Programación dramatúrgica de escenas co-creativas: fundamentos desde la teoría lúdica para diseñar interacciones corresponsables.

Autor/a

Blanco Jessen, Constanza

Director/a

Fratini, Roberto

Tutor/a

Batlle Jorda, Carles

Fecha de defensa

2023-07-10

Páginas

765 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

Resumen

El disseny d'una dramatúrgia que tingui com a fi la intervenció de l'audiència sobre l'acció de l'obra en diferents graus consisteix principalment a inventar un marc de regles i instruccions per construir un context escènic de creació col·lectiva i interacció presencial. En termes formals, aquest tipus de dramatúrgies -col·loquialment associades al teatre participatiu ia l'art relacional-, es configuren com a manuals d'instruccions, mapes, programacions, rutes o arquitectures de la informació; i es caracteritzen per preconfigurar a nivell de dispositiu les relacions entre l'obra/sistema 'entesa com l'experiència escènica potencial' i l'ambient contextual on succeirà en temps present. L'exercici d'escriptura d'aquest tipus de propostes s'allunya de la dramatúrgia en termes convencionals en la mesura que cal contemplar una sèrie de variables impredictibles, entre elles: el rang d'acció de l'audiència i els diferents nivells de 2 implicació'; en què aquesta pot prendre part de l'esdevenir de l'experiència a co-construir. A efectes pràctics, es tracta de configurar un tipus dexperiència escènica puntual que té com a material creatiu les relacions possibles entre audiència i obra. Però com es crea una proposta d'aquesta naturalesa?, quines eines podrien ser útils per configurar dispositius capaços de generar estructura i alhora ser prou flexibles per integrar l'emergència de les relacions en temps real?; i com es podria 'implicar'; les audiències en aquest procés co-creatiu sense que la seva participació es redueixi a una intervenció instrumental o ideològicament decorativa? A partir del vincle suposat entre les pràctiques teatrals relacionals i la dimensió semàntica i empírica del joc, aquesta investigació indaga en les possibles aplicacions que pugui tenir el disseny de jocs (Game Design) 'especialment els videojocs i els jocs de rol'; i el disseny motivacional (Gamification), a la programació dramatúrgica d'un dispositiu escènic de naturalesa co-creativa i relacional. L'objectiu principal d'aquest estudi és trobar certes analogies conceptuals entre la construcció formal d'un sistema de joc o d'un sistema ludificat (i en la configuració d'interaccions lúdiques), posant en acció una proposta escènica que requereixi 'implicar'; a les seves audiències de manera material i coresponsable en l'evolució de l'experiència a desenvolupar. Paraules clau: Dramatúrgia contemporània - Estètica relacional - Teatre performatiu - Disseny motivacional (Gamification) - Disseny lúdic (Game Design) - Participació lúdica.


El diseño de una dramaturgia que tenga como fin la intervención de la audiencia sobre la acción de la obra en distintos grados consiste principalmente en inventar un marco de reglas e instrucciones para construir un contexto escénico de creación colectiva e interacción presencial. En términos formales, este tipo de dramaturgias-coloquialmente asociadas al teatro participativo y al arte relacional-, se configuran como manuales de instrucciones, mapas, programaciones, rutas o arquitecturas de la información; y se caracterizan por pre- configurar a nivel de dispositivo las relaciones entre la obra/sistema -entendida como la experiencia escénica potencial- y el ambiente contextual donde esta sucederá en tiempo presente. El ejercicio de «escritura» de este tipo de propuestas, se aleja de la dramaturgia en términos convencionales en la medida en que es necesario contemplar una serie de variables impredecibles, entre ellas: el rango de acción de la audiencia y los distintos niveles de ¿implicación¿ en que esta puede tomar parte del devenir de la experiencia a co-construir. A efectos prácticos, se trata de configurar un tipo de experiencia escénica puntual que tiene como material creativo las relaciones posibles entre audiencia y obra. Pero ¿cómo se crea una propuesta de esta naturaleza?, ¿qué herramientas podrían ser de utilidad para configurar dispositivos capaces de generar estructura y a la vez ser lo suficientemente flexibles para integrar la emergencia de las relaciones en tiempo real?; y ¿cómo se podría ¿implicar¿ a las audiencias en este proceso co-creativo sin que su participación se reduzca a una intervención instrumental o ideológicamente decorativa? A partir del vínculo supuesto entre las prácticas teatrales relacionales y la dimensión semántica y empírica del juego, la presente investigación indaga en las posibles aplicaciones que pueda tener el diseño de juegos (Game Design) - especialmente los videojuegos y los juegos de rol-; y el diseño motivacional (Gamification), en la programación dramatúrgica de un dispositivo escénico de naturaleza co-creativa y relacional. El objetivo principal de este estudio es encontrar ciertas analogías conceptuales entre la construcción formal de un sistema de juego o de un sistema ludificado (y en la configuración de interacciones lúdicas), con la puesta en acción de una propuesta escénica que requiera ¿implicar¿ a sus audiencias de manera material y corresponsable en la evolución de la experiencia a desarrollar. Palabras clave: Dramaturgia contemporánea - Estética relacional - Teatro performativo - Diseño motivacional (Gamification) - Diseño lúdico (Game Design) - Participación lúdica.


The design of a dramaturgy that aims to involve the audience in the action of the play to differing degrees is based mainly on inventing a framework of rules and instructions to build a scenic context of collective creation and face-to-face interaction. In formal terms, these types of dramaturgies, colloquially associated with participatory theater and relational art, are configured as instruction manuals, maps, schedules, routes or architectures of information and are characterized by pre-configuring the relations between the play/system, understood as the scenic experience, to develop at a device level and in the contextual environment where it happens in the present time. The exercise of "writing" such proposals departs from dramaturgy in conventional terms to the extent that it is necessary to contemplate a series of unpredictable variables, among them the range of actions of the audience and the different levels of "involvement" in which it can take part in the becoming of the experience whilst taking the role of co-constructor. For practical purposes, it is a question of configuring a type of specific scenic experience that has the possible relationships between the audience and play as creative material. But how do you create a scenic experience of this nature? What tools could be useful for the design of devices capable of generating structure and at the same time capable of being flexible enough to achieve the integration of the emerging relations in real time? And how can audiences really be "involved" in this co-creative process without their participation being reduced to an instrumental or simply decorative intervention? Based on the supposed link between relational theatrical practices and the semantic and empirical dimension of the game, this research mainly investigates the possible applications that game design may have (Game Design) - especially video games and role- playing games; as well as motivational design (Gamification), in the dramatic programming of a stage device of a co-creative and relational nature. The main objective of this study is to find certain conceptual analogies between the formal construction of a game system or a "gamified" system (and in the configuration of playful interactions) with the implementation of a scenic proposal that requires the "involvement" of their audiences in a material and co- responsible manner for the evolution of the experience to be developed. Keywords: Contemporary Dramaturgy - Relational Aesthetics - Performative Theatre - Motivational Design (Gamification) - Game Design - Playful Participation.

Palabras clave

Teatre performatiu; Performative theatre; Teatro performativo; Estètica relacional; Relational aesthetic; Estética relacional; Gamificació; Gamification; Gamificación

Materias

79 - Diversiones. Espectáculos. Cine. Teatro. Danza. Juegos. Deportes

Área de conocimiento

Ciències Humanes; Ciències Socials

Documentos

Este documento contiene ficheros embargados hasta el dia 09-07-2025

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)