Three essays on social and spatial differences in health and mortality in contemporary Spain: New demographic perspectives to old questions

Abstract

La següent tesi doctoral consta de tres assajos que aprofundeixen en el tema de les disparitats de salut a l'Espanya contemporània. Els tres assajos estan motivats pel fet que la posició socioeconòmica, la regió de residència i l'exposició a certs esdeveniments al llarg de la vida (manifestats en una varietat de variables) són determinants socials de les desigualtats en salut. I això implica una sèrie de desavantatges que poden manifestar-se en múltiples manifestacions negatives per a la salut, incloent-hi (però no només) la mort. Si bé aquesta associació entre una posició social menys favorable i una pitjor salut s' ha establert en la literatura, aquesta tesi doctoral vol explorar l' abast d' aquestes desigualtats en alguns aspectes clau que han estat relativament poc explorats a l' Espanya contemporània a dia d' avui.

El primer assaig és un estudi de tall transversal que se centra en la variació regional de les desigualtats de la mortalitat per nivell educatiu a Espanya durant el període 2014-2018. Aquest estudi explora des d'una perspectiva demogràfica les diferències en l'heterogeneïtat de la mortalitat (això és, quant equitativa és l'esperança de vida i què tan probable és que un individu assoleixi la seva longevitat esperada) considerant l'espai, el nivell educatiu i el sexe. A més, s'analitza la relació d'aquesta heterogeneïtat (mesures de variabilitat de l'esperança de vida) amb la intensitat de la mortalitat (esperança de vida) a través de les diferents regions d'Espanya. S'ha trobat que aquesta relació és més forta per a les persones de nivell educatiu baix.

El segon assaig també se centra en les disparitats espacials en la mortalitat, considerant les desigualtats generacionals (per cohort de naixement) en la mortalitat. En concret, la mortalitat per càncer de pulmó entre les dones entre els anys 1980 i 2019. La raó darrere d'aquesta singular elecció és que, a diferència de la majoria de les causes de mort que van experimentar millores significatives en les últimes dècades, el càncer de pulmó és un dels pocs casos en què la mortalitat ha augmentat durant els últims 40 anys entre les dones. S' ha trobat que les persones nascudes entre 1935 i 1955 presenten un risc més gran a la mitjana a totes les regions, i després d' això s' observen patrons divergents a nivell regional.

El tercer assaig té focus en la longevitat saludable (quant temps viuen els individus amb bona salut) per nivell educatiu. Específicament, tracta de desentranyar si l'avantatge en l'esperança de vida saludable que tenen les persones amb més nivell educatiu és el resultat d'una major longevitat (estar viu) i quant és el resultat d'una menor prevalença (estar sa) durant el període 2012-2017. S' obté que entre els homes de nivell educatiu alt i sota les diferències obtingudes en l' esperança de vida saludable són diferències de mortalitat i de prevalença, mentre que per a les dones en la seva majoria són de prevalença.

Malgrat el seu caràcter descriptiu, les troballes dels tres assajos assenyalen un fet clar: malgrat totes les millores que Espanya ha experimentat durant els últims 50 anys en termes de salut, persisteixen importants desigualtats socials, espacials i fins i tot generacionals en salut i mortalitat. Els tres assajos identifiquen quines són les poblacions més vulnerables i la magnitud de les desigualtats en salut i mortalitat de diverses maneres. Per la qual cosa s' espera que aquesta tesi contribueixi a facilitar polítiques públiques que redueixin aquestes bretxes, per tal de construir un sistema de salut més eficient i una societat més justa.

La siguiente tesis doctoral consta de tres ensayos que profundizan en el tema de las disparidades de salud en la España contemporánea. Los tres ensayos están motivados por el hecho de que la posición socioeconómica, la región de residencia y la exposición a ciertos eventos a lo largo de la vida (manifestados en una variedad de variables) son determinantes sociales de las desigualdades en salud. Y eso implica una serie de desventajas que pueden manifestarse en múltiples manifestaciones negativas para la salud, incluyendo (pero no solamente) la muerte. Si bien esta asociación entre una posición social menos favorable y una peor salud se ha establecido en la literatura, esta tesis doctoral quiere explorar el alcance de estas desigualdades en algunos aspectos clave que han permanecido relativamente poco explorados en la España contemporánea al día de hoy. El primer ensayo es un estudio de corte transversal que se centra en la variación regional de las desigualdades de la mortalidad por nivel educativo en España durante el período 2014-2018. Este estudio explora desde una perspectiva demográfica las diferencias en la heterogeneidad de la mortalidad (esto es, cuán equitativa es la esperanza de vida y qué tan probable es que un individuo alcance su longevidad esperada) considerando el espacio, el nivel educativo y el sexo. Además, se analiza la relación de dicha heterogeneidad (medidas de variabilidad de la esperanza de vida) con la intensidad de la mortalidad (esperanza de vida) a través de las distintas regiones de España. Se ha encontrado que esta relación es más fuerte para las personas de nivel educativo bajo. El segundo ensayo también se centra en las disparidades espaciales en la mortalidad, considerando las desigualdades generacionales (por cohorte de nacimiento) en la mortalidad. En concreto, la mortalidad por cáncer de pulmón entre las mujeres entre los años 1980 y 2019. La razón detrás de esta singular elección es que, a diferencia de la mayoría de las causas de muerte que experimentaron mejoras significativas en las últimas décadas, el cáncer de pulmón es uno de los pocos casos en los que la mortalidad ha aumentado durante los últimos 40 años entre las mujeres. Se ha encontrado que las personas nacidas entre 1935 y 1955 presentan un riesgo mayor a la media en todas las regiones, y después de eso se observan patrones divergentes a nivel regional. El tercer ensayo tiene foco en la longevidad saludable (cuánto tiempo viven los individuos con buena salud) por nivel educativo. Específicamente, trata de desentrañar si la ventaja en la esperanza de vida saludable que tienen las personas con mayor nivel educativo es el resultado de una mayor longevidad (estar vivo) y cuánto es el resultado de una menor prevalencia (estar sano) durante el período 2012-2017. Se obtiene que entre los hombres de nivel educativo alto y bajo las diferencias obtenidas en la esperanza de vida saludable son diferencias de mortalidad y de prevalencia, mientras que para las mujeres en su mayoría son de prevalencia. Pese a su carácter descriptivo, los hallazgos de los tres ensayos señalan un hecho claro: pese a todas las mejoras que España ha experimentado durante los últimos 50 años en términos de salud, persisten importantes desigualdades sociales, espaciales e incluso generacionales en salud y mortalidad. Los tres ensayos identificaron cuáles son las poblaciones más vulnerables y la magnitud de las desigualdades en salud y mortalidad de varias maneras. Por lo cual se espera que esta tesis contribuya a facilitar políticas públicas que reduzcan estas brechas, a fin de construir un sistema de salud más eficiente y una sociedad más justa.

The following doctoral dissertation consists in three essays that delve into the topic of health disparities in contemporary Spain. The three essays are motivated by the fact that socioeconomic position, the place of living, and exposure to certain events across the life course (manifested in a variety of proxies) are determinants of health inequalities. And that implies a series of disadvantages that can manifest in multiple negative health outcomes, including (but not limited to) mortality. While this association between a worse social standing and poor health outcomes has been thoroughly established in the literature, this dissertation wants to explore the extent of these inequalities in some critical aspects that, in contemporary Spain, have largely remained underexplored to this day. The first essay is a cross-sectional study whose focus was on the regional variation of educational disparities in mortality in Spain during the 2014-2018 period. This study explores from a demographic perspective differences in mortality heterogeneity (how equitable are lifespans and how likely is for an individual to reach its expected length of life) considering space, educational attainment, and sex. Furthermore, it analyzes the relationship of such heterogeneity (lifespan variability measures) with mortality intensity (life expectancy). Findings of this study indicate that this relationship is stronger for individuals with lower educational attainment. The second essay also focuses on spatial disparities in mortality, considering generational (cohort) inequalities in mortality. Specifically, lung cancer mortality among females between the years 1980 and 2019. The reason behind this singular choice is that, unlike the majority of causes of death that experienced significant improvements in the last decades, lung cancer is one of the few cases in which mortality has increased during the last 40 years among females. Findings of this essay indicate that females born between 1935 and 1955 have a higher risk of death in all regions, and after that point we find diverging patterns in lung cancer The third essay shifts from longevity (how long individuals live) to healthy longevity (how long individuals live without poor health) by educational attainment. Specifically, it tries to disentangle how much of the advantage in healthy life expectancy that higher-educated individuals have is the result of higher longevity (being alive) and how much is an advantage in prevalence (being healthy) during the 2012-2017 period. Findings suggest that differences in healthy life expectancy between higher and lower educated individuals are driven both by mortality and prevalence in males and mostly by prevalence in females. While eminently descriptive, the findings of the three essays point out a clear fact: despite all improvements in health that Spain has experienced during the last 50 years, significant social, spatial and even generational inequalities in health and mortality persist. The three essays helped to identify which are more vulnerable populations and the extent of their health disadvantages in a variety of ways, which hopefully would lead to designing policies that mitigate such disparities, which would result in a more efficient health system and a fairer society.