Avaluació de l’impacte del tractament del càncer de pulmó i pàncrees en el cost i la supervivència dels pacients a Catalunya

Abstract

El càncer de pulmó i pàncrees presenten una història natural agressiva, associada a una baixa supervivència. La majoria dels pacients es diagnostiquen en estadis avançats, on l’alternativa més plausible és l’ús de tractaments farmacològics amb l’objectiu de millorar la supervivència. Darrerament, s’han finançat múltiples medicaments per el tractament del càncer de pulmó, aportant un increment de la supervivència, menor presència d’efectes adversos i possibilitat de tractar a més pacients. En conseqüència, es preveu un increment del cost del tractament d’aquesta neoplàsia. En el càncer de pàncrees no s’han desenvolupat teràpies que aportin una millora clínica. Els estudis basats en dades de vida real són d’utilitat per estimar la càrrega de la morbiditat, avaluar l’efectivitat dels tractaments i planificar serveis sanitaris. L’objectiu principal va ser determinar els patrons terapèutics utilitzats en la pràctica clínica per a l’abordatge del càncer de pulmó i pàncrees a Catalunya, la supervivència i l’impacte econòmic, considerant el finançament dels nous tractaments farmacològics en el SNS espanyol. S’ha realitzat un model d’edat-període-cohort emprant dades dels registres poblacionals de càncer de Catalunya i l’IDESCAT, per descriure la tendència dels nous casos de càncer de pulmó per edat, sexe i histologia a Catalunya, entre el 2012-2025. S’observa una disminució global del nombre absolut de nous diagnòstics entre el període estudiat, en particular, una disminució en homes < 70 anys i un augment en dones ≥ 60 anys. L’adenocarcinoma és el més comú, el qual incrementa en tots dos sexes, mentre que el carcinoma de cèl·lules escamoses i el carcinoma microcític disminueixen principalment en els homes. En ambdós sexes, augmenten un 16% els casos incidents en pacients ≥70 anys. S’ha realitzat un estudi observacional de cohorts retrospectiu, emprant dades de pacients amb càncer de pulmó dels registres assistencials de Catalunya. S’han analitzat els canvis dels patrons terapèutics, cost del tractament i supervivència dels pacients d’acord l’any d’inici (2014 vs. 2018), la supervivència amb un seguiment fins a 2021. S’observa un augment en la proporció de pacients sotmesos a cirurgia i una disminució en els que reben tractament farmacològic dirigit a malaltia no resecable, principalment en pacients més joves. Els pacients amb malaltia no resecable tractats amb immunoteràpia augmenten fins a un 9% el 2018, en detriment d’aquells tractats amb quimioteràpia. Els pacients sotmesos a cirurgia curativa presenten millor pronòstic que els altres patrons terapèutics. No s’observen diferències significatives en la supervivència dels pacients en funció de l’any d’inici del tractament. El cost mitjà per pacient del primer any de tractament augmenta significativament. També s’observa un increment de la despesa sanitària de 15,7 M? a 39,5 M?. Addicionalment, es disposa dels resultats de l’impacte clínic i econòmic de la utilització dels tractaments per el càncer de pàncrees en la pràctica clínica. Aquest estudi observacional de cohorts retrospectiu descriu els patrons terapèutics utilitzats entre el període 2014-2018 a Catalunya, la supervivència d’aquests pacients i Ia despesa sanitària pel sistema públic de salut. Els canvis en la histologia i l’edat dels nous casos de càncer de pulmó tenen implicacions en l’abordatge terapèutic que suggereixen la necessitat de prioritzar estratègies basades en equips multidisciplinaris que incloguin especialistes en geriatria. S’observen canvis en els patrons terapèutics, probablement associats a un diagnòstic més precoç i al finançament de nous medicaments. El cost mitjà per pacient incrementa de manera significativa, com també la despesa sanitària, fets que es podrien relacionar amb el finançament de nous medicaments dirigits a biomarcadors. No es presenten diferències significatives en la supervivència dels pacients en els diferents subgrups de patrons terapèutics. Sembla raonable esperar millors resultats en els propers anys, amb una major proporció de pacients tractats amb medicaments innovadors.

El cáncer de pulmón y páncreas presentan una historia natural agresiva, asociada a una baja supervivencia. Mayoritariamente, los pacientes se diagnostican en estadios avanzados, donde la alternativa más plausible es el uso de tratamientos farmacológicos con el objetivo de mejorar la supervivencia. Se han financiado múltiples medicamentos para el tratamiento del cáncer de pulmón, aportando un incremento en supervivencia, menor presencia de efectos adversos y posibilidad de tratar a más pacientes. En consecuencia, se prevé un incremento del coste del tratamiento de esta neoplasia. En el cáncer de páncreas no se han desarrollado terapias que aporten una mejoría clínica. Los estudios basados en datos de vida real son de utilidad para estimar la carga de la morbilidad, evaluar la efectividad de los tratamientos y planificar servicios sanitarios. El objetivo fue determinar los patrones terapéuticos utilizados en la práctica clínica para el abordaje del cáncer de pulmón y páncreas en Cataluña, la supervivencia y el impacto económico, considerando la financiación de nuevos tratamientos farmacológicos en el SNS español. Se realizó un modelo de edad-período-cohorte empleando datos de registros poblacionales de cáncer de Cataluña y el IDESCAT, para describir la tendencia de nuevos casos de cáncer de pulmón por edad, sexo e histología en Cataluña, entre el 2012-2025. Se observa una disminución global de nuevos diagnósticos entre el período estudiado, principalmente una disminución en hombres < 70 años y un aumento en mujeres ≥ 60 años. El adenocarcinoma es el más común, el cual incrementa en ambos sexos, mientras que el carcinoma de células escamosas y el carcinoma microcítico disminuyen mayoritariamente en hombres. En ambos sexos, aumentan un 16% los casos incidentes en pacientes ≥70 años. Se realizó un estudio observacional de cohortes retrospectivo, empleando datos de pacientes con cáncer de pulmón de registros asistenciales de Cataluña. Se analizaron los cambios de los patrones terapéuticos, coste del tratamiento y supervivencia de los pacientes según año de inicio (2014 vs. 2018), la supervivencia hasta 2021. Se observa un aumento en la proporción de pacientes sometidos a cirugía y una disminución en los que reciben tratamiento farmacológico dirigido a enfermedad no resecable, principalmente en pacientes jóvenes. Los pacientes con enfermedad no resecable tratados con inmunoterapia aumentan hasta un 9% en 2018, en detrimento de aquellos tratados con quimioterapia. Los pacientes sometidos a cirugía curativa presentan mejor pronóstico que los otros patrones terapéuticos. No se observan diferencias significativas en la supervivencia de los pacientes según año de tratamiento. El coste medio por paciente del primer año de tratamiento aumenta significativamente. Se observa un incremento del gasto sanitario de 15,7M? a 39,5M?. Adicionalmente, se dispone de los resultados del impacto clínico y económico de la utilización de los tratamientos para el cáncer de páncreas. Este estudio observacional de cohortes retrospectivo describe los patrones terapéuticos utilizados entre el periodo 2014-2018 en Cataluña, la supervivencia de estos pacientes y el gasto sanitario por el sistema sanitario. Los cambios en la histología y la edad de nuevos casos de cáncer de pulmón tienen implicaciones en el abordaje terapéutico y sugieren la priorización de estrategias basadas en equipos multidisciplinarios que incluyan especialistas en geriatría. Se observan cambios en los patrones terapéuticos utilizados por el cáncer de pulmón, probablemente asociados a un diagnóstico precoz y a la financiación de nuevos medicamentos. El coste medio por paciente incrementa de manera significativa, como también el gasto sanitario, hechos que podrían relacionarse con la financiación de nuevos medicamentos dirigidos a biomarcadores. No se presentan diferencias significativas en la supervivencia de los pacientes en los diferentes subgrupos de patrones terapéuticos. Parece razonable esperar mejores resultados en los próximos años, con una mayor proporción de pacientes tratados con medicamentos innovadores.

Lung and pancreatic cancer present aggressive natural history associated with a poor survival. These tumors are generally diagnosed in advanced stages where the therapeutic strategy is based on pharmacological treatments aiming to extend survival. In recent years, several innovative treatments for lung cancer have been reimbursed, associated with a better survival, reduction of adverse effects, and the possibility to treat a greater number of patients. Accordingly, the economic impact of lung cancer is expected to increase. No new medicines for pancreatic cancer provide clinical benefit. Studies based on real-world data are relevant for estimating the burden of morbidity, evaluating the effectiveness of new treatments, and for healthcare planning. The aim was to describe the different treatment patterns used for treating lung and pancreatic cancer in Catalonia, to assess the associated cost and impact on patient survival, contemplating the new medicine reimbursed in the Spanish NHS. Period-cohort models were used, using data from the Catalan population-based cancer registries and IDESCAT, to describe trends in lung cancer incidence by sex, age and histological type in Catalonia from 2012 to 2025. Data suggest a decrease in the absolute number of new cases during the study period, mainly a decrease in men under the age of 70 years and an increase in women aged 60 years or older. Adenocarcinoma was the most common type, which increase in both sexes, while squamous cell carcinoma and small cell carcinoma were decreasing significantly among men. In both sexes, the incident cases increased by 16% for patients over 70 years. A retrospective observational cohort study was carried out using data of patients with lung cancer from health care registries in Catalonia. The study analysed changes in treatment patterns, costs and survival according to the year of treatment initiation (2014 vs. 2018), with survival follow-up until 2021. The results showed an increase in the proportion of patients undergoing surgery with a curative intent and a reduction for those treated for unresectable, especially in younger patients. The proportion of patients with unresectable disease treated with immunotherapy increased by up to 9% by 2018, to the detriment of those treated with chemotherapy. Patients who underwent surgery clearly had a better prognosis than the other treatment patterns. No differences in patient survival were observed within treatment patterns for those starting treatment in 2014 and in 2018. The mean cost per patient in the first year of treatment showed a significative rise. Likewise, the overall budgetary impact rise from EUR 15.7 million in 2014 to EUR 39.5 million in 2018. Additionally, results of the clinical and economic impact of the current clinical practice of pancreatic cancer treatments are available. This retrospective observational cohort study describes treatment patterns by age in Catalonia from 2014 to 2018, and their associated patient survival and the health expenditure for the healthcare provider. Increases in lung adenocarcinoma and rising incidence in elderly patients have therapeutic implications and suggest the need to prioritize strategies based on multidisciplinary teams, which should include geriatric specialists. We observed a change in the treatment pattern for lung cancer, perhaps resulting from an earlier diagnosis and due to the reimbursement of new therapeutic strategies. The mean cost of treating patients and the health expenditure increased. These changes are mainly due to the reimbursement of new treatments targeted at biomarkers. Despite these changes, we did not observe differences in patient survival by treatment pattern. However, this outcome is expected to improve with time as a higher proportion of patients receive these innovative therapies, along with new molecules currently in clinical development.