Dinámicas y relaciones sociales de las primeras sociedades agropecuarias del noreste de la península ibérica. Estudio de los contenedores y contenidos funerarios mediante el Análisis de Redes Sociales

Abstract

El present treball de doctorat es centra en investigar l'emergència de noves relacions socials derivades de la implantació del model econòmic agropecuari entre la segona meitat del VI mil·lenni i la primera meitat del IV cal. BC al NE de la península Ibèrica. Per aquest motiu s'analitzen les tendències de producció, consum, distribució i canvi portades a terme en la materialitat localitzada en les sepultures funeràries neolítiques, enteses com a dipòsits de treball socialment necessari. Per abordar aquest tema, es desenvolupa una proposta teòrica materialista que considera els sepulcres funeràries com a dipòsits de treball socialment necessari, tant en la seva construcció i preparació com en el seu contingut, representant així un valor social dipositat per assegurar la reproducció del sistema. L'anàlisi d'aquests, al seu torn, s'articula mitjançant la divisió en dues categories d'anàlisi: el contenidor funerari i el seu contingut antropològic i artefactual. Per dur a terme aquest estudi s'han utilitzat diversos enfocaments de xarxes basats en l'Anàlisi de Xarxes Socials (ARS), una eina apropiada per comprendre l'emergència de noves relacions i dinàmiques socials. Específicament, de les 574 tombes citades a la bibliografia, s'han seleccionat aquelles que presenten major qualitat (n= 146) per desenvolupar un model de xarxa temporal, donant lloc a 7 fases temporals sobre les quals s'ha estudiat l'evolució de la connectivitat, cohesió i demografia social. Un cop establertes les fases temporals, s'ha estudiat el contingut artefactual a través de la seva afiliació i co-associació i mitjançant la implementació d'anàlisis de xarxes complexes. Posteriorment, s'ha construït i analitzat un model de xarxa per als sepulcres, posant l'accent en la identificació de grups politètics i les característiques i comportament del model, incorporant també una anàlisi de xarxes complexes. Utilitzant el model de xarxa s'ha estudiat la seva implicació espacial i la seva relació amb les diferències tendències de producció del contenidor funerari. L'anàlisi de l'aparició de (dis)similituds s'ha dut a terme a partir de la relació del model i els individus inhumats, els quals actuen com a consumidors indirectes d'aquesta producció de caràcter polític-ideològic. Finalment, s'han analitzat les relacions de transferència d'informació i/o materials mitjançant l'ús de les dades obtingudes fins al moment.

El presente trabajo de doctorado se centra en investigar la emergencia de nuevas relaciones sociales derivadas de la implantación del modelo económico agropecuario entre la segunda mitad del VI milenio y la primera mitad del IV cal. BC en el NE de la península ibérica. Para ello se analizan las tendencias de producción, consumo, distribución y cambio llevadas a cabo en la materialidad localizada en las sepulturas funerarias neolíticas, entendidas como depósitos de trabajo socialmente necesario. Para abordar este tema se desarrolla una propuesta teórica materialista que considera los sepulcros funerarios como depósitos de trabajo socialmente necesarios, tanto en su construcción y preparación como en su contenido, representando así un valor social depositado para asegurar la reproducción del sistema. El análisis de estos, a su vez, se articula mediante la división en dos categorías de análisis: el contenedor funerario y su contenido antropológico y artefactual. Para llevar a cabo este estudio, se han empleado diversos enfoques de redes basados en el Análisis de Redes Sociales (ARS), una herramienta apropiada para comprender la emergencia de nuevas relaciones y dinámicas sociales. Específicamente, de las 574 sepulturas citadas en la bibliografía se han seleccionado aquellas que presentan mayor calidad (n= 146) para desarrollar un modelo de red temporal, dando lugar a 7 fases temporales sobre las cuales se ha estudiado la evolución de la conectividad, cohesión y demografía social. Una vez establecidas las fases temporales, se ha estudiado el contenido artefactual a través de su afiliación y co-asociación y mediante la implementación de análisis de redes complejas. Posteriormente, se ha construido y analizado un modelo de red para las sepulturas, enfatizando la identificación de grupos politéticos y las características y comportamiento del modelo, e incorporando también un análisis de redes complejas. Utilizando el modelo de red se ha estudiado su implicación espacial y su relación con las diferencias tendencias de producción del contenedor funerario. El análisis de la emergencia de disimilitudes se ha llevado a cabo a partir de la relación del modelo y los individuos inhumados, que actúan como consumidores indirectos de esta producción de carácter político-ideológico. Finalmente, se han analizado las relaciones de transferencia de información y/o materiales mediante el uso los datos obtenidos hasta el momento. La aplicación de estos enfoques analíticos ha permitido discutir acerca de la evolución demográfica y patrón de interacción social, las tendencias productivas a lo largo del tiempo, la detección de (di)similitudes socioeconómicas y, finalmente, la adscripción de valores político-ideológicos a grupos o individuos.

The present doctoral work focuses on exploring the emergence of new social relations resulting from the implementation of the agricultural economic model between the second half of the VI millennium and the first half of the IV cal. BC in the NE of the Iberian Peninsula. To do this, trends in production, consumption, distribution, and exchange carried out in the materiality located in Neolithic funerary burials are studied, understood as deposits of socially necessary labour. To address this topic, a materialistic theoretical proposal is developed, considering funerary burials as deposits of socially necessary labour, both in their construction and preparation, as well as in their content, representing a social value deposited to ensure the reproduction of the system. The analysis of these, in turn, is articulated through the division into two categories of analysis: the funerary container and its anthropological and artefactual content. To carry out this study, various network approaches based on Social Network Analysis (SNA) have been employed, an appropriate tool for understanding the emergence of new social relations and dynamics. Specifically, out of the 574 graves mentioned in the bibliography, those with the highest quality (n=146) have been selected to develop a temporal network model, resulting in 7 temporal phases over which the evolution of connectivity, cohesion, and social demography has been studied. Once the temporal phases have been established, the artefactual content has been studied through its affiliation and co-association, and through the implementation of complex network analysis. Subsequently, a network model for the burials has been constructed and analysed, emphasizing the identification of polithetical groups and the characteristics and behaviour of the model, also incorporating complex network analysis. Using the network model, its spatial implication, and its relationship with the different production trends of the funerary container have been studied. The analysis of the emergence of dissimilarities has been carried out based on the relationship between the model and the interred individuals, who act as indirect consumers of this politically-ideological production. Finally, the transfer of information and/or materials has been analysed using the data obtained so far. The application of these analytical approaches has allowed for a discussion on demographic evolution and patterns of social interaction, productive trends over time, the detection of socio-economic (dis)similarities, and ultimately, the attribution of political-ideological values to groups or individuals.