The illustrated eye. Deciphering the secret geometry in the composition of 154 works from Ancient Egypt to Cartier-Bresson, Leibovitz and Deakins

Abstract

Charles Bouleau (1963: 10) va qüestionar per què l'art de concebre una obra òpticament enlluernadora continua sent en gran mesura un enigma als estudis artístics, malgrat la seva transcendència. Els estudiosos suggereixen que l'aparent senzillesa de les artefactes mestres emmascara una ciència matemàtica intricada. Històricament, autors de renom, entre ells els antics pintors egipcis, grecs i renaixentistes, han recorregut a la geometria ancestral, la simetria dinàmica del rectangle daurat i les seves retícules compositives, anomenades armadures. En fotografia, publicitat i cinema, són pocs els virtuosos que han fet servir aquests marcs i tècniques associades per produir creacions excepcionals. Aquest manuscrit té com a propòsit realitzar una anàlisi fenomenològica del contingut visual de 154 imatges, entre les quals s'inclouen quatre murals egipcis, setanta-cinc pintures de diversos estils i períodes, vint-i-cinc fotografies d'Henri Cartier-Bresson, vint-i-cinc anuncis d'Annie Leibovitz i vint-i-cinc fotogrames de la pel·lícula 017, que compta amb la inestimable contribució del director de fotografia Roger Deakins. Aquesta exploració identifica la geometria subjacent dels pintors que utilitzen la proporció àuria i les armadures proporcionals mitjançant anàlisis descriptives, qualitatives i inferencials. Posteriorment, estableix les característiques singulars de les peces i se les associa amb les reixetes esmentades. Per contrastar la hipòtesi de treball, es detecten variables comunes en fotografia, publicitat i comunicació audiovisual contemporànies, valorant-ne les diferències respecte als pintors. La investigació demostra que Henri Cartier-Bresson, Annie Leibovitz i Roger Deakins, igual que pintors de diferents èpoques i estils, van incorporar la simetria dinàmica als seus treballs. Les coincidències entre artífexs contemporanis i clàssics en termes de línies diagonals, angles de 90 graus, formes geomètriques, relacions fons-figura, àrea de més contrast, perspectiva aèria, línies radials, gamma i altres aspectes proporcionen suport indirecte a aquesta hipòtesi. Des d'una visió compositiva i estètica, les seves obres gairebé no es diferencien de les dels artistes clàssics. Sembla altament probable que aquests il·luminats contemporanis fessin ús de l'armadura rectangular, ateses les seves característiques comunes. Aquest treball destaca la rellevància perdurable del rectangle d'arrel com a element compositiu essencial a la narració ocular. Amb l'aplicació de l'armadura 1.5 del rectangle i d'altres tècniques de disseny, Cartier-Bresson aconsegueix equilibri, harmonia, moviment i vitalitat. Leibovitz aconsegueix dinamisme i cohesió mitjançant elements compositius que inclouen línies radials, arabescos, relacions fons-figura, perspectiva aèria, aspecte i formes geomètriques particulars. El recurs de Deakins a la simetria dinàmica ia les tècniques de disseny a la seva pel·lícula evidencia la viabilitat del seu ús al cinema modern. Finalment, la indagació ressalta la importància de la simetria dinàmica del rectangle daurat per instaurar l'ordre, la unitat estructural i l'energia cinètica a les composicions visuals.

Charles Bouleau (1963: 10) cuestionó por qué el arte de concebir una obra ópticamente deslumbrante sigue siendo en gran medida un enigma en los estudios artísticos, a pesar de su trascendencia. Los estudiosos sugieren que la aparente sencillez de las artefactos maestros enmascara una intrincada ciencia matemática. Históricamente, autores de renombre, entre ellos los antiguos pintores egipcios, griegos y renacentistas, han recurrido a la geometría ancestral, la simetría dinámica del rectángulo dorado y sus retículas compositivas, denominadas armaduras. En fotografía, publicidad y cine, son pocos los virtuosos que han utilizado estos marcos y técnicas asociadas para producir creaciones excepcionales. Este manuscrito tiene como propósito realizar un análisis fenomenológico del contenido visual de 154 imágenes, entre las cuales se incluyen cuatro murales egipcios, setenta y cinco pinturas de diversos estilos y periodos, veinticinco fotografías de Henri Cartier-Bresson, veinticinco anuncios de Annie Leibovitz y veinticinco fotogramas de la película Blade Runner 2049 de Denis Vileneuve, estrenada en 2017, que cuenta con la inestimable contribución del director de fotografía Roger Deakins. Esta exploración identifica la geometría subyacente de los pintores que utilizan la proporción áurea y las armaduras proporcionales mediante análisis descriptivos, cualitativos e inferenciales. Posteriormente, establece las características singulares de las piezas y se las asocia con las mencionadas rejillas. A fin de contrastar la hipótesis de trabajo, se detectan variables comunes en fotografía, publicidad y comunicación audiovisual contemporáneas, valorando sus diferencias respecto a los pintores. La investigación demuestra que Henri Cartier-Bresson, Annie Leibovitz y Roger Deakins, al igual que pintores de distintas épocas y estilos, incorporaron la simetría dinámica en sus trabajos. Las coincidencias entre artífices contemporáneos y clásicos en términos de líneas diagonales, ángulos de 90 grados, formas geométricas, relaciones fondo-figura, área de mayor contraste, perspectiva aérea, líneas radiales, gama y otros aspectos proporcionan respaldo indirecto a esta hipótesis. Desde una visión compositiva y estética, sus obras apenas se diferencian de las de los artistas clásicos. Parece altamente probable que estos iluminados contemporáneos hicieran uso de la armadura rectangular, dadas sus características comunes. Este trabajo destaca la relevancia perdurable del rectángulo de raíz como elemento compositivo esencial en la narración ocular. Con la aplicación de la armadura 1.5 del rectángulo y otras técnicas de diseño, Cartier-Bresson consigue equilibrio, armonía, movimiento y vitalidad. Leibovitz logra dinamismo y cohesión mediante elementos compositivos que incluyen líneas radiales, arabescos, relaciones fondo-figura, perspectiva aérea, aspecto y formas geométricas particulares. El recurso de Deakins a la simetría dinámica y a las técnicas de diseño en su película evidencia la viabilidad de su uso en el cine moderno. Finalmente, la indagación resalta la importancia de la simetría dinámica del rectángulo dorado para instaurar el orden, la unidad estructural y la energía cinética en las composiciones visuales.

Charles Bouleau (1963: 10) questioned why the art of conceiving an optically dazzling work remains largely an enigma in art studies, despite its transcendence. Scholars suggest that the apparent simplicity of the master artifacts masks an intricate mathematical science. Historically, renowned authors, including ancient Egyptian, Greek, and Renaissance painters, have resorted to ancient geometry, the dynamic symmetry of the golden rectangle and its compositional grids, called armatures. In photography, advertising, and film, few virtuosos have used these frameworks and associated techniques to produce exceptional creations. The purpose of this manuscript is to carry out a phenomenological analysis of the visual content of 154 images, including four Egyptian murals, seventy-five paintings of various styles and periods, twenty-five photographs by Henri Cartier-Bresson, twenty-five advertisements by Annie Leibovitz, and twenty-five Frames from Denis Villeneuve's Blade Runner 2049, released in 2017, with the invaluable contribution of cinematographer Roger Deakins. This exploration identifies the underlying geometry of painters using the golden ratio and proportional key signatures through descriptive, qualitative, and inferential analyses. Subsequently, it establishes the singular characteristics of the pieces and associates them with the mentioned grids. In order to contrast the working hypothesis, common variables are detected in contemporary photography, advertising, and audiovisual communication, assessing their differences with respect to painters. Research shows that Henri Cartier-Bresson, Annie Leibovitz and Roger Deakins, as well as painters from different eras and styles, incorporated dynamic symmetry into their work. The coincidences between contemporary and classical artists in terms of diagonal lines, 90-degree angles, geometric shapes, background-figure relationships, area of greatest contrast, aerial perspective, radial lines, gamut, and other aspects provide indirect support for this hypothesis. From a compositional and aesthetic vision, his works hardly differ from those of classical artists. It seems highly probable that these contemporary illuminates made use of rectangular armor, given their common characteristics. This work highlights the enduring relevance of the root rectangle as an essential compositional element in ocular storytelling. Through the application of the 1.5 weave of the rectangle and other design techniques, Cartier-Bresson achieves balance, harmony, movement, and vitality. Leibovitz achieves dynamism and cohesion through compositional elements that include radial lines, arabesques, background-figure relationships, aerial perspective, aspect, and particular geometric forms. Deakins's use of dynamic symmetry and design techniques in his film demonstrates the feasibility of its use in modern cinema. Finally, the investigation highlights the importance of the dynamic symmetry of the golden rectangle to establish order, structural unity, and kinetic energy in visual compositions.