Configuraciones de la identidad actual en la escena experimental vasca

Abstract

La tesi Configuracions de la identitat actual en l'escena experimental basca investiga la pràctica performativa realitzada a Euskadi entre 2010 i 2020 en relació amb la identitat i la contemporaneïtat. Tenint en compte tant el caràcter europeu i globalitzat d'aquesta comunitat com les seves particularitats històriques, polítiques i culturals, explora com la identitat personal i cultural és teatralitzada artísticament en aquest context. Les obres escèniques estudiades ens porten a preguntar quins aspectes de la identitat personal influeixen més en la creació teatral actual i com es configuren en una posada en escena. La recerca també interroga com es lliguen contemporaneïtat i identitat cultural. A més, indaga la manera en què la recerca artística pot informar un estudi doctoral sobre la identitat. El repte metodològic consisteix en el fet de dissenyar un model singular que doni cabuda i estructura a totes aquestes perquisicions i als diversos acostaments disciplinaris a l'objecte d'estudi. El projecte en el seu conjunt examina la possibilitat de generar una anàlisi comparada de pràctiques artístiques en relació amb la noció d'identitat cultural, al mateix temps que investiga sobre com aquestes pràctiques poden ajudar a definir la forma d'aquestes identitats. El corpus d'obres performatives analitzades inclou creacions d'artistes i companyies com ara Ander Lipus, Iru, Idoia Zabaleta, Raketa Brokobitx, La Pez, Colectivo Babazorro, Espe López, Txubio Fdz. de Jauregi, Legaleón-T, Oscar Gómez i la creadora-investigadora Rakel Ezpeleta. Malgrat ser formalment molt diferents, els treballs analitzats tenen una característica compartida: qüestionen nocions d'identitat preestablertes (ja sigui nacional, cultural, lingüística, de gènere, professional, generacional, històrica, relacionada amb la memòria, amb la família, etc.). Aquesta tesi organitza els diferents exemples estudiats en tres grans grups, en funció dels aspectes de la identitat amb els quals es relacionen d'una manera més remarcable: una part inclou treballs relacionats amb la Identitat i Comunitat; una altra part integra obres relacionades amb la Identitat i el Temps; i l'última part estudia un sol cas, el d'una pràctica artística com a recerca (PaR) creada ex professo per a aquesta recerca i que tracta assumptes relacionats amb la Identitat i l'Estranyament. Aquesta PaR, titulada Erbeste (en èuscar, "exili"), proposa una correlació entre les causes culturals, socioestructurals, afectives i psicològiques que influeixen en la configuració d'una identitat, i la seva anàlisi mostra les coincidències amb/entre els casos exposats anteriorment. De fet, Erbeste es concep per a explorar (i tractar de respondre) artísticament els mateixos interrogants que van originar el projecte general. D'una banda, la tesi aporta unes bases per a l'anàlisi i la història del teatre basc contemporani i, d'altra banda, estableix un marc metodològic adequat a la naturalesa d'aquestes pràctiques i el context en el qual operen. L'estratègia per a complir aquests objectius consisteix en una metodologia transdisciplinar que conjumina acostaments històrics, sociològics i antropològics a l'objecte d'estudi, més una anàlisi comparada d'estudis de cas, entre ells quals una pràctica artística creada expressament per al projecte i com a metodologia de recerca. Per això, el procediment general utilitzat no cap en els límits de les metodologies disciplinàries existents i, en conseqüència, l'hem desenvolupat, descrit i denominat com Artistic Practice for Research. Els resultats de la tesi confirmen que l'assumpte de la identitat és central en el treball dels i les creadores teatrals basques. La manera en què aquesta es presenta i teatralitza varia substancialment, però tots els treballs estudiats tenen alguna cosa en comú: responen a la motivació personal de cadascun/a dels seus autors/as davant l'assenyalament, contestació, minimització o posada en risc d'uns certs aspectes de la identitat en la seva vida i context personals.

La tesis Configuraciones de la identidad actual en el escena experimental vasca investiga la práctica performativa realizada en Euskadi entre 2010 y 2020 en relación con la identidad y la contemporaneidad. Teniendo en cuenta tanto el carácter europeo y globalizado de dicha comunidad como sus particularidades históricas, políticas y culturales, explora cómo la identidad personal y cultural es teatralizada artísticamente en ese contexto. Las obras escénicas estudiadas nos llevan a preguntar qué aspectos de la identidad personal influyen más en la creación teatral actual y cómo se configuran en una puesta en escena. La investigación también interroga cómo se ligan contemporaneidad e identidad cultural. Además, indaga el modo en que la investigación artística puede informar un estudio doctoral sobre la identidad. El reto metodológico está en diseñar un modelo singular que de cabida y estructura a todas estas pesquisas y a los diversos acercamientos disciplinares al objeto de estudio. El proyecto en su conjunto examina la posibilidad de generar un análisis comparado de prácticas artísticas en relación con la noción de identidad cultural, al tiempo que investiga sobre cómo dichas prácticas pueden ayudar a definir la forma de esas identidades. El corpus de obras performativas analizadas incluye creaciones de artistas y compañías como Ander Lipus, Iru, Idoia Zabaleta, Raketa Brokobitx, La Pez, Colectivo Babazorro, Espe López, Txubio Fdz. de Jauregi, Legaleón-T, Oscar Gómez y la creadora-investigadora Rakel Ezpeleta. A pesar de ser formalmente muy diferentes, los trabajos analizados tienen una característica compartida: cuestionan nociones de identidad preestablecidas (ya sea nacional, cultural, lingüística, de género, profesional, generacional, histórica, relacionada con la memoria, con la familia, u otras). Esta tesis organiza los distintos ejemplos estudiados en tres grandes grupos, en función de los aspectos de la identidad con los que se relacionan de una manera más saliente: una parte incluye trabajos relacionados con la Identidad y Comunidad; otra parte integra obras relacionadas con la Identidad y el Tiempo; y la última parte estudia un solo caso, el de una práctica artística como investigación (PaR) creada ex profeso para esta investigación y que trata asuntos relacionados con la Identidad y el Extrañamiento. Esta PaR, titulada Erbeste (en euskera, "exilio"), propone una correlación entre las causas culturales, socio-estructurales, afectivas y psicológicas que influyen en la configuración de una identidad y su análisis muestra las coincidencias con/entre los casos expuestos anteriormente. De hecho, Erbeste se concibe para explorar (y tratar de responder) artísticamente a los mismos interrogantes que originaron el proyecto general. Por un lado, la tesis aporta unas bases para el análisis y la historia del teatro vasco contemporáneo y, por otro lado, establece un marco metodológico acorde a la naturaleza de esas prácticas y el contexto en el que operan. La estrategia para cumplir esos objetivos consiste en una metodología transdisciplinar que aúna acercamientos históricos, sociológicos, y antropológicos al objeto de estudio, más un análisis comparado de estudios de caso y, entre ellos, una práctica artística creada expresamente para el proyecto y como metodología investigativa. Por ello, el procedimiento general utilizado no cabe en los límites de las metodologías disciplinares existentes y, en consecuencia, hemos desarrollado, descrito y denominado éste como Artistic Practice for Research. Los resultados de la tesis confirman que el asunto de la identidad es central en el trabajo de los y las creadoras teatrales vascas. El modo en que ésta se presenta y teatraliza varía sustancialmente, pero todos los trabajos estudiados tienen algo en común: responden a la motivación personal de cada uno/a de sus autores/as ante el señalamiento, contestación, minimización o puesta en riesgo de ciertos aspectos de la identidad en su vida y contexto personales.

The research project Identity Configurations in the Contemporary Experimental Basque Theatre Scene investigates performance practice in relation to identity and contemporaneity within the Basque Country during the period between 2010 and 2020. It explores how cultural and personal identity is performed theatrically in this context, whilst considering both the European and globalized character of this community as well as its historical, political and cultural particularities. The works of current theatre artists on the Basque scene inspire our investigation into which aspects of cultural and personal identity most influence theatrical creation nowadays, and into how they are configured in a mise-en-scène. The research also responds to the question of how the notion of cultural identity is tied to contemporaneity. In addition to this, it explores how artistic research can inform a doctoral study on identity. The methodological challenge of the project is to design a unique model that gives structure to all of these queries and to the different disciplinary approaches relevant to the subject of study. The research project, overall, debates the possibility of generating a comparative analysis of theatre practices with regard to the notion of cultural identities, and further investigates whether theatre practice helps to define the form of these identities. The corpus of performative works analysed includes creations by artists and companies such as: Ander Lipus, Iru, Idoia Zabaleta, Raketa Brokobitx, La Pez, Colectivo Babazorro, Espe López, Txubio Fdz. de Jauregi, Legaleón-T, Oscar Gómez and the artist-researcher Rakel Ezpeleta. Despite being so formally different, the works of these artists share a distinct characteristic: their questioning of established notions of identity (be it national, cultural, linguistic, gender based, professional, generational, historical, memory related, family related, or other). This thesis dissertation arranges the artistic examples of the case study into three groups, dependent on the aspects of identity they most strongly relate to: one part comprises works related to Identity and Community, another part includes works regarding Identity and Time, and the last part studies one case, the artistic Practice as Research (PaR) developed ad hoc for this project by the PhD candidate, and covers issues of Identity and Estrangement. The title of this PaR is Erbeste ('exile', in the Basque language). It discusses the concurrences among the previous case studies, and it proposes a correlation between the cultural, social-structural, affective and psychological motives in the configuration of identities. In fact, Erbeste was conceived to explore (and eventually respond) artistically to the same queries posed by the overall project. In this sense, the research, on the one hand, provides a foundation for the analysis and history of contemporary Basque theatre, and, on the other hand, establishes a methodological framework that is responsive to the nature of these practices and the context in which they operate. The strategy to achieve these goals consists of a trans-disciplinary methodology that conflates historical, anthropological and sociological approaches to the object of study, plus comparative analysis of case studies and, among them, an artistic practice created for the research project and as a research method. For this reason, the overall procedure used cannot fit within the limits of existing disciplinary methodologies, and consequently, we have developed, described and named it as Artistic Practice for Research. The results of the thesis confirm that the matter of identity is central to Basque experimental theatre makers and to their work. The way diverse aspects of identity are presented and theatricalised varies, but all works have a common foreground: they respond to a personal motivation of each of their authors when those aspects of identity are signalled, contested, minimized or put at risk in their real life context.