Avaluació i proposta de pinsos en Helicicultura: Relació amb l'estat sanitari

Author

Yuste Parareda, Aida

Director

Calvo Torras, Ma. de los Ángeles

Tutor

Julián Gómez, Esther

Date of defense

2023-07-26

Pages

165 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Microbiologia

Abstract

El sector helicícola està en auge en el nostre país, però no existeix una legislació concreta que el reguli. Cal remarcar que el tipus d'alimentació que s'utilitza és un factor limitant, ja que influeix en la microbiota intestinal dels animals i conseqüentment en el seu estat sanitari. L'alimentació es pot portar a terme amb pinsos elaborats a partir de farines de diferents tipus de cereals i farratges presentant, generalment una textura fina. L'adició d'un probiòtic al pinso, pot repercutir en una millora de l'estat sanitari dels animals. En aquest sentit, un bacteri aïllat prèviament de la microbiota intestinal de Helix aspersa Müller amb potencial probiòtic, es va identificar i avaluar per tal de poder evidenciar si compleix els requisits per ser definida como a soca probiòtica. Un cop corroborada com a soca probiòtica, es va procedir a la seva liofilització, per tal de disposar-ne en forma de textura fina i poder addicionar-la al pinso i homogeneïtzar el producte final correctament. En analítiques rutinàries de la qualitat microbiològica del pinso, es va detectar una elevada presència de fongs filamentosos que poden provocar micosis i/o micotoxicosis tant en animals com en persones que acabin consumint aquests animals. Per aquest motiu, es proposen productes naturals amb capacitat antifúngica pel seu control i perquè no confereixi resistència. Els productes avaluats no han de presentar activitat antibacteriana front la soca probiòtica afegida al pinso. S'avaluen olis essencials i àcids orgànics. Els millors resultats els aporta una combinació d'àcids orgànics. Es proposa, en conseqüència, afegir la soca probiòtica i compostos amb activitat antifúngica per controlar la qualitat del pinso i millorar l'estat sanitari dels animals. Amb aquesta combinació, es redueix la probabilitat de que els cargols pateixin infeccions i conseqüentment es minimitza la necessitat de subministrar medicaments, fet en consonància a les exigències de la ramaderia ecològica. Finalment, i considerant aquests suplements, es fabriquen diferents tipus de pinso per valorar l'efecte sobre la microbiota intestinal i la productivitat dels animals. Els pinsos elaborats són: pinso blanc (control), pinso blanc suplementat amb probiòtic i pinso blanc suplementat amb probiòtic i la combinació d'àcids orgànics. Els diferents anàlisis microbiològics i el recull de dades de postes i mortalitat, evidencien que el pinso suplementat amb probiòtic es el que permet obtenir uns millors resultats tant pel que fa referencia a la productivitat com a la qualitat microbiològica.


El sector helicícola está en auge en nuestro país, pero no existe una legislación concreta que lo regule. Cabe destacar que el tipo de alimentación que se utiliza es un factor limitante, ya que influye en la microbiota intestinal de los animales y consecuentemente en su estado sanitario. La alimentación se puede llevar a cabo con piensos elaborados a partir de harinas de diferentes tipos de cereales y forrajes presentando, generalmente una textura fina. La adición de un probiótico al pienso puede repercutir en una mejora del estado sanitario de los animales. En este sentido, una bacteria aislada previamente de la microbiota intestinal de Helix aspersa Müller con potencial probiótico, se identifica y evalua para poder evidenciar si cumple los requisitos para ser definida como cepa probiótica. Una vez se corrobora como cepa probiótica, se procede a su liofilización, para disponer de ellos en forma de textura fina y poder adicionarla al pienso y homogeneizar el producto final correctamente. En analíticas rutinarias de la calidad microbiológica del pienso, se detectó una elevada presencia de hongos filamentosos que pueden provocar micosis y/o micotoxicosis tanto en animales como en personas que acaben consumiendo estos animales. Por este motivo, se proponen productos naturales con capacidad antifúngica para su control y para que no confiera resistencia. Los productos evaluados no deben presentar actividad antibacteriana frente a la cepa probiótica añadida al pienso. Se evalúan aceites esenciales y ácidos orgánicos. Los mejores resultados los aporta una combinación de ácidos orgánicos. Se propone, en consecuencia, añadir la cepa probiótica y compuestos con actividad antifúngica para controlar la calidad del pienso y mejorar el estado sanitario de los animales. Con esta combinación, se reduce la probabilidad de que los caracoles sufran infecciones y consecuentemente se minimiza la necesidad de suministrar medicamentos, hecho en consonancia con las exigencias de la ganadería ecológica. Por último, y considerando estos suplementos, se fabrican diferentes tipos de pienso para valorar el efecto sobre la microbiota intestinal y la productividad de los animales. Los piensos elaborados son: pienso blanco (control), pienso blanco suplementado con probiótico y pienso blanco suplementado con probiótico y la combinación de ácidos orgánicos. Los diferentes análisis microbiológicos y la recopilación de datos de postes y mortalidad evidencian que el pienso suplementado con probiótico es el que permite obtener unos mejores resultados tanto en lo referente a la productividad como a la calidad microbiológica.


Heliciculture is a growing sector in our country, but there is no specific legislation that regulates it. It should be noted that the type of feed used is a limiting factor, as it influences the intestinal microbiota of the animals and consequently their health status. Feeding can be carried out with feeds made from flours of different types of cereals and fodder, generally presenting a fine texture. The addition of a probiotic to the feed can have an impact on an improvement in the health status of the animals. In this regard, a bacterium previously isolated from the intestinal microbiota of Helix aspersa Müller with probiotic potential was identified and evaluated to demonstrate whether it meets the requirements to be defined as a probiotic strain. Once confirmed as a probiotic strain, it was lyophilized, to have it in the form of a fine texture and be able to add it to the feed and homogenize the final product correctly. In routine analyzes of the microbiological quality of the feed, a high presence of filamentous fungi was detected which can cause mycosis and/or mycotoxicosis both in animals and in people who end up consuming these animals. For this reason, natural products with antifungal capacity are proposed for their control and so that they do not confer resistance. The evaluated products must not present antibacterial activity against the probiotic strain added to the feed. Essential oils and organic acids are evaluated. The best results are provided by a combination of organic acids. It is therefore proposed to add the probiotic strain and compounds with antifungal activity to control the quality of the feed and improve the health status of the animals. With this combination, the probability of the snails suffering from infections is reduced and consequently the need to supply medicines is minimized, done in accordance with the requirements of organic farming. Finally, and considering these supplements, different types of feed are manufactured to assess the effect on the intestinal microbiota and the productivity of the animals. The feeds produced are: white feed (control), white feed supplemented with probiotic and white feed supplemented with probiotic and the combination of organic acids. The different microbiological analyzes and the collection of laying and mortality data show that the probiotic-supplemented feed is the one that allows better results both in terms of productivity and microbiological quality.

Keywords

Helix aspersa müller; Heliciculture; Helicicultura; Probiòtic; Probiotic; Probiótico; Pinso; Feed; Pienso

Subjects

579 - Microbiology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)