Estudio y valor pronóstico del estado de la microvasculatura coronaria en el síndrome de Takotsubo

Abstract

La síndrome de Tako-Tsubo (STK) és una miocardiopatia aguda i transitòria, clàssicament considerada de bon pronòstic, i amb una ràpida recuperació de la funció ventricular. Tot i això, algunes sèries han reportat una morbimortalitat considerable en els pacients amb STK, fins i tot equiparable a la de les síndromes coronàries agudes (SCA). Tot i que l'etiopatogènia de l'STK no està completament definida, la toxicitat catecolaminèrgica i la disfunció microvascular coronària (CMD) han estat descrites com a dos dels principals mecanismes en aquesta entitat. Lestudi de l'estat de la microvasculatura coronària mitjançant paràmetres com l'índex de resistència microvascular (IMR) ha demostrat implicacions pronòstiques en pacients amb malaltia arterial coronària. Malgrat això, el seu ús en el dia a dia es troba limitat pels costos, la invasivitat i la necessitat d'usar un agent hiperèmic. Recentment s'ha validat un nou mètode no invasiu basat en la dinàmica de flux computacional (IMRangio) per a l'estudi de la funció microvascular coronària als SCA, fins i tot en condicions no hiperèmiques (NH-IMRangio). A través d'un compendi de publicacions, aquesta tesi doctoral descriu l'estat de les resistències microvasculars coronàries als pacients amb STK avaluades mitjançant el mètode NH-IMRangio, la seva associació amb les alteracions de la contractilitat ventricular esquerra i els biomarcadors cardíacs, així com la seva valor pronòstic en aquesta entitat. Al primer dels estudis publicats, es va avaluar l'estat de la microvasculatura coronària en els pacients amb STK mitjançant l'anàlisi del NH-IMRangio a les tres artèries coronàries epicàrdiques principals. Es va detectar una alta prevalença de CMD i una associació entre els valors de NH-IMRangio i els diferents patrons d'alteració de la contractilitat ventricular, així com amb el grau de disfunció ventricular i amb l'alliberament del pèptid NT-proBNP. Al segon dels estudis publicats, es van estudiar les implicacions pronòstiques del grau i l'extensió de la CMD avaluades mitjançant l'NH-IMRangio en els pacients amb STK. Es va observar que els pacients que presentaven valors més elevats de NH-IMRangio i aquells amb els tres territoris arterials coronaris amb un NH-IMRangio patològic, presentaven un pitjor pronòstic cardiovascular a l'any de seguiment.

El síndrome de Tako-Tsubo (STK) es una miocardiopatía aguda y transitoria, clásicamente considerada de buen pronóstico, y con una rápida recuperación de la función ventricular. Sin embargo, algunas series han reportado una morbimortalidad considerable en los pacientes con STK, incluso equiparable a la de los síndromes coronarios agudos (SCA). A pesar de que la etiopatogenia del STK no está completamente definida, la toxicidad catecolaminérgica y la disfunción microvascular coronaria (CMD) han sido descritas como dos de los principales mecanismos en esta entidad. El estudio del estado de la microvasculatura coronaria mediante parámetros como el índice de resistencia microvascular (IMR) ha demostrado implicaciones pronósticas en pacientes con enfermedad arterial coronaria. A pesar de ello, su uso en el día a día se encuentra limitado por sus costes, su invasividad y por la necesidad de usar un agente hiperémico. Recientemente se ha validado un nuevo método no invasivo basado en la dinámica de flujo computacional (IMRangio) para el estudio de la función microvascular coronaria en los SCA, incluso en condiciones no hiperémicas (NH-IMRangio). A través de un compendio de publicaciones, esta tesis doctoral describe el estado de las resistencias microvasculares coronarias en los pacientes con STK evaluadas mediante el método NH-IMRangio, su asociación con las alteraciones de la contractilidad ventricular izquierda y los biomarcadores cardíacos, así como su valor pronóstico en esta entidad. En el primero de los estudios publicados, se evaluó el estado de la microvasculatura coronaria en los pacientes con STK mediante el análisis del NH-IMRangio en las tres arterias coronarias epicárdicas principales. Se detectó una alta prevalencia de CMD y una asociación entre los valores de NH-IMRangio y los diferentes patrones de alteración de la contractilidad ventricular, así como con el grado de disfunción ventricular y con la liberación del péptido NT-proBNP. En el segundo de los estudios publicados, se estudiaron las implicaciones pronósticas del grado y la extensión de la CMD evaluadas mediante el NH-IMRangio en los pacientes con STK. Se observó que los pacientes que presentaban valores más elevados de NH-IMRangio y aquéllos con los tres territorios arteriales coronarios con un NH-IMRangio patológico, presentaban un peor pronóstico cardiovascular al año.

Takotsubo syndrome (TTS) is an acute and transient cardiomyopathy classically considered to have a good prognosis with rapid recovery of ventricular function. However, some series have reported considerable morbidity and mortality in patients with STK, comparable to that of acute coronary syndromes (ACS). Although the etiopathogenesis of STK is not completely defined, catecholaminergic toxicity and coronary microvascular dysfunction (CMD) have been described as two of the main mechanisms in this entity. The assessment of the status of the coronary microvasculature through parameters such as the microvascular resistance index (IMR) has shown prognostic implications in patients with coronary artery disease. However, it is not broadly used, due to its cost, invasiveness and the need for a hyperaemic agent. Recently, a novel angiography-derived index of microcirculatory resistance based on computational flow dynamics (IMRangio) has been validated for the study of coronary microvascular function in ACS, even in nonhyperemic conditions (NH-IMRangio). Through a compendium of publications, this doctoral thesis evaluates the status of the coronary microvascular resistances in TTS patients assessed by NH-IMRangio, its association with left ventricle wall motion abnormalities and cardiac biomarkers, as well as its prognostic value in patients with STK. In the first of the published studies, the status of the coronary microvasculature of patients with STK was measured by NH-IMRangio in the three main epicardial coronary arteries. A high incidence of CMD was detected in patients with STK. Moreover we found an association between the NH-IMRangio values and the different patterns of wall motion abnormalities, as well as with the degree of left ventricular dysfunction and with the release of NT-proBNP at admission. In the second of the published studies, we evaluated the prognostic implications of the degree and extent of CMD assessed by NH-IMRangio in patients with STK. We found that patients who presented higher NH-IMRangio values and those with 3 coronary artery territories with pathological NH-IMRangio values had a worse cardiovascular prognosis at one-year follow-up.