Budding botanists: Diversity and distribution of children's ethnobotanical knowledge in Madagascar

Abstract

Els infants són essencials per a la transmissió biocultural i per documentar la diversitat biocultural és crucial entendre com perceben, coneixen, viuen i utilitzen les plantes. Tot i això, hi ha mancances en la documentació dels coneixements ecològics locals i sovint s'ignora la variabilitat intracultural, especialment en la recopilació de coneixements dels homes adults, obviant així el coneixement de les dones i els infants. Aquestes mancances podrien dificultar les polítiques basades en evidències per fer front a la crisi de la biodiversitat.

Per abordar aquestes mancances, aquesta tesi doctoral se centra en comprendre els coneixements i usos de les plantes silvestres pels infants a Madagascar. Els objectius són explorar l'abast dels coneixements etnobotànics entre infants de 6 a 18 anys i examinar la variabilitat intracultural en els coneixements i usos de plantes silvestres comestibles segons l'edat i el gènere. El treball es va realitzar amb els grups agropastorals Betsileo i Tanalana a Madagascar. Es va utilitzar un enfocament mixt que combinava l'observació participativa amb entrevistes etnobotàniques a 221 infants i adults.

Els capítols empírics de la tesi investiguen diferents aspectes, incloent els usos de les plantes, la taxonomia i la classificació entre els Betsileo (Capítol II), el sistema d'identificació de plantes silvestres comestibles pels infants Betsileo (Capítol III), la variabilitat intracultural en els coneixements de plantes silvestres comestibles entre els Betsileo (Capítol IV) i els coneixements de plantes silvestres comestibles i la seva variabilitat intracultural entre els Tanalana (Capítol V).

Els resultats mostren que els infants Betsileo i Tanalana tenen un alt nivell de coneixements ecològics locals, que es manifesten en la identificació, recol·lecció i preparació d'espècies de plantes silvestres comestibles. Els infants Betsileo utilitzen diversos criteris per identificar i distingir diferents espècies de plantes silvestres comestibles, incloent coneixements botànics i ecològics complexos en línia amb el coneixement científic. Els resultats també destaquen l'existència de coneixements específics dels infants, amb nenes i nens que nomenen espècies diferents i utilitzen mètodes únics per recol·lectar i preparar plantes silvestres comestibles en comparació amb els adults.

L'estudi mostra la relació entre l'entorn socioecològic i els coneixements etnobotànics, amb una distribució diferent dels coneixements segons el gènere i les etapes de la vida. Les dones Betsileo són especialistes en plantes herbàcies,mentre que els homes tenen un coneixement més general. A més, els infants Betsileo coneixen més espècies introduïdes, mentre que els adults coneixen més espècies endèmiques. Aquesta variabilitat es pot explicar per les diferents activitats quotidianes i interaccions amb les plantes silvestres comestibles segons el gènere, l'edat i la mobilitat.

A més, l'estudi suggereix que la distribució dels coneixements ecològics locals, incloent els coneixements dels infants, contribueix a la resiliència dels sistemes de coneixement i al benestar de les comunitats locals. Els Tanalana comparteixen activament una quantitat considerable dels seus coneixements sobre plantes silvestres comestibles, fins i tot amb els infants molt joves. Això pot ser una estratègia per mitigar els riscos de l'escassetat d'aliments.

Los niños son esenciales en la transmisión biocultural y entender su percepción, conocimiento y uso de las plantas es crucial para documentar la diversidad biocultural y abordar los cambios globales. La falta de documentación de los conocimientos ecológicos locales, que a menudo se distribuyen de manera desigual debido a factores socioeconómicos como el género y las etapas de vida, ha sido destacada. Estas disparidades suelen pasarse por alto en la literatura científica, que se centra en hombres adultos y relega a mujeres y niños. Estas deficiencias podrían obstaculizar la formulación de políticas basadas en evidencia.

Esta tesis de doctorado se enfoca en comprender los conocimientos y usos de las plantas silvestres por parte de los niños en Madagascar. Específicamente, se explora el conocimiento etnobotánico en niños de 6 a 18 años y se examina la variabilidad intracultural en relación con la edad y el género. El estudio se realizó con dos grupos agropastorales en Madagascar: los Betsileo y los Tanalana. Se utilizó un enfoque mixto que combinó observación participante y entrevistas etnobotánicas a 221 informantes, incluyendo niños y adultos. Para los Betsileo, también se desarrolló un método que permitió explorar el conocimiento etnobotánico de los niños más allá de sus habilidades verbales.

A lo largo de los cuatro capítulos empíricos, se examinan los usos, la taxonomía y la clasificación de las plantas entre los Betsileo, el sistema de identificación de plantas silvestres comestibles por parte de los niños Betsileo, la variabilidad intracultural en el conocimiento de las plantas silvestres comestibles tanto entre los Betsileo como entre los Tanalana, y el conocimiento de las plantas silvestres comestibles entre los Tanalana y su variabilidad intracultural.

Los resultados demuestran que los niños Betsileo y Tanalana poseen un alto nivel de conocimiento ecológico local, que se manifiesta en la identificación, recolección y preparación de plantas silvestres comestibles. Los niños Betsileo utilizan diversos criterios, incluyendo conocimientos botánicos y ecológicos complejos, para identificar y distinguir especies de plantas silvestres comestibles. Además, se encontraron pruebas de conocimientos específicos de los niños, diferentes a los de los adultos. La distribución de conocimientos compartidos entre los Tanalana, especialmente con los niños, podría ser una estrategia para mitigar la escasez de alimentos.

Reconocer y explorar los conocimientos de los niños y su papel en la transmisión cultural aporta nuevas perspectivas a la distribución de los conocimientos ecológicos locales en sociedades de pequeña escala. Es necesario incluir a los niños en los estudios sobre conocimientos ecológicos locales, explorar la creación y difusión de sus conocimientos específicos, y desarrollar herramientas adaptadas para trabajar con ellos. Además, se subraya la importancia de considerar a los niños en las evaluaciones científicas y políticas para mejorar su representatividad. En resumen, los niños tienen una gran capacidad para adquirir y utilizar conocimientos botánicosy ecológicos, enfatizando la importancia del contexto ambiental y la conexión directa con la naturaleza en la educación ambiental.

Children play a crucial role in the transmission of biocultural knowledge, making it essential to understand their perceptions, experiences, and uses of plants in order to document biocultural diversity. However, there are gaps in the documentation of local ecological knowledge, and intracultural variability in knowledge acquisition is often overlooked in academic research, particularly when studying adult men, thereby neglecting the knowledge of women and children. These biases in data collection could hinder evidence-based policies aimed at addressing the ongoing biodiversity crisis.

To address these gaps, this PhD thesis focuses on comprehending children's knowledge and uses of wild plants in Madagascar. The specific objectives are to explore the extent of ethnobotanical knowledge among children aged 6 to 18 and to examine intracultural variability in knowledge and uses of wild edible plants across different ages and genders. The study was conducted among the Betsileo and Tanalanas, two distinct agro-pastoralist groups in Madagascar. A mixed-method approach combining participant observation and ethnobotanical interviews was employed, involving 221 children and adults.

The empirical chapters of the thesis investigate various aspects, including the plant uses, folk taxonomy, and classification among the Betsileo (Chapter II), the system of wild edible plant identification among Betsileo children (Chapter III), intracultural variability in wild edible plant knowledge distribution among the Betsileo (Chapter IV), and wild edible plant knowledge and its intracultural variability among the Tanalanas (Chapter V).

The results reveal that Betsileo and Tanalanas children possess a high level of local ecological knowledge, demonstrated through their ability to identify, collect, and prepare wild edible plant species. Betsileo children employ diverse criteria for identifying and distinguishing different plant species, including complex botanical and ecological knowledge consistent with scientific records. The findings also highlight the existence of children's specific knowledge, with girls and boys naming different species and employing unique methods for collecting and preparing wild edible plants compared to adults.

The study demonstrates the relationship between the social-ecological environment and ethnobotanical knowledge, revealing that knowledge distribution varies according to gender and life stages. For instance, Betsileo women specialize in herbaceous plants, while men have broader knowledge. Additionally, Betsileo children cite more introduced species, while adults cite more endemic species. These variations can be attributed to different daily activities and interactions with plant species based on gender, age, and mobility.

Furthermore, the study suggests that the distribution of local ecological knowledge, including among children, contributes to the resilience of knowledge systems and local livelihoods. The Tanalanas actively share a significant portion of their knowledge about wild edible plants, even among very young children. This distribution of shared knowledge may serve as a strategy to mitigate risks associated with food scarcity.

By recognizing children as active participants in knowledge transmission and exploring their specific knowledge, this thesis provides valuable insights into the distribution of local ecological knowledge in small-scale societies. It emphasizes the need to include children in studies of local ecological knowledge and suggests avenues for further research, such as examining the creation and dissemination of children's specific knowledge and developing tailored tools for working with children. Additionally, the study highlights the importance of considering children in science-policy assessments to improve their representation. Finally, it underscores the capacity of children to acquire and utilize complex botanical and ecological knowledge, underscoring the role of environmental context and direct interaction with nature in the learning process and shaping of local ecological knowledge. These findings have implications for the development of environmental education programs.