerabilidades interseccionales de las poblaciones marginadas, lo que resulta en un acceso desigual a los mecanismos de afrontamiento y exacerba la vulnerabilidad a los riesgos climáticos. Encuentro que la vivienda inadecuada, la pobreza energética y las disparidades de género contribuyen a estas experiencias desiguales y resaltan la necesidad de que las infraestructuras de refugio para el calor y el frío sean más inclusivas, accesibles y culturalmente sensibles para abordar las necesidades sociales y climáticas interseccionales, particularmente para los más afectados por los impactos climáticos. En general, esta disertación ofrece información para investigadores, formuladores de políticas y profesionales interesados en promover la justicia climática interseccional urbana, proporcionando una hoja de ruta para que las ciudades adopten enfoques interseccionales para la adaptación climática de manera que aborden múltiples crisis de una manera más integrada.
ca
dc.description.abstract
Historically marginalized populations, often living in vulnerable areas due to unequal past urban development and exclusionary land policies, are not only experiencing the unequal impacts of climate change and environmental degradation but also unfair outcomes from policies aimed at addressing these issues. Conventional adaptation approaches have been shown to overlook the compounded vulnerabilities faced by marginalized communities and, as a result, risk reproducing inequalities. Addressing climate injustices requires interventions that confront the climate crisis while dismantling intersecting systems of oppression and considering contextual factors that contribute to vulnerability. In the first part of this study, I propose a framework for intersectional climate justice that addresses underlying racial and gender-based inequalities, reduces differential vulnerabilities, employs ethics and politics of care, adopts place-based and placemaking approaches, and promotes cross-identity forms of activism. I illustrate the framework with examples from Barcelona and other cities around the world which are implementing innovative strategies that integrate intersectional thinking and justice-driven principles into climate action. I then explore how Barcelona is governing and implementing intersectional climate justice in city planning. I find that the tactics employed to translate intersectional justice into climate action include disruptive approaches that challenge existing political structures and planning norms, transversal work across agencies to mainstream climate and gender, care-centered approaches to urban and climate planning, and place-based strategies to promote social empowerment and redistribution. I also identify challenges and limitations to achieving these outcomes and emphasize key lessons learned from the Barcelona case. Last, I zoom in on one type of climate-adaptive intervention – climate shelters – to examine their ability to meet the needs of vulnerable residents. By applying an intersectional climate justice perspective, I find that intersecting vulnerabilities of marginalized populations are not adequately addressed by such projects, resulting in uneven access to coping mechanisms and exacerbating vulnerability to climate risks. I find that housing inadequacy, energy poverty, and gender disparities contribute to these unequal experiences and highlight the need for infrastructures of heat and cold refuge to be more inclusive, accessible, and culturally sensitive in order to address intersecting social and climate needs, particularly for those most affected by climate impacts. Overall, this dissertation offers insights for researchers, policymakers, and practitioners interested in advancing urban intersectional climate justice, providing a roadmap for cities to adopt intersectional approaches to climate adaptation in ways that tackle multiple crises in a more integrated manner.
ca
dc.format.extent
205 p.
ca
dc.language.iso
eng
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Justicia Climàtica
ca
dc.subject
Justicia Climática
ca
dc.subject
Climate Justice
ca
dc.subject
Interseccionalitat
ca
dc.subject
Interseccionalidad
ca
dc.subject
Intersectionality
ca
dc.subject.other
Ciències Socials
ca
dc.title
Intersectional Climate Justice: Theory, Praxis, Lived Experience
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
00
ca
dc.contributor.authoremail
aterramaia@gmail.com
ca
dc.contributor.director
Timothy Connolly, James John
dc.contributor.director
Chu, Eric K.
dc.contributor.director
Anguelovski, Isabelle
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals


Documents

ante1de1.pdf

13.48Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)