La carga del agua: De cómo las mujeres negocian la escasez de agua en la cuenca del río Fúquene, Cundinamarca, Colombia

Abstract

El meu interès amb aquesta investigació és establir tant les conseqüències de l'escassetat d'aigua a la vida quotidiana de les dones de la conca del riu Fúquene, Colòmbia, com les estratègies de negociació que implementen per mitigar aquestes causes i la mateixa escassetat. Quan parlo destratègies em refereixo al conjunt daccions i activitats que sestableixen amb un fi específic, en aquest cas, la consecució daigua. El primer capítol de resultats, titulat La càrrega de ser dona: rols de gènere i divisió sexual del treball indaga pel significat diferencial de la noció de càrrega segons la ubicació de les dones al llarg de la conca i l'accés a l'aigua potable: com més accés a aigua, menor càrrega i menor és l'exposició de les dones a violència física i psicològica. Addicionalment, aquí es discuteix el significat de la càrrega per a les dones de Fúquene i amb això la idea mateixa del que significa ser dona, ja que l'experiència de ser dona està vinculada directament amb el treball domèstic i amb la berraquera, terme a través del quina es fusiona la idea de ser dona amb el treball domèstic a l'imaginari col·lectiu regional, tant d'homes com de les dones. Al segon capítol, titulat Polítiques del favor: Estratègies de negociació, explico els dos tipus d'estratègies de negociació de l'escassetat d'aigua identificades al llarg d'aquesta investigació: les estratègies de recol·lecció i recollida que s'aconsegueixen individualment (tancs pluges d'aigua) , redireccionament daigua que cau de la carretera, construcció de pous i més) i les estratègies de negociació que operen apel·lant a la política del favor, que pot ser dirigida cap a altres membres de la comunitat o cap a persones vinculades a les entitats municipals. En aquest capítol també poso sobre la taula les mancances estructurals d'aquestes estratègies i les conseqüències d'aquestes a la vida de les dones, específicament la soledat i l'enveja com a dues realitats interconnectades que impedeixen la formació d'estratègies col·lectives d'acció política davant de la ineptitud estatal i municipal que, com es fa evident, actuen afavorint les elits regionals i persones adinerades provinents de la capital del país. Al final del capítol estableixo les que queden pendents, els horitzons de futur que podrien consolidar les dones.

Al capítol tercer, Estratègies pendents, mapes comuns, presento els resultats obtinguts de les contracartografia realitzades i de les dues sessions de grups focals. Presento el Fúquene que desitgen les dones participants i que plasmen tant individualment com col·lectivament en mapes construïts per elles mateixes. Mostrem com l'exercici de contracartografia no només va servir per desnaturalitzar la idea de la càrrega, i comprendre-la col·lectivament (posar-li nom i omplir-la de sentit), sinó per fer evident com és compartida per les participants i així poder avançar en la construcció de nous sentits i articulacions. Al mapa col·lectiu del desig que s'elabora i analitza en aquest capítol es fa a més evident com les dones, a causa de la càrrega i la divisió sexual del treball (ia l'enveja i la soledat que desencadenen), tenen una llibertat reduïda de moviment al estar al seu lloc i com la imaginació col·lectiva, construïda a partir dels desitjos individuals, transforma l'espai en posar les dones fora de lloc. La imaginació com a potencial polític que representa un viatge emocional és aleshores la que sembra les condicions de possibilitat per a la intervenció de l'espai que és avui Fúquene.

Mi interés con esta investigación es establecer tanto las consecuencias de la escasez de agua en la vida cotidiana de las mujeres de la cuenca del río Fúquene, Colombia, como las estrategias de negociación que implementan para mitigar dichas causas y la escasez misma. Cuando hablo de estrategias me refiero al conjunto de acciones y actividades que se establecen con un fin específico, en este caso, la consecución de agua. El primer capítulo de resultados, titulado La carga de ser mujer: roles de género y división sexual del trabajo indaga por el significado diferencial de la noción de carga de acuerdo con la ubicación de las mujeres a lo largo de la cuenca y el acceso al agua potable: a mayor acceso a agua, menor carga y menor es la exposición de las mujeres a violencia física y psicológica. Adicionalmente, se discute aquí el significado de la carga para las mujeres de Fúquene y con ello la idea misma de lo que significa ser mujer, pues la experiencia de ser mujer está vinculada directamente con el trabajo doméstico y con la berraquera, término a través del cual se fusiona la idea de ser mujer con el trabajo doméstico en el imaginario colectivo regional, tanto de hombres como de las mujeres. En el segundo capítulo, titulado Políticas del favor: Estrategias de negociación, explico los dos tipos de estrategias de negociación de la escasez de agua identificadas a lo largo de esta investigación: las estrategias de recolección y acopio que se consiguen individualmente (tanques de agua lluvias, redireccionamiento de agua que cae de la carretera, construcción de pozos y más) y las estrategias de negociación que operan apelando a la política del favor, que puede ser dirigida hacia otros miembros de la comunidad o hacia personas vinculadas a las entidades municipales. En este capítulo también pongo sobre la mesa las falencias estructurales de estas estrategias y las consecuencias de estas en la vida de las mujeres, específicamente la soledad y la envidia como dos realidades interconectadas que impiden la formación de estrategias colectivas de acción política frente a la ineptitud estatal y municipal que, como se hace evidente, actúan favoreciendo a las élites regionales y personas adineradas provenientes de la capital del país. Al final del capítulo establezco las que quedan pendientes, los horizontes de futuro que podrían consolidar las mujeres. En el capítulo tercero, Estrategias pendientes, mapas comunes, presento los resultados obtenidos de las contracartografía realizadas y de las dos sesiones de grupos focales. Presento el Fúquene que desean las mujeres participantes y que plasman tanto individual como colectivamente en mapas construidos por ellas mismas. Muestro cómo el ejercicio de contracartografía no sólo sirvió para desnaturalizar la idea de la carga, y comprenderla colectivamente (ponerle nombre y llenarla de sentido), sino para hacer evidente cómo es compartida por las participantes y así poder avanzar en la construcción de nuevos sentidos y articulaciones. En el mapa colectivo del deseo que se elabora y analiza en este capítulo se hace además evidente cómo las mujeres, debido a la carga y la división sexual del trabajo (y a la envidia y la soledad que desencadenan), poseen una libertad reducida de movimiento al estar en su lugar y cómo la imaginación colectiva, construida a partir de los deseos individuales, transforma el espacio al poner a las mujeres fuera de lugar. La imaginación como potencial político que representa un viaje emocional es entonces la que siembra las condiciones de posibilidad para la intervención del espacio que es hoy Fúquene.

My interest with this research is to establish both the consequences of water scarcity in the daily lives of women in the Fúquene River basin, Colombia, and the negotiation strategies they implement to mitigate these causes and the scarcity itself. When I talk about strategies I am referring to the set of actions and activities that are established with a specific purpose, in this case, the achievement of water. The first chapter of results, entitled The burden of being a woman: gender roles and sexual division of labor, investigates the differential meaning of the notion of burden according to the location of women throughout the basin and access to water. potable: the greater the access to water, the lower the burden and the lower the exposure of women to physical and psychological violence. Additionally, the meaning of the burden for the women of Fúquene is discussed here and with it the very idea of what it means to be a woman, since the experience of being a woman is directly linked to domestic work and to the berraquera, a term through which merges the idea of being a woman with domestic work in the regional collective imagination, of both men and women. In the second chapter, titled Policies of favor: Negotiation strategies, I explain the two types of negotiation strategies for water scarcity identified throughout this research: collection and storage strategies that are achieved individually (rainwater tanks , redirection of water that falls from the road, construction of wells and more) and negotiation strategies that operate by appealing to the politics of favor, which can be directed towards other members of the community or towards people linked to municipal entities. In this chapter I also put on the table the structural shortcomings of these strategies and the consequences of these in the lives of women, specifically loneliness and envy as two interconnected realities that prevent the formation of collective strategies of political action against ineptitude. state and municipal that, as is evident, act favoring regional elites and wealthy people from the country's capital. At the end of the chapter I establish those that remain pending, the future horizons that women could consolidate.

In the third chapter, Pending strategies, common maps, I present the results obtained from the countermapping carried out and from the two focus group sessions. I present the Fúquene that the participating women desire and that they capture both individually and collectively in maps constructed by themselves. I show how the countercartography exercise not only served to denature the idea of the burden, and understand it collectively (give it a name and fill it with meaning), but to make evident how it is shared by the participants and thus be able to advance in the construction of new meanings and joints. In the collective map of desire that is drawn up and analyzed in this chapter, it is also evident how women, due to the burden and sexual division of labor (and the envy and loneliness they trigger), have reduced freedom of movement when being in their place and how the collective imagination, built from individual desires, transforms the space by putting women out of place. Imagination as a political potential that represents an emotional journey is then what sows the conditions of possibility for the intervention of the space that is Fúquene today.