La vitalidad urbana en la metrópolis de Barcelona. Una reinterpretación contemporánea del legado de Jane Jacobs

Autor/a

Gómez Varo, Irene

Director/a

Marquet Sardà, Oriol

Delclos Alio, Xavier

Miralles-Guasch, Carme, 1961-

Tutor/a

Miralles-Guasch, Carme, 1961-

Fecha de defensa

2023-10-20

Páginas

124 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia

Resumen

El repte actual de les ciutats és esdevenir espais vivibles que garanteixin el benestar dels seus habitants. En aquest context, ha sorgit un renovat interès pel concepte teòric de vitalitat urbana de Jane Jacobs, qui va vincular determinades qualitats del disseny urbà amb l'existència d'interaccions socials de persones diverses a l'espai públic, utilitzat per dur a terme diferents activitats quotidianes. Les condicions de vitalitat urbana es consideren avui en dia indicadors de qualitat de vida i de sostenibilitat ambiental i social que guien les polítiques urbanes. Des del camp acadèmic, en els últims anys, ha sorgit una línia d'investigació recent que tracta d'examinar de manera aplicada la vitalitat urbana i les seves condicions en diferents ciutats del món. En aquesta discussió global, cal preguntar-se: com es poden reinterpretar les idees de vitalitat urbana en el context actual de les ciutats mediterrànies? Com es manifesten les condicions de vitalitat urbana en aquests contextos? Quina relació tenen aquestes condicions amb les diferents dinàmiques i processos socials que estan succeint actualment? La tesi parteix d'aquestes preguntes i les aplica a l'estudi concret de la metròpolis de Barcelona, investigant les condicions teòriques de vitalitat urbana definides per Jacobs des d'una perspectiva contemporània i tractant d'entendre la relació d'aquestes condicions de l'entorn construït amb les dinàmiques socials que desafien la vida quotidiana als barris, considerant aspectes com la vulnerabilitat social, el turisme i la perspectiva de gènere. Per a això, la tesi utilitza un enfocament multimetodològic i multiescalar, que combina diferents tècniques d'anàlisi espacial tant amb un enfocament quantitatiu com qualitatiu, permetent obtenir una comprensió ampla de la vitalitat urbana en el context d'anàlisi. D'aquesta manera, la tesi doctoral es fonamenta en cinc estudis de cas presentats en forma d'articles científics en revistes acadèmiques. Cada un d'aquests estudis de cas explora la vitalitat urbana des de diferents enfocaments i la relaciona amb variables diverses. Els resultats obtinguts poden ser d'utilitat per a futures estratègies de planificació urbana orientades a la creació d'entorns vitals en el context de la ciutat mediterrània, al mateix temps que contribueixen a enriquir el debat global sobre aquest tema.


El desafío actual de las ciudades es convertirse en espacios vivibles que garanticen el bienestar de sus habitantes. En este contexto, ha surgido un renovado interés por el concepto teórico de vitalidad urbana de Jane Jacobs, quien vinculó determinadas cualidades del diseño urbano con la existencia de interacciones sociales de personas diversas en el espacio público, utilizado para llevar a cabo diferentes actividades cotidianas. Las condiciones de vitalidad urbana se consideran hoy en día indicadores de calidad de vida y de sostenibilidad ambiental y social que guían la políticas urbanas. Desde el ámbito académico en los últimos años existe una línea de investigación reciente que trata de examinar de manera aplicada la vitalidad urbana y sus condiciones en diferentes ciudades del mundo. En esta discusión global, cabe preguntarse: ¿cómo se pueden reinterpretar las ideas de vitalidad urbana en el contexto actual de las ciudades mediterráneas? ¿Cómo se manifiestan las condiciones de vitalidad urbana en estos contextos? ¿Qué relación tienen estas condiciones con los diferentes dinámicas y procesos sociales que se están dando en la actualidad? La tesis parte de estas preguntas y las aplica al estudio concreto de la metrópolis de Barcelona, estudiando las condiciones teóricas de vitalidad urbana definidas por Jacobs bajo una perspectiva contemporánea y tratando de entender la relación de estas condiciones del entorno construido con las dinámicas sociales que desafían la vida cotidiana en los barrios, considerando aspectos como la vulnerabilidad social, el turismo y la perspectiva de género. Para ello, la tesis utiliza un enfoque multimetodológico y multiescalar, que combina diferentes técnicas de análisis espacial tanto con un enfoque cuantitativo como cualitativo, permitiendo obtener una comprensión amplia de la vitlalidad urbana en el contexto de análisis. De esta manera, la tesis doctoral se fundamenta en cinco estudios de caso presentados en forma de artículos científicos en revistas académicas. Cada uno de estos estudios de caso explora la vitalidad urbana desde distintos enfoques y la relaciona con variables diversas. Los resultados obtenidos pueden ser de utilidad para futuras estrategias de planificación urbana orientadas a la creación de entornos vitales en el contexto de la ciudad mediterránea, al mismo tiempo que contribuyen a enriquecer el debate global sobre este tema.


Cities are currently striving to transform into liveable spaces that ensure the well-being of their residents. In this context, there has been a renewed interest in the theoretical concept of urban vitality by Jane Jacobs, who linked certain qualities of urban design with the presence of social interactions in public spaces where diverse individuals engage in various everyday activities. Urban vitality conditions are now considered indicators of quality of life and environmental and social sustainability, guiding urban policies. In recent years, the academic sphere has seen a growing line of research that seeks to examine, in an applied manner, urban vitality and its conditions in different cities worldwide. In this global discussion, one may ask: How can we reinterpret the ideas of urban vitality in the current context of Mediterranean cities? How do urban vitality conditions manifest in these contexts? What is the relationship between these conditions and the various social dynamics and processes currently unfolding? This thesis tackles these questions and applies them to the specific study of the metropolis of Barcelona, investigating the theoretical conditions of urban vitality defined by Jacobs from a contemporary perspective and seeking to understand how these built environment conditions relate to the social dynamics challenging everyday life in neighborhoods, considering aspects such as social vulnerability, tourism, and gender perspectives. In order to achieve this, this thesis employs a multimethodological and multiscale approach, combining different spatial analysis techniques, both quantitative and qualitative, to provide with a comprehensive understanding of urban vitality within the study area. As such, the doctoral thesis is grounded in five case studies presented in the form of scientific articles in academic journals. Each of these case studies explores urban vitality from different approaches and correlates it with diverse variables. The findings can be valuable for future urban planning strategies aimed at creating vital environments in the Mediterranean city context while also contributing to enrich the global debate on this subject.

Palabras clave

Viitalitat urbana; Urban vitality; Vitalidad urbana; Barcelona; Jane Jacobs; Entorn construït; Built environment; Entorno construido

Materias

91 - Geografía. Viajes

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

igv1de1.pdf

46.38Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)