Explicit Rules or Implicit Imitation: A Comparative Study of Two Approaches to Teaching English Prosody to Chinese Adult EFL Learners

Abstract

Aquest estudi té com a objectiu explorar l'efecte de l'ensenyament explícit i implícit sobre la millora de la pronunciació anglesa pel que fa a la producció de l'accentuació. 28 estudiants xinesos d'anglès com a llengua estrangera a nivell terciari es van dividir de manera aleatòria en dos grups i van assistir a un curs de formació de pronunciació de vuit sessions de 30 minuts, impartida per utilitzar els dos enfocaments en qüestió respectivament. El pre-test i el post-test, que implicaven una tasca de lectura controlada i una tasca de parla espontània, es van realitzar abans i després de l'experiment.

Els enregistraments dels participants es van analitzar acústicament amb PRAAT. Es van obtenir lectures de pics d’intensitat, mitjanes d'F0 i durada per a cada síl·laba a nivell de paraula i per a cada paraula a nivell d’oració. A continuació, es van processar aquests valors per obtenir la diferència d'amplitud i F0, juntament amb les relacions de durada, entre síl·labes/paraules tòniques i àtones . Els resultats estadístics generats a partir d’una sèrie d'ANOVAs amb mesures repetides van revelar que, mentre que els dos grups van millorar la seva pronunciació en la producció de l'accentuació en el post-test, la millora semblava més pronunciada en el grup explícit.

A més, 12 parlants natius anglesos van valorar la comprensió i el grau d'accent estranger de les produccions extemporànies dels participants en base a una escala tipus Likert de 7 punts. Els resultats no evidenciaren cap millora significativa en cap d'aquests dos aspectes dels dos grups. Finalment, una enquesta de satisfacció que utilitzava preguntes en base a escales tipus Likert de 5 punts va recollir les opinions dels participants en el curs de formació. La combinació de resultats quantitatius i qualitatius proporciona credibilitat per a la viabilitat d’ensenyar aspectes suprasegmentals de la parla a les aules d’idiomes i destaca els avantatges de l'ensenyament explícit.

Este estudio tiene como objetivo explorar el efecto de la enseñanza explícita e implícita para mejorar la pronunciación del inglés en lo que respecta a la producción del acento. 28 alumnos chinos de inglés como lengua extranjera a nivel terciario se dividieron por igual en dos grupos y asistieron a un curso de formación de pronunciación de ocho sesiones de 30 minutos, impartidas utilizando los dos enfoques en cuestión respectivamente. Un pretest y un postest, que incluían un ejercicio de lectura controlada y otro de habla espontánea, se realizaron antes y después del experimento.

Las grabaciones de los participantes fueron analizadas acústicamente en PRAAT. Se obtuvieron lecturas de picos de intensidad, medias de F0 y duración para cada sílaba a nivel de palabra y para cada palabra a nivel de oración. Seguidamente se procesaron estos valores para obtener la diferencia en amplitud y F0, junto con las relaciones de duración, entre sílabas/palabras tónicas y átonas. Los resultados estadísticos generados a partir de una serie de ANOVAs de medidas repetidas revelaron que, si bien ambos grupos mejoraron su pronunciación en la producción del acento en el postest, la mejora parecía más pronunciada en el grupo explícito.

Además, 12 hablantes de inglés nativos evaluaron la comprensibilidad y el acento extranjero de las producciones extemporáneas de los participantes en una escala Likert de 7 puntos. Los resultados no revelaron mejora significativa en ninguno de estos dos aspectos en ambos grupos. Finalmente, una encuesta de satisfacción consistente en preguntas de escala Likert de 5 puntos recopiló las opiniones de los participantes con relación al curso de formación. La combinación de resultados cuantitativos y cualitativos proporciona credibilidad a la viabilidad de enseñar aspectos suprasegmentales del habla en las aulas de idiomas y destaca las ventajas de la enseñanza explícita.

This study aims to explore the effect of explicit and implicit instructions on improving English pronunciation as far as stress production is concerned. 28 tertiary-level Chinese EFL learners were divided equally into two groups and attended a pronunciation training course of eight 30-minute sessions, instructed using the two approaches in question respectively. The pre-test and post-test, involving a controlled reading task and a spontaneous speaking task, were conducted before and after the experiment.

Participants’ recordings were analyzed acoustically on PRAAT. Readings of intensity peaks, F0 averages and duration for each syllable at word-level and for each word at sentence-level were obtained. These values were then processed in order to obtain the difference in amplitude and F0, together with the duration ratios, between stressed and unstressed syllables/words. The statistical results generated from a series of repeated measures ANOVAs revealed that, while both groups improved their pronunciation in stress production in the post-test, the improvement seemed more pronounced in the explicit group.

In addition, 12 native English speakers rated comprehensibility and accentedness of the participants’ extemporaneous productions on a 7-point Likert scale. However, no significant improvement was witnessed in either of these two aspects from the pre to the post-test in both groups. Finally, a satisfaction survey utilizing 5-point Likert scale questions collected participants’ views toward the training course. The combination of quantitative and qualitative results provides credence for the feasibility of instructing suprasegmental aspects of speech in language classrooms and highlights the advantages of explicit instruction.