Por una democracia conflictual. Política y ciudadanía en Étienne Balibar

Abstract

Les idees del filòsof francès Étienne Balibar (1942), situant-se dins d'un context sociopolític concret, es troben relacionades amb problemàtiques específiques. Aquelles qüestions en què la identitat es conjuga de manera problemàtica amb la política han centrat bona part de la seva elaboració teòrica, i han generat una pregunta referent a l'aparició i el desenvolupament de la «ciutadania».

Amb el propòsit d'oferir una resposta sobre aquest tema, Balibar planteja una teoria de la «ciutadania» on advoca per una ciutadania dinàmica, capaç de propiciar una reconfiguració de l'ordre polític i, per tant, establir un nou estatut legal. Aquesta teoria de la ciutadania forma part d'una filosofia política que li serveix a l'autor com a marc conceptual per mitjà del qual pensar una «democràcia conflictual».

La «democràcia conflicual» no és tant un règim polític com sí la possibilitat de la seva transformació. En aquest sentit, la democràcia no pot existir sinó a condició d'estar constantment disputant-se i superant-se a si mateixa. La «proposició de la igual-llibertat», qüestionant el repartiment de poder sobre el que s'assenta el sistema polític, amplia el «dret a la política» i contribueix a «democratitzar la democràcia».

Si els «drets fonamentals» són necessaris en la incessant comesa de renovar la forma que adopta a cada moment històric la «constitució de la democràcia» és perquè permeten ampliar les fronteres a partir de les quals es delimita la «ciutadania». Aquestes fronteres no només delimiten la pertinença dels nacionals respecte als estrangers, perquè també estableixen exclusions, en forma de dominació i explotació, de grups humans residents a l'interior del sistema polític.

Analitzar la idea de «ciutadania» en l'obra teòrica d'Étienne Balibar, d'acord amb un determinat marc polític que denominem «democràcia conflictual», és el propòsit principal del present estudi.

Las ideas del filósofo francés Étienne Balibar (1942), situándose dentro de un contexto sociopolítico concreto, se encuentran relacionadas con problemáticas específicas. Aquellas cuestiones en que la identidad se conjuga de manera problemática con la política han centrado buena parte de su elaboración teórica, y han generado una pregunta al respecto de la aparición y el desarrollo de la «ciudadanía».

Con el propósito de ofrecer una respuesta al respecto, Balibar plantea una teoría de la «ciudadanía» donde aboga por una ciudadanía dinámica, capaz de propiciar una reconfiguración del orden político y, por ende, establecer un nuevo estatuto legal. Esta teoría de la ciudadanía forma parte de una filosofía política que le sirve al autor como marco conceptual por medio del cual pensar una «democracia conflictual».

La «democracia conflicual» no es tanto un régimen político como sí la posibilidad de su transformación. En este sentido, la democracia no puede existir sino a condición de estar constantemente disputándose y superándose a sí misma. La «proposición de la igualibertad», cuestionando el reparto de poder sobre el que se asienta el sistema político, amplía el «derecho a la política» y contribuye a «democratizar la democracia».

Si los «derechos fundamentales» son necesarios en el incesante cometido de renovar la forma que en cada momento histórico adopta la «constitución de la democracia» es porque permiten ampliar las fronteras a partir de las cuales se delimita la «ciudadanía». Estas fronteras no sólo delimitan la pertenencia de los nacionales con respecto a los extranjeros, pues también establecen exclusiones, en forma de dominación y explotación, de grupos humanos residentes en el interior del sistema político.

Analizar la idea de «ciudadanía» en la obra teórica de Étienne Balibar, en consonancia con un determinado marco político que denominamos «democracia conflictual», es el propósito principal del presente estudio.

The ideas of the French philosopher Étienne Balibar (1942), situated within a specific socio-political context, are related to certain issues. These issues, in which identity is problematically combined with politics, have been at the centre of much of his theoretical development and have raised the question of the emergence and development of "citizenship".

In order to provide an answer to this question, Balibar puts forward a theory of "citizenship" in which he argues for a dynamic citizenship, capable of bringing about a reconfiguration of the political order and thus of establishing a new legal status. This theory of citizenship is part of a political philosophy that serves the author as a conceptual framework through which to conceive a "conflictual democracy".

"Conflictual democracy" is not so much a political regime as the possibility of its transformation. In this sense, democracy can only exist on the condition that it is constantly contesting and surpassing itself. The "proposition of equaliberty", questions the distribution of power on which the political system is based, thus extending the "right to politics" and contributing to the "democratisation of democracy".

If "fundamental rights" are necessary in the ongoing task of renewing the "constitution of democracy", it is because they make it possible to extend the frontiers along which "citizenship" is demarcated. These borders not only delimit the membership of nationals vis-à-vis foreigners, but also establish exclusions, in the form of domination and exploitation, of resident human groups within the political system.

The main purpose of this study is to analyse the idea of "citizenship" in Étienne Balibar's theoretical work, in line with a certain political framework that we call "conflictual democracy".