Comunidades Profesionales de Aprendizaje. Un desafío para el liderazgo en las escuelas de Chile

Abstract

Les Comunitats Professionals d'Aprenentatge (CPA) com a estratègia d'innovació educativa ha estat investigada en diferents sistemes escolars com en el nord d'Amèrica i Europa reportant aportacions significatives a l'enfortiment de l'aprenentatge dels i les estudiants com al desenvolupament docent, tot això sota una comprensió d'aprenentatge informal, col·laboratiu i situat a les necessitats de cada centre educatiu. D'aquesta manera, tant docents com estudiants aprenen a l'escola, transformant la pràctica d'aula en un espai de recerca permanent.

A Xile aquesta comprensió de l'aprenentatge docent ha estat instal·lada per diversos instruments orientatius del sistema escolar, a més de la normativa vigent que emfatitza la formació de CPA com una tasca prioritària de directors(as) i administradors projectant, d'aquesta manera, el desenvolupament professional docent situat, amb focus en la reflexió i col·laboració com a pilars d'aquest procés.

En aquest context la recerca doctoral Comunitats Professionals d'Aprenentatge. Un desafiament per al lideratge a les escoles de Xile, es planteja com a objectiu general analitzar la relació entre les pràctiques de lideratge del director(a) i la formació de Comunitats Professionals d'Aprenentatge en centres educatius xilens, identificant les accions que directius desenvolupen en els contextos educatius amb la finalitat de potenciar la col·laboració entre el professorat.

La metodologia desenvolupada correspon a un estudi col·lectiu de casos, de caràcter instrumental, mitjançant mètodes mixtos. Van participar cinc casos corresponents a centres educatius de Xile, tant de la Regió Metropolitana com de Valparaíso. Els criteris d'inclusió van considerar la conveniència i accés al camp d'estudi; directors(as) que desenvolupin funcions per més d'un any en l'establiment, i; que implementin espais de col·laboració docent.

L'instrument utilitzat per al component quantitatiu va comprendre el qüestionari PLCA-R (Olivier et al., 2010) aplicat a l'equip docent i directiu de cada centre (cent seixanta-un informants). D'altra banda, des d'un enfocament qualitatiu es van desenvolupar entrevistes semi estructurada als directors i directores de cada centre educatiu (cinc en total), juntament amb grups de discussió a professors(as) i directius(as) (dos per cada col·legi, sumant un total de deu).

Els resultats assenyalen que els desafiaments que els i les líders escolars enfronten a partir de l'enfortiment de la col·laboració sota el model de CPA són variats. En primera instància es visualitza el desenvolupament d'un enfocament distribuït del lideratge, això en la lògica de canviar l'estructura vertical del poder cap a pràctiques més participatives i democràtiques. D'altra banda, la generació de condicions, com ara recursos materials i espais especialitzats és una tasca important. Finalment, el desenvolupament d'instàncies sistemàtiques i profundes per a l'aprenentatge docent es presenta com una pràctica necessària d'enfortir en els casos estudiats.

A manera de conclusió, s'estableix que la incidència de directors i directores és important en el desenvolupament de Comunitats Professionals d'Aprenentatge, en relació a quatre dimensions: a) Condicions organitzacionals; b) Climes d'aprenentatge a l'escola; c) Desenvolupament de capacitats; i finalment; d) gestió amb administradors.

Finalment, una última aportació a partir dels coneixements generats en la recerca és el disseny d'una proposta d'aprenentatge directiu que permeti desenvolupar les pràctiques fonamentals per a la gestió de CPA, identificant quatre eixos i trenta-vuit pràctiques directives.

Las Comunidades Profesionales de Aprendizaje (CPA) como estrategia de innovación educativa ha sido investigada en distintos sistemas escolares como en el norte de América y Europa reportando aportes significativos al fortalecimiento del aprendizaje de los y las estudiantes como al desarrollo docente, todo esto bajo una comprensión de aprendizaje informal, colaborativo y situado a las necesidades de cada centro educativo. De este modo, tanto docentes como estudiantes aprenden en la escuela, transformando la práctica de aula en un espacio de investigación permanente.

En Chile esta comprensión del aprendizaje docente ha sido instalada por diversos instrumentos orientativos del sistema escolar, además de la normativa vigente que enfatiza la formación de CPA como una tarea prioritaria de directores(as) y sostenedores proyectando, de este modo, el desarrollo profesional docente situado, con foco en la reflexión y colaboración como pilares de dicho proceso.

En este contexto la investigación doctoral Comunidades Profesionales de Aprendizaje. Un desafío para el liderazgo en las escuelas de Chile, se plantea como objetivo general analizar la relación entre las prácticas de liderazgo del director(a) y la formación de Comunidades Profesionales de Aprendizaje en centros educativos chilenos, identificando las acciones que directivos desarrollan en los contextos educativos con el fin de potenciar la colaboración entre el profesorado.

La metodología desarrollada corresponde a un estudio colectivo de casos, de carácter instrumental, mediante métodos mixtos. Participaron cinco casos correspondientes a centros educativos de Chile, tanto de la Región Metropolitana como de Valparaíso. Los criterios de inclusión consideraron la conveniencia y acceso al campo de estudio; directores(as) que desarrollen funciones por más de un año en el establecimiento, y; que implementen espacios de colaboración docente.

El instrumento utilizado para el componente cuantitativo comprendió el cuestionario PLCA-R (Olivier et al., 2010) aplicado al equipo docente y directivo de cada centro (ciento sesenta y un informantes). Por otra parte, desde un enfoque cualitativo se desarrollaron entrevistas semiestructurada a los directores y directoras de cada centro educativo (cinco en total), junto con grupos de discusión a profesores(as) y directivos(as) (dos por cada colegio, sumando un total de diez).

Los resultados señalan que los desafíos que los y las líderes escolares enfrentan a partir del fortalecimiento de la colaboración bajo el modelo de CPA son variados. En primera instancia se visualiza el desarrollo de un enfoque distribuido del liderazgo, esto en la lógica de cambiar la estructura vertical del poder hacia prácticas más participativas y democráticas. Por otro lado, la generación de condiciones, tales como recursos materiales y espacios especializados es una tarea importante. Finalmente, el desarrollo de instancias sistemáticas y profundas para el aprendizaje docente se presenta como una práctica necesaria de fortalecer en los casos estudiados.

A modo de conclusión, se establece que la incidencia de directores y directoras es importante en el desarrollo de Comunidades Profesionales de Aprendizaje, en relación a cuatro dimensiones: a) Condiciones organizacionales; b) Climas de aprendizaje en la escuela; c) Desarrollo de capacidades; y finalmente; d) gestión con sostenedores.

Finalmente, un último aporte a partir de los conocimientos generados en la investigación es el diseño de una propuesta de aprendizaje directivo que permita desarrollar las prácticas fundamentales para la gestión de CPA, identificando cuatro ejes y treinta y ocho prácticas directivas.

Professional Learning Communities (PLA) as a strategy for educational innovation has been researched in different school systems in North America and Europe and has reported significant contributions to strengthening student learning and teacher development, all under an understanding of informal, collaborative learning that is tailored to the needs of each school. In this way, both teachers and students learn at school, transforming classroom practice into a space for ongoing research.

In Chile, this understanding of teacher learning has been established by various guiding instruments of the school system, in addition to the current regulations that emphasise the training of CPAs as a priority task for principals and managers, thus projecting situated teacher professional development, with a focus on reflection and collaboration as the pillars of this process.

In this context, the doctoral research Professional Learning Communities. A challenge for leadership in Chilean schools, the general objective is to analyse the relationship between the principal's leadership practices and the formation of Professional Learning Communities in Chilean schools, identifying the actions that principals develop in educational contexts in order to enhance collaboration among teachers.

The methodology developed corresponds to a collective case study, of an instrumental nature, using mixed methods. Five cases corresponding to educational centres in Chile, both in the Metropolitan Region and in Valparaíso, participated in the study. The inclusion criteria considered convenience and access to the field of study; principals who have been working for more than one year in the establishment, and who implement spaces for teacher collaboration.

The instrument used for the quantitative component comprised the PLCA-R questionnaire (Olivier et al., 2010) applied to the teaching and management team of each school (one hundred and sixty-one informants). On the other hand, from a qualitative approach, semi-structured interviews were conducted with the principals of each school (five in total), together with focus groups with teachers and principals (two for each school, for a total of ten).

The results indicate that the challenges that school leaders face in strengthening collaboration under the CPA model are varied. In the first instance, the development of a distributed approach to leadership is visualised, in the logic of changing the vertical power structure towards more participatory and democratic practices. On the other hand, the creation of conditions such as material resources and specialised spaces is an important task. Finally, the development of systematic and profound instances for teacher learning is presented as a practice that needs to be strengthened in the cases studied.

By way of conclusion, it is established that the impact of principals is important in the development of Professional Learning Communities, in relation to four dimensions: a) organisational conditions; b) learning climates in the school; c) capacity building; and finally; d) management with stakeholders.

Finally, a last contribution based on the knowledge generated in the research is the design of a proposal for management learning that allows for the development of fundamental practices for the management of PLCs, identifying four axes and thirty-eight management practices.