Estudio funcional del corazón fetal en pacientes con Colestasis Intrahepática Gestacional

Abstract

Introducció: La colèstasi intrahepàtica de l'embaràs és l'afecció hepàtica més comuna durant l'embaràs. Es manifesta per pruïja als palmells de les mans i els peus, i és més freqüent a la nit, començant generalment al tercer trimestre i cedint en el postpart . La seva incidència varia entre el 0,2% i el 27,5%, segons la regió geogràfica, i és major en països com Xile. Un dels grans enigmes de la colèstasi és la xifra de mortalitat fetal no explicable (que s'estima entorn de l'1- 4% segons la severitat del quadre). Una de les teories que s'ha proposat és l'alteració del ritme cardíac del fetus. Estudis in vitro demostren l'efecte nociu dels àcids biliars sobre les cèl·lules miocardíaques fetals, causant bloqueig o disfunció miocardíaca. Mètodes: Es va realitzar un estudi prospectiu observacional de casos i controls, el qual va tenir com a objectiu avaluar la relació entre les concentracions d'àcids biliars i la funció cardíaca fetal, mitjançant la valoració de l'interval PR i l'índex TEI fetal, en gestants amb colèstasi intrahepàtica de l'embaràs, incloses les que van rebre tractament amb àcid ursodesoxicòlic i les que no.

Resultats: Cent deu gestants amb colèstasi i 72 controls van ser inclosos en aquest estudi. Els resultats van revelar que el grau d'anormalitat en la funció cardíaca fetal està estretament relacionat amb el nivell d'àcids biliars presents en la sang de la mare en els casos de colèstasi. A més, es va observar que els fetus de dones amb colèstasi no tractada tenen cors que funcionen de manera anormal en comparació amb aquells sense colèstasi. Els resultats també suggereixen que el tractament amb àcid ursodesoxicòlic en dones amb colèstasi intrahepàtica de l'embaràs podria potencialment millorar la funció cardíaca fetal.

Conclusions: Segons les troballes del nostre estudi, seria recomanable monitorar la funció cardíaca fetal en pacients amb colèstasi intrahepàtica de l'embaràs i establir el tractament amb àcid ursodesoxicòlic com una possible intervenció per a millorar els resultats fetals.

Introducción: La colestasis intrahepática del embarazo es la enfermedad hepática más frecuente durante el embarazo y se manifiesta por prurito en palmas y pies, ocurriendo con mayor frecuencia durante la noche, iniciándose generalmente en el tercer trimestre y resolviéndose en el puerperio. La incidencia varía del 0,2% al 27,5% dependiendo de la región geográfica, siendo mayor en países como Chile. Uno de los grandes misterios de la colestasis es la inexplicable tasa de mortalidad fetal (estimada en un 1-4%, dependiendo de la gravedad de la enfermedad). Una de las teorías propuestas es que el ritmo cardiaco anormalmente alterado del feto perjudica su funcionamiento. Los estudios in vitro demuestran el efecto nocivo de los ácidos biliares sobre los miocitos cardíacos fetales, lo que provoca una alteración de su excitabilidad, que se manifiesta como bloqueo cardíaco o disfunción cardíaca.

Métodos: Se llevó a cabo un estudio observacional prospectivo de casos y controles para evaluar la relación entre las concentraciones de ácidos biliares y la función cardiaca fetal mediante el examen del intervalo PR y el índice TEI fetal en mujeres embarazadas con colestasis intrahepática del embarazo, incluidas las tratadas con La colestasis intrahepática del embarazo y las no tratadas.

Resultados En este estudio participaron ciento diez mujeres embarazadas con colestasis y 72 sujetos de control. Los resultados mostraron que el grado de disfunción cardiaca fetal estaba estrechamente relacionado con los niveles de ácidos biliares maternos en la colestasis. Además, se observó una función cardiaca anormal en los fetos de mujeres con colestasis no tratada en comparación con los fetos sin colestasis. Los resultados también sugieren que el tratamiento con ácido ursodesoxicólico en mujeres con colestasis intrahepática del embarazo podría mejorar potencialmente la función cardiaca fetal.

Conclusiones Basándonos en los resultados de nuestro estudio, sería importante monitorizar la función cardiaca fetal en pacientes con colestasis intrahepática del embarazo y establecer el tratamiento con ácido ursodesoxicólico como una intervención potencial para mejorar los resultados fetales.

Introduction: Intrahepatic cholestasis of pregnancy is the most frequent liver disease during pregnancy and is manifested by pruritus on palms and feet, occurring more frequently at night, generally starting in the third trimester and resolving in the puerperium. The incidence varies from 0.2% to 27.5% depending on the geographic region, being higher in countries such as Chile. One of the great mysteries of cholestasis is the unexplained fetal mortality rate (estimated between 1 and 4%, depending on the severity of the disease). One of the theories proposed is that the abnormally altered heart rhythm of the fetus impairs its functioning. In vitro studies demonstrate the deleterious effect of bile acids on fetal cardiac myocytes, resulting in altered excitability manifesting as heart block or cardiac dysfunction.

Methods: A prospective observational case-control study was conducted to evaluate the relationship between bile acid concentrations and fetal cardiac function by examining the PR interval and fetal TEI index in pregnant women with Intrahepatic cholestasis of pregnancy, including those treated with ursodeoxycholic acid and those untreated.

Results: One hundred and ten pregnant women with cholestasis and 72 control subjects participated in this study. The results showed that the degree of fetal cardiac dysfunction was closely related to maternal bile acid levels in the cholestasis. In addition, abnormal cardiac function was observed in fetuses of women with untreated cholestasis compared with fetuses of women without cholestasis. The results also suggest that ursodeoxycholic acid treatment in women with Intrahepatic cholestasis of pregnancy could potentially improve fetal cardiac function.

Conclusions Based on the results of our study, it would be important to monitor fetal cardiac function in patients with Intrahepatic cholestasis of pregnancy and establish ursodeoxycholic acid treatment as a potential intervention to improve fetal outcomes