El naixement de Catalunya Ràdio: Gènesi, crisi i reorientació del primer projecte de ràdio de la Generalitat (1975-1985)

Abstract

Les emissions de ràdio en llengua catalana són actualment un èxit d'audiència i d'influència. Però als anys 1970, al final de la dictadura franquista i l'inici de la transició democràtica, la situació era tota la contrària. La llengua catalana era residual a les emissions de ràdio i es van posar en marxa diferents reivindicacions i iniciatives per augmentar la presència del català a les ones. Hi va haver debats socials i professionals per fomentar la ràdio en català, entre elles una campanya de recollida de signatures, iniciatives per estimular les emissions de la ràdio catalana i altres per recuperar una ràdio exitosa que va ser prohibida a l'inici de la dictadura. Amb la restauració de la Generalitat, el primer president electe del nou govern (1980) va impulsar la idea de posar en marxa una ràdio i una televisió públiques per augmentar l'ús del català al carrer i apuntalar la identitat nacional catalana. Aquest va ser l'origen de TV3 i Catalunya Ràdio que van néixer el 1983 sota els auspicis d'una nova llei, aprovada al Parlament de Catalunya, que va crear la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Però Catalunya Ràdio es va posar en marxa enmig d'un panorama de precarietat, sense un pla d'empresa, sense personalitat jurídica i amb uns estudis provisionals. Va ser per això que l'inici de les emissions regulars es va ajornar dos mesos i que el primer director va abandonar l'empresa queixant-se que el projecte de televisió -i no la ràdio- era la prioritat de la Corporació. Al final, Catalunya Ràdio va iniciar les emissions regulars a finals d'octubre de 1983. La primera graella de programació va ser realment innovadora en el sentit que barrejava música i ràdio convencional. Però el model no creava adhesió i era difícil de seguir per al públic i, menys d'un any després, la Corporació va decidir -l'estiu de 1984- canviar el primer model per un altre de més comercial. El segon director de Catalunya Ràdio, que va caure malalt poc després d'iniciar les emissions regulars, va ser acomiadat i es va contractar un jove i prometedor professional provinent de la ràdio privada per implantar aquest model a la nova ràdio pública. Així, es van crear dos grans programes magazine de matí i tarda i es va reforçar el departament d'informatius amb l'objectiu de replicar el model de ràdio comercial privada -amb molta audiència a Catalunya- a la ràdio pública. El públic va aplaudir la nova orientació de Catalunya Ràdio i l'emissora va obtenir el lideratge d'audiència poc temps després. Com s'ha apuntat, el primer any de vida de Catalunya Ràdio va ser en precari i en una crisi permanent, amb dos directors que van abandonar la ràdio en un breu lapse de temps. Això va ser perquè no hi havia sobre la taula una planificació realista de les necessitats i recursos que es requerien per posar en marxa la nova ràdio. Però, malgrat això, el llegat dels dos primers directors -en qüestions com l'equip que van crear o el disseny que van fer dels equipaments de la nova emissora- va esdevenir un actiu del projecte. I sense l'esforç del primer equip, la ràdio pública catalana no hauria aconseguit l'èxit que va tenir a partir de 1985. Aquesta recerca es centra a explicar el rerefons social i mediàtic en el qual es va posar en marxa Catalunya Ràdio, la base legal de la nova ràdio, el model dissenyat per la primera direcció, la crisi d'aquest model i la reorientació del projecte per crear una ràdio pública catalana d'èxit.

Las emisiones de radio en lengua catalana son actualmente un éxito de audiencia e influencia. Pero en los años 1970, al término de la dictadura franquista y el inicio de la transición democrática, la situación era toda la contraria. La lengua catalana era residual en las emisiones de radio y se pusieron en marcha diferentes reivindicaciones e iniciativas para aumentar la presencia del catalán en las ondas. Hubo debates sociales y profesionales para fomentar la radio en catalán, entre ellas una campaña de recogida de firmas, iniciativas para estimular las emisiones de la radio catalana y otras para recuperar una radio exitosa que fue prohibida en el inicio de la dictadura. Con la restauración de la Generalitat, el primer presidente electo del nuevo gobierno (1980) impulsó la idea de poner en marcha una radio y una televisión públicas para aumentar el uso del catalán en la calle y apuntalar la identidad nacional catalana. Éste fue el origen de TV3 y Catalunya Ràdio que nacieron en 1983 bajo los auspicios de una nueva ley, aprobada en el Parlament de Catalunya, que creó la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Pero Catalunya Ràdio se puso en marcha en medio de la precariedad, sin un plan de empresa, sin personalidad jurídica y con unos estudios provisionales. Por eso, el inicio de las emisiones regulares se aplazó dos meses y el primer director abandonó la empresa quejándose de que el proyecto de televisión -y no la radio- era la prioridad de la Corporació. Al final, Catalunya Ràdio inició las emisiones regulares a finales de octubre de 1983. El primer esquema de programación fue realmente innovador en el sentido que mezclaba música y radio convencional. Pero el modelo no creaba adhesión y era difícil de seguir para el público y, menos de un año después, la Corporació decidió -en verano de 1984- cambiar el primer modelo por otro más comercial. El segundo director de Catalunya Ràdio, que cayó enfermo poco después de iniciar las emisiones regulares, fue despedido y se contrató a un joven y prometedor profesional proveniente de la radio privada para implantar este modelo en la nueva radio pública. Así, se crearon dos grandes programas magazine de mañana y tarde y se reforzó el departamento de informativos con el objetivo de replicar el modelo de radio comercial privada -con mucha audiencia en Catalunya- en la radio pública. El público aplaudió la nueva orientación de Catalunya Ràdio y la emisora obtuvo el liderazgo de audiencia poco tiempo después. Como se ha apuntado, el primer año de vida de Catalunya Ràdio fue en precario y en una crisis permanente, con dos directores que abandonaron la radio en un breve lapso de tiempo. Esto se debió a que no había sobre la mesa una planificación realista de las necesidades y recursos que se requerían para poner en marcha la nueva radio. Pero, pese a ella, el legado de los dos primeros directores -en cuestiones como el equipo de personal que crearon o el diseño que hicieron de los equipamientos de la nueva emisora- se convirtió en un activo del proyecto para el futuro. Y sin el esfuerzo del primer equipo, la radio pública catalana no habría conseguido el éxito que tuvo a partir de 1985. Esta investigación se centra en explicar el trasfondo social y mediático en el que se puso en marcha Catalunya Ràdio, la base legal de la nueva radio, el modelo diseñado por la primera dirección, la crisis de este modelo y la reorientación del proyecto para crear una radio pública catalana de éxito.

Radio broadcasts in Catalan language are currently a success in audience and influence. But 40 years ago, when Franco's dictatorship was over in the late 1970s, the situation was entirely contrary: Catalan language was residual in Radio emissions. For this reason, numerous claims and initiatives were launched in order to increase its presence on the waves. There were social and professional debates to energize Catalan radio emissions, such as a signature campaign and initiatives to restore a successful radio called "Ràdio Associació de Catalunya" banned at the beginning of the dictatorship. When the Catalan Government was restored after the Franco era, the first elected president of the new government (1980) pushed forward the idea of launching a Public Radio and a Public Television to increase the use of Catalan and stimulate the Catalan National Identity. This was the origin of "TV3" (the Catalan Television) and "Catalunya Ràdio" (the Catalan Radio) borned during 1983 grounded in a new law, approved in the Catalan Parliament, creating a Catalan Public Corporation. That said, Catalunya Ràdio was initially launched in a precarious background, without a concrete business plan, lacking legal entity and proper studio facilities. The start of regular emissions was postponed by two months and the first director left the company complaining that the TV project -and not the radio- was the priority of the Corporation. In the end, Catalunya Ràdio began the regular emissions in late October 1983. The first programming grid was really innovative, blending music and talk radio. But the model proved to be challenging for the audience to follow, and less than a year after, the Corporation decided -during summer 1984- to change the model to a more commercial one. The second director of Catalunya Ràdio, who got sick for stress during the rush to launch the regular emissions, was fired and an anchorman of a successful Private Radio was hired to implement that model in the new Public Radio. Big talk radio magazines were created, and the News Department was also empowered to replicate the Private Commercial Radio -which then had a big success in Catalonia. The audience embraced the new orientation of the Catalan Public Radio and "Catalunya Ràdio" became leader. As said, the first year of life of "Catalunya Ràdio" was precarious and in a permanent crisis, with two directors who left the radio in a brief lapse of time.This was due to the absence of a realistic planification of the needs and resources of the new radio. Nevertheless, the legacy of the firsts directors, the teamwork environment they created or the design of the Headquarters of Catalunya Ràdio were an asset for the time being of the project. Certainly, without the efforts of the first team, the Catalan Public Radio wouldn't have got the success it enjoyed since 1985. This research aims to provide insights into explaining the social and media background in which "Catalunya Radio" was launched, the legal basis of the new radio, the model designed by the first staff, the crisis of this model and the reorientation of the project to create a successful Catalan Public Radio.