Essays on Social Behavior, Decision-Making, and Communication: Insights from Network Theory and Behavioral Economics

Abstract

Aquesta tesi doctoral serveix com una exploració integral dels àmbits del comportament social, la presa de decisions i la comunicació. Presentem tres capítols interrelacionats que contribueixen col·lectivament a la literatura existent oferint noves idees sobre com les xarxes socials influeixen en les opcions individuals i els resultats col·lectius. Tot i que són diferents pel seu enfocament i metodologia, aquests capítols estan units en el seu objectiu de desentranyar les complexitats de les interaccions socials i el seu impacte en les decisions individuals i socials.

En el primer capítol, introduïm un marc nou per entendre la dinàmica de la socialització endògena, centrant-nos principalment en les amistats de secundària. Argumentem que el procés de reunió es pot modelar com les decisions dels estudiants sobre les activitats costoses que adopten durant la socialització. Els nostres resultats tenen implicacions significatives per entendre el comportament dels grups minoritaris, ja que mostrem que les persones dels grups minoritaris sovint coordinen activitats socials costoses, com fumar, per conèixer amb més freqüència altres persones del seu propi grup. Aquest equilibri és únic segons diverses especificacions de l'estructura de costos, i validem el nostre model utilitzant dades Add Health sobre estudiants de secundària.

El segon capítol adopta un enfocament més aplicat mitjançant l'anàlisi empírica d'un conjunt de dades únic dels centres públics de salut familiar d'Esmirna, Turquia. Ens centrem en l'eficàcia de diverses estratègies de comunicació emprades pels metges d'atenció familiar en la difusió d'informació relacionada amb la vacuna. La nostra investigació classifica aquestes estratègies en dues classes primàries: "difusió" i "personalitzada". Trobem que les estratègies personalitzades, com les consultes presencials i les trucades telefòniques, són més efectives per educar les persones sobre la infecció i les vacunes per COVID-19. No obstant això, també observem que l'augment de la informació no condueix necessàriament a taxes de vacunació més altes, cosa que revela la naturalesa matisada de la difusió de la informació i el seu impacte en les decisions de salut pública.

En el tercer capítol, aprofundim en les complexitats de l'aprenentatge social dins de grups altament connectats. A partir de la literatura existent, analitzem les condicions en què els agents d'una comunitat altament connectada queden atrapats en creences incorrectes. Els nostres resultats indiquen que les limitacions d'aquesta "encallament" estan estretament lligades a les suposicions del model sobre la simplicitat de la comunicació i la naturalesa binària dels estats. També ampliem el model per considerar un nombre discret d'accions possibles, proporcionant una visió més generalitzada de com la tosquetat comunicativa afecta l'aprenentatge social.

Esta tesis doctoral sirve como una exploración integral de los ámbitos del comportamiento social, la toma de decisiones y la comunicación. Presentamos tres capítulos interrelacionados que contribuyen colectivamente a la literatura existente al ofrecer ideas novedosas sobre cómo las redes sociales influyen en las elecciones individuales y los resultados colectivos. Si bien son distintos en su enfoque y metodología, estos capítulos están unidos en su objetivo de desentrañar las complejidades de las interacciones sociales y su impacto en las decisiones individuales y sociales.

En el primer capítulo, presentamos un marco novedoso para comprender la dinámica de la socialización endógena, centrándonos principalmente en las amistades de la escuela secundaria. Sostenemos que el proceso de reunión puede modelarse como decisiones de los estudiantes sobre las costosas actividades que adoptan durante la socialización. Nuestros hallazgos tienen implicaciones significativas para comprender el comportamiento de los grupos minoritarios, ya que mostramos que las personas de grupos minoritarios a menudo coordinan actividades sociales costosas, como fumar, para encontrarse con otros de su propio grupo con mayor frecuencia. Este equilibrio es único bajo varias especificaciones de la estructura de costos, y validamos nuestro modelo utilizando datos de Add Health sobre estudiantes de secundaria.

El segundo capítulo adopta un enfoque más aplicado al analizar empíricamente un conjunto de datos único de centros públicos de salud familiar en Izmir, Turquía. Nos centramos en la eficacia de diversas estrategias de comunicación empleadas por los médicos de atención familiar para difundir información relacionada con las vacunas. Nuestra investigación clasifica estas estrategias en dos clases principales: "transmisión" y "personalizada". Descubrimos que las estrategias personalizadas, como las consultas cara a cara y las llamadas telefónicas, son más efectivas para educar a las personas sobre la infección por COVID-19 y las vacunas. Sin embargo, también observamos que una mayor información no conduce necesariamente a mayores tasas de vacunación, lo que revela la naturaleza matizada de la difusión de información y su impacto en las decisiones de salud pública.

En el tercer capítulo, profundizamos en las complejidades del aprendizaje social dentro de grupos altamente conectados. Basándonos en la literatura existente, analizamos las condiciones bajo las cuales los agentes de una comunidad altamente conectada quedan atrapados en creencias incorrectas. Nuestros hallazgos indican que las limitaciones de este "estancamiento" están estrechamente relacionadas con los supuestos del modelo sobre la simplicidad de la comunicación y la naturaleza binaria de los estados. También ampliamos el modelo para considerar un número discreto de acciones posibles, proporcionando una visión más generalizada de cómo la tosquedad de la comunicación afecta el aprendizaje social.

This doctoral thesis serves as a comprehensive exploration into the realms of social behavior, decision-making, and communication. We present three interrelated chapters that collectively contribute to the existing literature by offering novel insights into how social networks influence individual choices and collective outcomes. While distinct in their focus and methodology, these chapters are united in their aim to unravel the complexities of social interactions and their impact on individual and societal decisions.

In the first chapter, we introduce a novel framework to understand the dynamics of endogenous socialization, mainly focusing on high school friendships. We argue that the meeting process can be modeled as students' decisions about the costly activities they adopt during socialization. Our findings have significant implications for understanding minority group behavior, as we show that people from minority groups often coordinate costly social activities, such as smoking, to meet others from their own group more frequently. This equilibrium is unique under various specifications of the cost structure, and we validate our model using Add Health data on high school students.

The second chapter takes a more applied approach by empirically analyzing a unique dataset from public family health centers in Izmir, Turkey. We focus on the effectiveness of various communication strategies employed by family care physicians in disseminating vaccine-related information. Our research categorizes these strategies into two primary classes: "broadcast" and "personalized." We find that personalized strategies, such as face-to-face consultations and phone calls, are more effective in educating individuals about COVID-19 infection and vaccines. However, we also note that increased information does not necessarily lead to higher vaccination rates, revealing the nuanced nature of information dissemination and its impact on public health decisions.

In the third chapter, we delve into the complexities of social learning within highly connected groups. Building on the existing literature, we scrutinize the conditions under which agents in a highly connected community become stuck in incorrect beliefs. Our findings indicate that the limitations of this 'stuckness' are closely tied to the model's assumptions about the simplicity of communication and the binary nature of states. We also extend the model to consider a discrete number of possible actions, providing a more generalized view of how communication coarseness affects social learning.