Característiques comunes i diagnòstic diferencial de la COVID-19 i la preeclàmpsia

Autor/a

Serrano Sanchez, Berta

Director/a

Suy Franch, Anna

Mendoza Cobaleda, Manel

Carreras Moratonas, Elena

Tutor/a

Gil Moreno, Antonio, 1965-

Data de defensa

2023-10-23

Pàgines

155 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

Resum

INTRODUCCIÓ La preeclàmpsia (PE) és una malaltia multisistèmica pròpia de l'embaràs la fisiopatologia de la qual rau en la insuficiència placentària. Aquesta, es pot apreciar a nivell histopatològic dins l'espectre de la malperfusió vascular materna (MVM); i a nivell analític una de les eines més útils és el balanç entre factors pro-angiogènics i anti-angiogènics, el disbalanç dels quals s'ha relacionat de manera altament específica amb malperfusió placentària. Els factors angiogènics poden ajudar a diferenciar la PE d'altres malalties amb característiques clíniques similars, entre elles el recentment descrit PE-like syndrome induït per COVID-19. L'afectació de la infecció per SARS-CoV-2 sobre la gestació i viceversa ha estat en estudi des de l'inici de la pandèmia i ha suscitat especial interès la troballa d'un augment d'incidència de PE en gestants amb la COVID-19. La descripció del PE-like syndrome induït per COVID-19 suggeria que la clínica compatible amb PE que poden manifestar algunes gestants amb COVID-19 greu podia ser en realitat conseqüència de la infecció. L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar els paràmetres d'insuficiència placentària en gestants amb la COVID-19 per contribuir a explicar si l'augment d'incidència de PE es deu a una malperfusió placentària des d'un punt de vista fisiopatològic o si, en canvi, són factors materns i derivats de la pròpia infecció els que relacionen aquestes dues patologies. MATERIAL I MÈTODES Es va dissenyar un estudi prospectiu observacional dut a terme a l'Hospital Vall d'Hebron, centre de referència de gestants amb COVID-19, on es van incloure les gestants admeses a la Unitat de Cures Intensives per una pneumònia per SARS-CoV-2. Es van analitzar els paràmetres d'insuficiència placentària, incloent la ràtio de factors angiogènics i l'anàlisi de la MVM de les gestants que complien criteris de PE i es van analitzar els seus resultats perinatals i materns. Per altra banda, es va realitzar un estudi retrospectiu observacional comparant les gestants diagnosticades de COVID-19 amb les dones que es realitzen un cribratge de PE de primer trimestre en l'àmbit català i es van analitzar els paràmetres que havien contribuït a un major risc de PE de primer trimestre. RESULTATS El 7.5% de les gestants amb COVID-19 greu que complien criteris de PE tenien en realitat un PE-like syndrome, caracteritzat per presentar factors angiogènics placentaris normals i tenir millors resultats materns (menor taxa de cesàries) i neonatals (augment de l'edat gestacional i el pes al néixer). En analitzar les placentes d'aquestes pacients, cap de les del grup PE-like syndrome presentava signes de MVM, en contraposició al 80% de les placentes de gestants amb PE. La proporció de casos amb alt risc de PE en primer trimestre és major en les gestants que desenvoluparan una COVID-19, i si s'analitza quins factors hi ha contribuït més destaquen la obesitat i la hipertensió molt més que paràmetres específics d'insuficiència placentària. CONCLUSIONS El PE-like syndrome induït per COVID-19 és una entitat diferenciada de la PE que explicaria, parcialment, la major incidència de PE observada en gestants amb COVID-19. L'eina més útil per a la seva identificació són els factors angiogènics placentaris, encara que també pot ser confirmat postnatalment per l'absència de MVM. A més, en les gestants amb COVID-19 hi hauria una major predisposició a la PE, deguda principalment a factors de risc materns comuns per al desenvolupament de les dues malalties i no a signes de disfunció placentària.


INTRODUCCIÓN La preeclampsia (PE) es una enfermedad multisistémica propia del embarazo cuya fisiopatología radica en la insuficiencia placentaria. Ésta se puede apreciar a nivel histopatológico dentro del espectro de la malperfusión vascular materna (MVM); y a nivel analítico una de las herramientas más útiles es el balance entre factores pro-angiogénicos y anti-angiogénicos, cuyo disbalance se ha relacionado de manera altamente específica con malperfusión placentaria. Los factores angiogénicos pueden ayudar a diferenciar la PE de otras enfermedades con características clínicas similares, entre ellas el recientemente descrito PE-like síndrome inducido por COVID-19. La afectación de la infección por SARS-CoV-2 sobre la gestación y viceversa ha estado en estudio desde el inicio de la pandemia y ha suscitado especial interés el hallazgo de un aumento de incidencia de PE en gestantes con la COVID-19. La descripción del PE-like síndrome inducido por COVID-19 sugería que la clínica compatible con PE que pueden manifestar algunas gestantes con COVID-19 grave podía ser en realidad consecuencia de la infección. El objetivo de esta tesis es estudiar los parámetros de insuficiencia placentaria en gestantes con la COVID-19 para contribuir a explicar si el aumento de incidencia de PE se debe a una malperfusión placentaria desde un punto de vista fisiopatológico o si, en cambio, son factores maternos y derivados de la propia infección quienes relacionan estas dos patologías. MATERIAL Y MÉTODOS Se diseñó un estudio prospectivo observacional llevado a cabo en el Hospital Vall d'Hebron, centro de referencia de gestantes con COVID-19, donde se incluyeron las gestantes admitidas en la Unidad de Cuidados Intensivos por una neumonía por SARS-CoV-2. Se analizaron los parámetros de insuficiencia placentaria, incluyendo el ratio de factores angiogénicos y el análisis de la MVM de las gestantes que cumplían criterios de PE y se analizaron sus resultados perinatales y maternos. Por otro lado, se realizó un estudio retrospectivo observacional comparando las gestantes diagnosticadas de COVID-19 con las embarazadas que se realizan un cribado de PE de primer trimestre en el ámbito catalán y se analizaron los parámetros que habían contribuido a un mayor riesgo de PE de primer trimestre. RESULTADOS El 7.5% de las gestantes con COVID-19 grave que cumplían criterios de PE tenían en realidad un PE-like syndrome, caracterizado por presentar factores angiogénicos placentarios normales y tener mejores resultados maternos (menor tasa de cesáreas) y neonatales (aumento de la edad gestacional y el peso al nacer). Al analizar las placentas de estas pacientes, ninguna de las del grupo PE-like syndrome presentaba signos de MVM, en contraposición al 80% de las placentas de gestantes con PE. La proporción de casos con alto riesgo de PE en primer trimestre es mayor en las gestantes que van a desarrollar una COVID-19, y si se analiza qué factores ha contribuido más destacan la obesidad y la hipertensión mucho más que parámetros específicos de insuficiencia placentaria. CONCLUSIONES El PE-like síndrome inducido por COVID-19 es una entidad diferenciada de la PE que explicaría, parcialmente, la mayor incidencia de PE observada en gestantes con COVID-19. La herramienta más útil para su identificación son los factores angiogénicos placentarios, aunque también puede ser confirmado postnatalmente por la ausencia de MVM. Además, en las gestantes con COVID-19 habría una mayor predisposición a la PE, debida principalmente a factores de riesgo maternos comunes para el desarrollo de ambas enfermedades y no a signos de disfunción placentaria.


INTRODUCTION Preeclampsia (PE) is a pregnancy-specific multisystemic disorder whose pathophysiology lies in placental insufficiency. Histopathologically, it's linked to the maternal vascular malperfusion (MVM) spectrum; and analytically, one of the most useful tools is the balance between pro-angiogenic and anti-angiogenic factors, the imbalance of which has been associated in a highly specific way to placental malperfusion. Angiogenic factors can help differentiate PE from other diseases with similar clinical features, including the recently described PE-like syndrome induced by COVID-19. The effect of SARS-CoV-2 infection on pregnancy and vice versa has been under study since the beginning of the pandemic and the finding of an increased incidence of PE in pregnant women with COVID has raised particular interest. The description of PE-like syndrome induced by COVID-19 suggested that the clinical features of PE observed in some pregnant women with severe COVID-19 may actually be a consequence of the infection. The aim of this thesis is to study the parameters of placental insufficiency in pregnant women with COVID-19 in order to explain if the increased incidence of PE is due to placental malperfusion physiopathologically or if it is maternal factors and the infection itself that relate these two pathologies. MATERIAL AND METHODS We designed a prospective observational study carried out at Vall d'Hebron Hospital, reference center for pregnant women with COVID-19. Pregnant women admitted to the Intensive Care Unit for SARS-CoV-pneumonia were included. We analyzed parameters of placental insufficiency, including the ratio of angiogenic factors and MVM of pregnant women who met PE criteria, and analyzed their perinatal and maternal outcomes. On the other hand, we designed an observational retrospective study comparing pregnant women diagnosed with COVID-19 with women undergoing first-trimester PE screening in the Catalan area and analyzed the parameters that had contributed to a greater risk of PE of the first trimester. RESULTS About 7.5% of pregnant women with severe COVID-19 who met PE criteria actually had a PE-like syndrome, characterized by presenting normal placental angiogenic factors and having better maternal outcomes (lower cesarean rate) and better neonatal outcomes (increased gestational age and weight at birth). When analyzing the placentas of these patients, none of the PE-like syndrome group showed signs of MVM, in contrast to 80% of the placentas of pregnant women with PE. The proportion of cases with a high risk of PE in the first trimester is greater in pregnant women who will develop a COVID-19, being obesity and hypertension the risk factors that contributed more to this difference, much more than specific parameters of placental insufficiency. CONCLUSIONS The PE-like syndrome induced by COVID-19 and PE are different conditions, and it would partially explain the higher incidence of PE observed in pregnant women with COVID-19. The most useful tool for its identification is placental angiogenic factors, although it can also be confirmed postnatally by the absence of MVM. In addition, in pregnant women with COVID-19 there would be a greater predisposition to PE, mainly due to common maternal risk factors for the development of both diseases and not to signs of placental dysfunction.

Paraules clau

COVID-19; SARS-COV-2; Preeclampsia

Matèries

61 - Medicina

Àrea de coneixement

Ciències de la Salut

Documents

bss1de1.pdf

5.069Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)