Regulación genética del acúmulo de grasa en porcino y su efecto sobre los caracteres de origen materno

Abstract

El contingut i la composició del greix intramuscular [GIM] influeix en les propietats organolèptiques, tecnològics i nutricionals de la carn de porc. En particular, un major índex de dessaturació del greix es considera beneficiós per a la salut del consumidor, atès que un excés de greix saturat incrementa el risc de malalties cardiovasculars. Aquesta tesi forma part d’una línia de recerca centrada a millorar la qualitat de la carn de porc mitjançant la selecció pel contingut de GIM i la composició d’àcids grassos. Aquest treball es configura de quatre estudis, l'objectiu dels quals va ser, per una banda, trobar nous marcadors genètics associats al contingut de GIM i/o a la seva composició i, de l'altra, aportar nous coneixements respecte a la seva interacció amb la nutrició i els caràcters maternals i reproductius . En el primer estudi es va analitzar la variació de la seqüència del gen diacilglicerol O-aciltransferasa-2 [DGAT2], enzim que intervé en l'últim pas de la síntesi de triglicèrids. Es va observar que els porcs portadors de l'al·lel DGAT2-G (ss7315407085 G > A), localitzat a l'exó 9 del gen, van expressar més DGAT2 en múscul i més proporció d'àcids grassos de cadena curta (C14:0 i C16:0 en lloc de C18:0), especialment d'àcid palmitoleic. En conjunt, els resultats obtinguts indiquen que DGAT2 mostra preferència com a substrat pels àcids grassos acabats de sintetitzar, especialment si són monoinsaturats. En el segon estudi es va investigar la interacció entre un polimorfisme al gen de l'estearoil-CoA desaturasa [SCD] (rs80912566 T>C), que afecta l'índex de dessaturació del greix, i el nivell de vitamina A a la dieta sobre el transcriptoma muscular i la GIM. La suplementació de vitamina A, malgrat que va canviar l'expressió gènica de moltes vies de transcripció, no va afectar ni al contingut ni a la composició del GIM. No obstant això, l'efecte de la vitamina A sobre l'índex de saturació va variar amb el genotip SCD, de manera que el genotip SCD-CC, que és el que menys expressa el gen, va ser l'únic en què la vitamina A va augmentar la dessaturació. Al tercer i quart estudi es va investigar l'impacte dels gens receptor de la leptina [LEPR, rs709596309 C>T] i SCD sobre la capacitat maternal i reproductiva d'una truja. Es va comprovar que el gen LEPR causa un efecte matern antagònic al directe sobre el pes del porc al final de l'engreixament, la qual cosa s'explica perquè el genotip que és més gras i que més creix (LEPR-TT) és el que menys reserves mobilitza durant la lactació dels seus garrins. A més, les truges LEPR-TT van tenir més tard el seu primer part i van presentar una menor grandària de garrinada al naixement. Per contra, el genotip SCD no va causar efectes adversos en la reproducció d'una truja, excepte en el pes al deslletament de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T que es van cobrir a edats primerenques. Aquest efecte podria ser degut al fet que l'al·lel SCD-T s'associa, d'una banda, a un lleuger retard en el creixement corporal i, de l'altra, a garrinades una mica més nombroses. Per això, es recomana precaució en el maneig de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T, especialment quan l'al·lel LEPR-T també segrega a la població. Els resultats d'aquesta tesi confirmen que la deposició de greix en porcí està subjecta a subtils mecanismes de regulació genètica, els efectes de la qual poden afectar també el comportament maternal i la reproducció d'una truja.

El contingut i la composició del greix intramuscular [GIM] influeix en les propietats organolèptiques, tecnològics i nutricionals de la carn de porc. En particular, un major índex de dessaturació del greix es considera beneficiós per a la salut del consumidor, atès que un excés de greix saturat incrementa el risc de malalties cardiovasculars. Aquesta tesi forma part d’una línia de recerca centrada a millorar la qualitat de la carn de porc mitjançant la selecció pel contingut de GIM i la composició d’àcids grassos. Aquest treball es configura de quatre estudis, l'objectiu dels quals va ser, per una banda, trobar nous marcadors genètics associats al contingut de GIM i/o a la seva composició i, de l'altra, aportar nous coneixements respecte a la seva interacció amb la nutrició i els caràcters maternals i reproductius . En el primer estudi es va analitzar la variació de la seqüència del gen diacilglicerol O-aciltransferasa-2 [DGAT2], enzim que intervé en l'últim pas de la síntesi de triglicèrids. Es va observar que els porcs portadors de l'al·lel DGAT2-G (ss7315407085 G > A), localitzat a l'exó 9 del gen, van expressar més DGAT2 en múscul i més proporció d'àcids grassos de cadena curta (C14:0 i C16:0 en lloc de C18:0), especialment d'àcid palmitoleic. En conjunt, els resultats obtinguts indiquen que DGAT2 mostra preferència com a substrat pels àcids grassos acabats de sintetitzar, especialment si són monoinsaturats. En el segon estudi es va investigar la interacció entre un polimorfisme al gen de l'estearoil-CoA desaturasa [SCD] (rs80912566 T>C), que afecta l'índex de dessaturació del greix, i el nivell de vitamina A a la dieta sobre el transcriptoma muscular i la GIM. La suplementació de vitamina A, malgrat que va canviar l'expressió gènica de moltes vies de transcripció, no va afectar ni al contingut ni a la composició del GIM. No obstant això, l'efecte de la vitamina A sobre l'índex de saturació va variar amb el genotip SCD, de manera que el genotip SCD-CC, que és el que menys expressa el gen, va ser l'únic en què la vitamina A va augmentar la dessaturació. Al tercer i quart estudi es va investigar l'impacte dels gens receptor de la leptina [LEPR, rs709596309 C>T] i SCD sobre la capacitat maternal i reproductiva d'una truja. Es va comprovar que el gen LEPR causa un efecte matern antagònic al directe sobre el pes del porc al final de l'engreixament, la qual cosa s'explica perquè el genotip que és més gras i que més creix (LEPR-TT) és el que menys reserves mobilitza durant la lactació dels seus garrins. A més, les truges LEPR-TT van tenir més tard el seu primer part i van presentar una menor grandària de garrinada al naixement. Per contra, el genotip SCD no va causar efectes adversos en la reproducció d'una truja, excepte en el pes al deslletament de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T que es van cobrir a edats primerenques. Aquest efecte podria ser degut al fet que l'al·lel SCD-T s'associa, d'una banda, a un lleuger retard en el creixement corporal i, de l'altra, a garrinades una mica més nombroses. Per això, es recomana precaució en el maneig de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T, especialment quan l'al·lel LEPR-T també segrega a la població. Els resultats d'aquesta tesi confirmen que la deposició de greix en porcí està subjecta a subtils mecanismes de regulació genètica, els efectes de la qual poden afectar també el comportament maternal i la reproducció d'una truja.

El contingut i la composició del greix intramuscular [GIM] influeix en les propietats organolèptiques, tecnològics i nutricionals de la carn de porc. En particular, un major índex de dessaturació del greix es considera beneficiós per a la salut del consumidor, atès que un excés de greix saturat incrementa el risc de malalties cardiovasculars. Aquesta tesi forma part d’una línia de recerca centrada a millorar la qualitat de la carn de porc mitjançant la selecció pel contingut de GIM i la composició d’àcids grassos. Aquest treball es configura de quatre estudis, l'objectiu dels quals va ser, per una banda, trobar nous marcadors genètics associats al contingut de GIM i/o a la seva composició i, de l'altra, aportar nous coneixements respecte a la seva interacció amb la nutrició i els caràcters maternals i reproductius . En el primer estudi es va analitzar la variació de la seqüència del gen diacilglicerol O-aciltransferasa-2 [DGAT2], enzim que intervé en l'últim pas de la síntesi de triglicèrids. Es va observar que els porcs portadors de l'al·lel DGAT2-G (ss7315407085 G > A), localitzat a l'exó 9 del gen, van expressar més DGAT2 en múscul i més proporció d'àcids grassos de cadena curta (C14:0 i C16:0 en lloc de C18:0), especialment d'àcid palmitoleic. En conjunt, els resultats obtinguts indiquen que DGAT2 mostra preferència com a substrat pels àcids grassos acabats de sintetitzar, especialment si són monoinsaturats. En el segon estudi es va investigar la interacció entre un polimorfisme al gen de l'estearoil-CoA desaturasa [SCD] (rs80912566 T>C), que afecta l'índex de dessaturació del greix, i el nivell de vitamina A a la dieta sobre el transcriptoma muscular i la GIM. La suplementació de vitamina A, malgrat que va canviar l'expressió gènica de moltes vies de transcripció, no va afectar ni al contingut ni a la composició del GIM. No obstant això, l'efecte de la vitamina A sobre l'índex de saturació va variar amb el genotip SCD, de manera que el genotip SCD-CC, que és el que menys expressa el gen, va ser l'únic en què la vitamina A va augmentar la dessaturació. Al tercer i quart estudi es va investigar l'impacte dels gens receptor de la leptina [LEPR, rs709596309 C>T] i SCD sobre la capacitat maternal i reproductiva d'una truja. Es va comprovar que el gen LEPR causa un efecte matern antagònic al directe sobre el pes del porc al final de l'engreixament, la qual cosa s'explica perquè el genotip que és més gras i que més creix (LEPR-TT) és el que menys reserves mobilitza durant la lactació dels seus garrins. A més, les truges LEPR-TT van tenir més tard el seu primer part i van presentar una menor grandària de garrinada al naixement. Per contra, el genotip SCD no va causar efectes adversos en la reproducció d'una truja, excepte en el pes al deslletament de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T que es van cobrir a edats primerenques. Aquest efecte podria ser degut al fet que l'al·lel SCD-T s'associa, d'una banda, a un lleuger retard en el creixement corporal i, de l'altra, a garrinades una mica més nombroses. Per això, es recomana precaució en el maneig de les truges primerenques portadores de l'al·lel SCD-T, especialment quan l'al·lel LEPR-T també segrega a la població. Els resultats d'aquesta tesi confirmen que la deposició de greix en porcí està subjecta a subtils mecanismes de regulació genètica, els efectes de la qual poden afectar també el comportament maternal i la reproducció d'una truja.