Controversial Issues of the Spanish Digital Services Tax

Abstract

[eng] The digitalization of the economy is proving to be a challenge for policy makers as they redesign the international tax system. Activities which follow digital business models are carried out with little or no physical presence reaping benefits drawn from the value created by the data obtained from the users. Current tax systems are constructed on the idea of physical presence and were not designed to tax business models based on intangible assets and data. In Europe, to tackle the challenges of the digital economy, some countries have enacted unilateral digital services taxes that target large digital services providers. Among these countries is Spain. In this dissertation it is analyzed whether this tax, which entered into force on January 16, 2021, is contrary to law. In order to do so, an examination will be performed to determine whether this tax infringes tax treaty law, European Union law, and principles of tax law under Spanish legislation. To carry out this analysis, the research follows the procedure of an academic legal study. In this way, information is compiled from relevant academic articles, from case-law from Spanish courts, and from the Court of Justice of the European Union, and the opinions of the advocate general in different cases. This information is analyzed to draw conclusions regarding whether the arguments developed confirm or deny that the Spanish Digital Services Tax is contrary to law. As this dissertation has revealed that the Spanish Digital Services Tax does face some legality issues, it pursues to provide for recommendations that could enhance the legality of the tax. Such comprehensive research that pursues to enhance the Spanish Digital Services Tax to make it compliant with international and domestic laws does not otherwise currently exist in academic literature. Though this dissertation mainly focuses on an analysis of the Spanish Digital Services Tax, the implications are of interest to law scholars, lawmakers, and law practitioners alike from other jurisdictions which have a digital services tax in force (e.g. Austria, France, Italy, or the United Kingdom), or which might be interested in introducing one. The implications are of interest as well to those from jurisdictions whose taxpayers may become affected by such a levy as is the case of the United States where many digital services providers are headquartered; the issues raised in this dissertation are potential grounds for legal debate between the taxpayers and tax administrations in the near future. The Spanish Digital Services Tax has an unclear future due to the ongoing developments regarding the Organization for Economic Co-operation and Development Pillar One solution to address the tax challenges arising from the digitalization of the economy. As

a result, its life span may be cut short. However, this dissertation cannot be regarded as contingent to the future of this tax as it also sheds some light on the potential challenges of enacting a similar tax, for instance on pharmaceutical entities, as they operate on a business model very much like that followed by digital services providers.

[cat] La digitalització de l'economia està donant als legisladors dificultats per redissenyar el sistema fiscal internacional. Les activitats que segueixen els models de negoci digital es duen a terme amb poca o nul·la presència física, que obtenen beneficis del valor creat per les dades dels usuaris. Els sistemes fiscals actuals es basen en la presència física i no van ser dissenyats per gravar models de negoci basats en actius intangibles i dades. A Europa, per fer front als reptes de l'economia digital, alguns països han promulgat impostos unilaterals sobre els serveis digitals dels grans proveïdors. Entre aquests països es troba Espanya. En aquesta tesi s'analitza si aquest impost, que va entrar en vigor el 16 de gener de 2021, és contrari a dret. Per fer-ho, es realitzarà un examen per determinar si aquest impost infringeix els tractats de doble imposició, el dret de la Unió Europea i els principis del dret fiscal continguts en la legislació espanyola. Per dur a terme aquest anàlisi, la investigació segueix el procediment d'un estudi jurídic acadèmic. D'aquesta manera, la informació es recopila a partir d'articles acadèmics, de la jurisprudència dels tribunals espanyols i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i de les opinions de l'advocat general en diferents casos. Aquesta informació s'analitza per extreure conclusions sobre si els arguments desenvolupats confirmen o neguen que l'impost de serveis digitals espanyol sigui contrari a dret. Com que aquesta tesis ha revelat que l'impost de serveis digitals espanyol presenta alguns problemes de legalitat, persegueix proporcionar recomanacions per millorar la seva legalitat. Una recerca tan completa que pretén adaptar l'impost espanyol de serveis digitals per fer-lo compatible amb les lleis internacionals i domèstiques no existeix actualment en la literatura acadèmica. Tot i que aquesta tesi es centra principalment en un anàlisi de l'impost de serveis digitals espanyol, les implicacions són d'interès per acadèmics, legisladors i professionals del dret, tan de jurisdiccions que tenen un impost de serveis digitals en vigor (per exemple, Àustria, França, Itàlia o el Regne Unit), o que podrien estar interessats en introduir-ne un. Les implicacions són d'interès també per a aquells que procedeixen de jurisdiccions en les quals els seus contribuents poden veure's afectats per aquest impost, com és el cas dels Estats Units, on molts proveïdors de serveis digitals tenen la seva seu; les qüestions plantejades en aquesta tesis són motius potencials per al debat legal entre els contribuents i les administracions tributaries en un futur pròxim. L'impost espanyol de serveis digitals té un futur incert a causa dels desenvolupaments en seu de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic relatius al Pilar Un per abordar els reptes

fiscals derivats de la digitalització de l'economia. Conseqüentment, la seva vigència pot ser curta. No obstant això, aquesta tesis no pot considerar-se com a subordinada al futur d'aquest impost, ja que revela els possibles reptes de promulgar un impost similar, per exemple sobre les empreses farmacèutiques, que operen en un model de negoci similar al dels proveïdors de serveis digitals.

[esp] La digitalización de la economía está dando a los legisladores dificultades para rediseñar el sistema fiscal internacional. Las actividades de los modelos de negocio digital se llevan a cabo con poca o nula presencia física, que obtienen beneficios del valor creado por los datos de los usuarios. Los sistemas fiscales actuales se basan en la presencia física y no fueron diseñados para grabar modelos de negocio basados en activos intangibles y datos. En Europa, para hacer frente a los retos de la economía digital, algunos países han promulgado impuestos unilaterales sobre los servicios digitales a los grandes proveedores. Entre estos países está España. Esta tesis analiza si este impuesto, que entró en vigor el 16 de enero de 2021, es contrario a derecho. Para hacerlo, se realizará un examen para determinar si infringe los tratados de doble imposición, el derecho de la Unión Europea y los principios del derecho fiscal contenidos en la legislación española. Para llevar a cabo este análisis, la investigación sigue el procedimiento de un estudio jurídico académico. De este modo, la información se recopila a partir de artículos académicos, de la jurisprudencia de los tribunales españoles y del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, y de las opiniones del abogado general en diferentes casos. Esta información se analiza para extraer conclusiones sobre si los argumentos desarrollados confirman o niegan que el impuesto de servicios digitales español sea contrario a derecho. Como que esta tesis ha revelado que el impuesto de servicios digitales español presenta algunos problemas de legalidad, persigue proporcionar recomendaciones para mejorarlo. Una investigación tan completa que pretende adaptar el impuesto español de servicios digitales para hacerlo compatible con las leyes internacionales y domésticas no existe actualmente en la literatura académica. A pesar de que esta tesis se centra en un análisis del impuesto de servicios digitales español, las implicaciones son de interés para académicos, legisladores y profesionales del derecho, tanto de otras jurisdicciones que tienen un impuesto de servicios digitales en vigor (por ejemplo, Austria, Francia, Italia o el Reino Unido), o que podrían estar interesados en introducir uno. Las implicaciones son de interés también para aquellos que proceden de jurisdicciones en la que sus contribuyentes pueden verse afectados por este impuesto, como es el caso de los Estados Unidos, donde muchos proveedores de servicios digitales tienen su sede; las cuestiones planteadas en esta tesis son los motivos potenciales del debate legal entre los contribuyentes y las administraciones en un futuro próximo. El impuesto español tiene un futuro incierto a causa de los desarrollos en sede de la Organización para la Cooperación

y el Desarrollo Económico en relación al Pilar Uno para abordar los retos fiscales derivados de la digitalización de la economía. Consecuentemente, su vigencia puede ser corta. Sin embargo, esta tesis no puede considerarse subordinada al futuro de este impuesto, puesto que revela los posibles retos de promulgar un impuesto similar, por ejemplo, sobre las farmacéuticas, que operan en un modelo de negocio similar al de los proveedores de servicios digitales.