Evaluación y desarrollo de la macroestructura y microestructura narrativa en niños y niñas monolingües de español y bilingües catalán-español

Abstract

Les habilitats narratives són un indicador clau del desenvolupament lingüístic infantil. Tanmateix, les eines per a avaluar la macroestructura i microestructura narrativa en llengües com l'espanyol i el català tenen limitacions. Això s'accentua en contextos bilingües, ja que gran part de la recerca s'ha centrat en el desenvolupament monolingüe i, a més, l'heterogeneïtat de perfils i combinacions de llengües en infants bilingües dificulta la generalització de troballes i identificació de perfils. D'altra banda, alguns infants bilingües amb desenvolupament típic poden experimentar dificultats similars a les d'infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge. El propòsit d'aquest treball és avaluar i descriure el desenvolupament de la macroestructura i microestructura narrativa en infants monolingües d'espanyol i bilingües català-espanyol, a partir d'adaptar i aplicar instruments d'avaluació narrativa per a aquestes poblacions. Aquests objectius s'aborden mitjançant dos estudis: un sobre infants monolingües d'espanyol, utilitzant el Test of Narrative Production-TNP (Herman et al., 2004), i un altre sobre infants bilingües català-espanyol, utilitzant el Multilingual Assessment Instrument for Narratives-MAIN (Gagarina et al., 2019).

L'objectiu del primer estudi va ser adaptar a l'espanyol el TNP per a descriure el desenvolupament de les habilitats narratives en infants monolingües d'espanyol. S'avaluà a 146 infants de 4 a 11 anys, valorant les seves habilitats narratives a nivell macro i microestructural. Els resultats revelen una correlació forta entre l'edat i el rendiment en tots dos nivells. Encara que va haver-hi una estabilització del desenvolupament als 9 anys, la microestructura va mostrar una evolució dels mecanismes de cohesió fins als 11 anys. Les troballes concorden amb recerques en infants angloparlants, els quals aconsegueixen un rendiment similar al d'adults als 9 anys en la macroestructura, però continuen desenvolupant la microestructura fins a l'adolescència.

En el segon estudi es va avaluar a infants bilingües català-espanyol mitjançant adaptacions del MAIN, amb el propòsit de descriure el desenvolupament de les seves habilitats narratives en totes dues llengües i valorar el funcionament de les mesures. S'avaluà a 70 infants de 4 a 7 anys, i s'analitzà la macro i microestructura narrativa considerant l'edat, la llengua de narració i la llengua dominant (LD). Els resultats indiquen que l'edat i la llengua de narració van influir en ambdós nivells, mentre que la LD només va afectar la microestructura. El rendiment va millorar amb l'edat en ambdues llengües, però en certes mesures únicament en una llengua. Els infants van rendir millor en macroestructura en espanyol, independentment de la seva LD; no va ser així en microestructura, on van tenir dificultats en la precisió gramatical. Aquestes troballes ressalten la importància de considerar l'edat, la llengua de narració i, per a alguns aspectes, la LD, en avaluar infants bilingües.

Els estudis realitzats demostren que l'avaluació narrativa constitueix un enfocament ecològic i versàtil per a avaluar el llenguatge en diverses edats. No obstant això, en pràctica clínica i educativa, cal tenir en compte que l'anàlisi i puntuació de les narracions requereix temps, especialment en l'àmbit microestructural. A més, és necessari considerar el context específic dels infants bilingües en avaluar les seves habilitats narratives, perquè els resultats no sempre són generalitzables a totes les poblacions.

Aquest treball proporciona l'adaptació de dos instruments d'avaluació narrativa i una detallada descripció del desenvolupament de les habilitats narratives macro i microestructurals en infants monolingües d'espanyol i bilingües català-espanyol. Constitueix un primer pas en la descripció del desenvolupament de les habilitats narratives en infants bilingües en les llengües oficials de Catalunya, combinació lingüística poc estudiada prèviament. Finalment, espera brindar una base sòlida per a dissenyar avaluacions adequades, a més d'oferir noves perspectives per a les pràctiques d'avaluació del llenguatge en poblacions bilingües.

Las habilidades narrativas son un indicador clave del desarrollo lingüístico infantil. Sin embargo, las herramientas para evaluar la macroestructura y microestructura narrativa en lenguas como el español y el catalán tienen limitaciones. Esto se agudiza en contextos bilingües, pues gran parte de la investigación se ha centrado en el desarrollo monolingüe y, además, la heterogeneidad de perfiles y combinaciones de lenguas en niños bilingües dificulta la generalización de hallazgos e identificación de perfiles. Por otro lado, algunos niños bilingües con desarrollo típico pueden experimentar dificultades similares a las de niños con trastorno del desarrollo del lenguaje. El propósito de este trabajo es evaluar y describir el desarrollo de la macroestructura y microestructura narrativa en niños monolingües de español y bilingües catalán-español, a partir de adaptar y aplicar instrumentos de evaluación narrativa para estas poblaciones. Estos objetivos se abordan mediante dos estudios: uno sobre niños monolingües de español, utilizando el Test of Narrative Production-TNP (Herman et al., 2004), y otro sobre niños bilingües catalán-español, utilizando el Multilingual Assessment Instrument for Narratives-MAIN (Gagarina et al., 2019).

El objetivo del primer estudio fue adaptar al español el TNP para describir el desarrollo de las habilidades narrativas en niños monolingües de español. Se evaluó a 146 niños de 4 a 11 años, valorándose sus habilidades narrativas a nivel macro y microestructural. Los resultados revelan una correlación fuerte entre la edad y el desempeño en ambos niveles. Aunque hubo una estabilización del desarrollo a los 9 años, la microestructura mostró una evolución de los mecanismos de cohesión hasta los 11 años. Los hallazgos concuerdan con investigaciones en niños angloparlantes, quienes alcanzan un desempeño similar al de adultos a los 9 años en la macroestructura, pero continúan desarrollando la microestructura hasta la adolescencia.

En el segundo estudio se evaluó a niños bilingües catalán-español mediante adaptaciones del MAIN, con el propósito de describir el desarrollo de sus habilidades narrativas en ambas lenguas y valorar el funcionamiento de las medidas. Se evaluó a 70 niños de 4 a 7 años, y se analizó la macro y microestructura narrativa considerando la edad, la lengua de narración y la lengua dominante (LD). Los resultados indican que la edad y la lengua de narración influyeron en ambos niveles, mientras que la LD sólo afectó a la microestructura. El desempeño mejoró con la edad en ambas lenguas, pero en ciertas medidas únicamente en una lengua. Los niños rindieron mejor en macroestructura en español, independientemente de su LD; no así en microestructura, donde tuvieron dificultades en la precisión gramatical. Estos hallazgos resaltan la importancia de considerar la edad, la lengua de narración y, para algunos aspectos, la LD, al evaluar a niños bilingües.

Los estudios realizados demuestran que la evaluación narrativa constituye un enfoque ecológico y versátil para evaluar el lenguaje en diversas edades. No obstante, a nivel de práctica clínica y educativa, hay que tener en cuenta que el análisis y puntuación de las narraciones requiere tiempo, especialmente a nivel microestructural. Además, es necesario considerar el contexto específico de los niños bilingües al evaluar sus habilidades narrativas, pues los resultados no siempre son generalizables a todas las poblaciones.

Este trabajo provee la adaptación de dos instrumentos de evaluación narrativa y una detallada descripción del desarrollo de las habilidades narrativas macro y microestructurales en niños monolingües de español y bilingües catalán-español. Constituye un primer paso en la descripción del desarrollo de las habilidades narrativas en niños bilingües en las lenguas oficiales de Cataluña, combinación lingüística poco estudiada previamente. Finalmente, espera brindarse una base sólida para diseñar evaluaciones adecuadas, además de ofrecer nuevas perspectivas para las prácticas de evaluación del lenguaje en poblaciones bilingües.

Narrative skills are a key indicator of language development in children. However, the tools available for assessing narrative macrostructure and microstructure in languages like Spanish and Catalan are limited. This challenge is exacerbated in bilingual contexts, where much of the research has focused on monolingual development, and the heterogeneity of language profiles and combinations in bilingual children makes it difficult to obtain generalizable findings and profile identification. Additionally, some typically developing bilingual children may experience difficulties similar to those of children with language development disorders This research aims to assess and describe the development of narrative macrostructure and microstructure in monolingual Spanish-speaking children and bilingual Catalan-Spanish children by adapting and applying narrative assessment instruments to these populations. These objectives are addressed through two studies: one with monolingual Spanish-speaking children using the Test of Narrative Production - TNP (Herman et al., 2004), and another with bilingual Catalan-Spanish children using the Multilingual Assessment Instrument for Narratives - MAIN (Gagarina et al., 2019).

The first study aimed to adapt the TNP into Spanish to describe the development of narrative skills in monolingual Spanish-speaking children. A total of 146 children aged 4 to 11 were evaluated, assessing their narrative skills at the macro and microstructural levels. The results revealed a strong correlation between age and performance at both levels. Although there was a stabilization of development at age 9, the microstructure showed an evolution of cohesion mechanisms up to age 11. These findings align with research on English-speaking children, who by age 9 reach a level of performance similar to adults in terms of macrostructure, but continue developing microstructure skills into adolescence.

In the second study, bilingual Catalan-Spanish children were assessed using adaptations of the MAIN to describe the development of their narrative skills in both languages, and evaluate the functioning of the measures. A total of 70 children aged 4 to 7 were evaluated, and the narrative macro and microstructure were analyzed considering age, language of narration, and dominant language (DL). The results indicated that age and the language of narration influenced both levels, while DL only affected the microstructure. Performance improved with age in both languages, although improvements were seen only in one language for specific measures. Children performed better in macrostructure in Spanish, regardless of their DL, but not in microstructure, where they had difficulties with grammatical accuracy. These findings underscore the importance of considering age, the language of narration, and, for some aspects, DL when assessing bilingual children.

These studies demonstrate that narrative assessment is an ecological and versatile approach for evaluating language skills across different ages. However, in clinical and educational practices, it is important to acknowledge that the analysis and scoring of narratives require time, especially at the microstructural level. Additionally, it is essential to consider the specific context of bilingual children when evaluating their narrative skills, as the results may not always be generalizable to all populations.

This work provides the adaptation of two narrative assessment instruments and a detailed description of the development of macro and microstructural narrative skills in monolingual Spanish-speaking children and bilingual Catalan-Spanish children. It represents a first step in describing the development of narrative skills in bilingual children in the official languages of Catalonia, a linguistic combination that has been previously understudied. Ultimately, it aims to provide a solid foundation for designing appropriate assessments and offering new insights into language assessment practices in bilingual populations.