La cuestión de la vivienda en América Latina: Convergencias y contrastes entre Chile y Venezuela (2000-2022)

Abstract

Aquesta investigació analitza la manera com governs progressistes i moviments ciutadans han afrontat el persistent problema de l'habitatge per als grups de menors ingressos a l'Amèrica Llatina. Per això, es comparen els casos de Xile i Veneçuela, que han estat presentats sovint com a dues formes particulars, i fins i tot antagòniques, de desenvolupament sociopolític i de tractament de la qüestió. L'àmbit temporal de l'anàlisi comprèn les dues primeres dècades del nostre segle i l'estudi combina diferents tècniques qualitatives i quantitatives, centrades respectivament en l'evolució dels mercats, l'acció dels poders públics i l'acció col·lectiva de la ciutadania, aprofundint en tres eixos i variables d'anàlisi: i) processos de financerització econòmica ii) polítiques d'habitatge d'interès social, i iii)lluites i proposta des dels moviments urbans populars. Els resultats mostren com, a Amèrica Llatina, les propostes "progressistes" al problema de l'habitatge, tant les derivades de la iniciativa pública com de l'acció ciutadana, són lluny de ser homogènies. Al contrari, es caracteritzarien per l'heterogeneïtat dels pressupostos teòrics, objectius, recursos, articulació entre els agents i resultats pràctics. L'evidència presentada aquí permet relativitzar les representacions que afirmen, en termes dicotòmics, "l'èxit" o "fracàs" dels models de provisió de l'habitatge als dos països. Així, la investigació mostra les contradiccions, desafiaments i bretxes de la societat i els governs de Xile i Veneçuela, la comprensió dels quals resulta de particular interès per al debat sobre els imaginaris ideològics i les polítiques substantives en la producció d'habitatge per als grups de menors ingressos a Amèrica Llatina.

La presente investigación analiza la forma cómo gobiernos progresistas y movimientos ciudadanos han afrontado el persistente problema de la vivienda para los grupos de menores ingresos en América Latina. Para ello, se comparan los casos de Chile y Venezuela, que han sido presentados a menudo como dos formas particulares, e incluso antagónicas, de desarrollo sociopolítico y de tratamiento de la cuestión. El ámbito temporal del análisis comprende las dos primeras décadas de nuestro siglo y el estudio combina distintas técnicas cualitativas y cuantitativas, centrados, respectivamente, en la evolución de los mercados, la acción de los poderes públicos y la acción colectiva de la ciudadanía, profundizando en tres ejes y variables de análisis: i) procesos de financierización económica ii) políticas de vivienda de interés social, y iii) luchas y propuesta desde los movimientos urbanos populares. Los resultados muestran cómo, en América Latina, las propuestas "progresistas" al problema de la vivienda, tanto las derivadas de la iniciativa pública cómo de la acción ciudadana, están lejos de ser homogéneas. Al contrario, se caracterizarían por la heterogeneidad de sus presupuestos teóricos, objetivos, recursos, articulación entre los agentes y resultados prácticos. La evidencia aquí presentada permite relativizar las representaciones que afirman, en términos dicotómicos, el "éxito" o "fracaso" de los modelos de provisión de la vivienda en ambos países. Así, la investigación muestra las contradicciones, desafíos y brechas de la sociedad y los gobiernos de Chile y Venezuela, cuya comprensión resulta de particular interés para el debate sobre los imaginarios ideológicos y las políticas substantivas en la producción de vivienda para los grupos de menores ingresos en América Latina.

This research analyzes how progressive governments and citizen movements have dealt with the persistent problem of housing for lower income groups in Latin America. To this end, it compares the cases of Chile and Venezuela, which have often been presented as two particulars, and even antagonistic, forms of socio-political development and treatment of the issue. The temporal scope of the analysis covers the first two decades of our century and the study combines different qualitative and quantitative techniques, focusing, respectively, on the evolution of markets, the action of public authorities and the collective action of the citizenry, delving into three axes and variables of analysis: i) processes of economic financialization, ii) social housing policies, and iii) struggles and proposals from popular urban movements. The results show how, in Latin America, "progressive" proposals to the housing problem, whether derived from public initiative or citizen action, are far from homogeneous. On the contrary, they are characterized by the heterogeneity of their theoretical assumptions, objectives, resources, articulation between agents and practical results. The evidence presented here allows us to relativize the representations that affirm, in dichotomous terms, the "success" or "failure" of the housing provision models in both countries. Thus, the research shows the contradictions, challenges and gaps in the society and governments of Chile and Venezuela, whose understanding is of particular interest for the debate on ideological imaginaries and substantive policies in the production of housing for lower income groups in Latin America.