Las terracotas arquitectónicas de la colonia romana de Minturnae, Italia. Sistema decorativo, modelos, producciones

Autor/a

Livi, Valentina

Director/a

Guitart i Duran, Josep, 1946-

Tortorella , Stefano

Tutor/a

Guitart i Duran, Josep, 1946-

Data de defensa

2023-11-24

Pàgines

504 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Clàssica

Resum

L'objectiu de la tesi és l'estudi de les terracotes arquitectòniques trobades a la ciutat de Minturnae, una colònia romana optimo iure fundada el 296/5 aC. per controlar l'encreuament de la Via Appia pel riu Garigliano al territori recentment conquerit dels Aurunci (314 aC). Es tracta de 378 fragments gairebé totalment inèdits, que es remunten al segle III aC. i principis del segle II dC, conservat a l'Antiquarium de Minturnae, al Museu Nacional Romà de Roma i al University of Pennsylvania Museum de Filadèlfia (EUA). Es van descobrir els fragments a partir de 1930 durant les campanyes d'excavació realitzades per missions arqueològiques americanes (University of Pennsylvania Museum, Saint Mary's College of California) i italianes (Superintendencia Arqueològica of Roma, Superintendencia Arqueològica del Laci). A més dels fragments, la base del present estudi és l'anàlisi en profunditat dels documents d'arxiu relatius al descobriment d'aquests fragments, que ens va permetre recuperar les dades de l'excavació i el context d'origen. L'estudi examina en particular tres aspectes entrellaçats: les terracotes arquitectòniques i les fases urbanístiques de la ciutat, l'aspecte tipològic i les produccions. L'estructura de la tesi està dividida en cinc capítols. El capítol 1 presenta un resum de la història dels estudis en estreta relació amb el descobriment de les terracotes arquitectòniques. El capítol 2 situa les terracotes arquitectòniques en el context històric-topogràfic de la ciutat i s'atribueix quan és possible als conjunts monumentals individuals a partir de dades publicades i inèdites. També s'analitzen els sistemes decoratius dels edificis de l'àmbit forense, els únics als quals es va poder atribuir un aparell de recobriment decoratiu en un llarg període de temps (segles III-I aC). El capítol 3 està dedicat a la tipologia testimoniada a Minturnae, dividida per elements funcionals de la coberta: acrotèries, antefixes, simas, cresteries calades, plaques de revestiment, plaques Campana, elements coroplàstics. El capítol 4 destaca els problemes relatius a la producció i mescles a partir dels resultats de les anàlisis arqueomètriques, que van permetre una nova lectura de les terracotes. Finalment, el capítol 5 resumeix els principals resultats des d'una doble perspectiva, des del punt de vista històric-topogràfic i de la difusió de models testimoniats.


El objetivo de la tesis es el estudio de las terracotas arquitectónicas encontradas en la ciudad de Minturnae, una colonia romana de optimo iure fundada en 296/5 a.C. controlar el cruce de la Vía Apia por el río Garigliano en el territorio recién conquistado de los Aurunci (314 a. C.). Se trata de 378 fragmentos casi en su totalidad inéditos, que datan del siglo III a.C. y principios del siglo II d.C., conservado en el Antiquarium de Minturnae, en el Museo Nacional Romano en Roma y en el Museo de la Universidad de Pensilvania en Filadelfia (EE.UU.). Los fragmentos fueron descubiertos en a partir de 1930 durante las campañas de excavación llevadas a cabo por misiones arqueológicas estadounidenses (Museo de la Universidad de Pensilvania, Saint Mary's College de California) e italianas (Superintendencia Arqueológica de Roma, Superintendencia Arqueológica del Lacio). Además de los fragmentos, la base del presente estudio es el análisis en profundidad de la documentación de archivo relativa al hallazgo de estos fragmentos, lo que permitió recuperar los datos de excavación y el contexto de origen. El estudio examina en particular tres aspectos entrelazados: las terracotas arquitectónicas y las fases urbanísticas de la ciudad, el aspecto tipológico y las producciones. La estructura de la tesis se divide en cinco capítulos. El capítulo 1 presenta un resumen de la historia de los estudios en estrecha relación con el descubrimiento de las terracotas arquitectónicas. El capítulo 2 sitúa las terracotas arquitectónicas en el contexto histórico-topográfico de la ciudad y cuando es possible las atribuye a los complejos monumentales individuales sobre la base de datos publicados e inéditos. También se analizan los sistemas decorativos de los edificios del área forense, los únicos a los que se ha podido atribuir un aparato decorativo de cobertura durante un largo período de tiempo (siglos III-I a.C.). El capítulo 3 está dedicado a la tipología atestiguada en Minturnae, dividida por elementos funcionales de la cubierta: acroteria, antefijas, simes, cresterias calades, placas de rivestimiento, lastras Campana, elementos coroplásticos. El capítulo 4 destaca los problemas relacionados con la producción y las mezclas a partir de los resultados de los análisis arqueométricos, que permitieron una nueva lectura de las terracotas. Finalmente, el Capítulo 5 resume los principales resultados desde una doble perspectiva, desde el punto de vista histórico-topográfico y la difusión de modelos contrastados.


The aim of the thesis is the study of the architectural terracottas found in the city of Minturnae, an Roman colony optimo iure founded in 296/5 BC. to control the crossing of the Appian Way on the Garigliano river in the newly conquered territory of the Aurunci (314 BC). The catalog consists of 378 fragments, almost entirely unpublished, dating between the 3rd century BC. and the beginning of the 2nd century AD, preserved in the Antiquarium of Minturnae, in the National Roman Museum and in the University of Pennsylvania Museum in Philadelphia (USA). The fragments were found starting from 1930 during excavation campaigns carried out by American archaeological missions (University of Pennsylvania Museum, Saint Mary's College of California) and Italian (Archaeological Superintendency of Rome, Archaeological Superintendency for Lazio). In addition to the fragments, the basis of the present study is the in-depth analysis of the archive documents relating to the discovery of these fragments, which allowed us to recover the excavation data and the context of origin. The study examines three intertwined aspects in particular: the architectural terracottas and the urban planning phases of the city, the typological aspect and the productions. The structure of the thesis is divided into five chapters. Chapter 1 presents the history of studies in close relation with the discovery of architectural terracottas. Chapter 2 places the architectural terracottas in the historical-topographic context of the city and attributed to the individual monumental complexes on the basis of published and unpublished data. The decorative systems of the buildings in the fòrum area are also analyzed, the only ones to which it has been possible to attribute a decorative covering system for a long period of time (3rd-1st centuries BC). Chapter 3 is dedicated to the typology attested in Minturnae, divided by functional elements of the roof: acroteria, antefixes, sime, cymatiums, slabs, Campana slabs, high reliefs. Chapter 4 highlights the problems relating to production and mixtures based on the results of the archaeometric analyses, which allowed a new reading of the terracottas. Finally, Chapter 5 summarizes the main results from a double perspective, from the historical-topographic point of view and the diffusion of attested models.

Paraules clau

Terracotes arquitectòniques; Architectural terracottas; Terracotas arquitectónicas; Terrecotte architettoniche; Minturnae minturno; Temples; Templos

Matèries

90 - Arqueologia. Prehistòria

Àrea de coneixement

Ciències Humanes

Documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 23-11-2025

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)