Els corrents metodològics de la tècnica vocal a Europa i la seva recepció a la Fundació Conservatori Liceu

Abstract

Des de 1837 fins a l'actualitat la Fundació Conservatori Liceu ha desenvolupat la seva tasca docent ininterrompudament. El seu Departament de Cant ha estat conformat per professors i alumnes rellevants en l'àmbit local, nacional i internacional. El que ens porta a les següents qüestions: pot una institució docent en actiu durant quasi 200 anys, combinar la recepció de les diferents tradicions vocals i, a la vegada, dur a terme una aproximació pedagògica pròpia? En quin grau s'han implementat els corrents metodològics forans? Quins han tingut més pes? És possible crear criteris tècnics característics o línies pedagògiques pròpies gràcies a les diferents cadenes de transmissió de coneixement formades al llarg del temps?

L'estudi dels orígens, del desenvolupament i de l'obra de tractadistes rellevants de les principals tradicions tècniques vocals de l'àmbit europeu (escola italiana, escola francesa, escola alemanya i escola anglesa) permeten traçar una caracterització de cadascuna d'elles i conèixer l'evolució de la tècnica vocal a Europa durant els darrers 3 segles. L'Arxiu de la Fundació Conservatori Liceu conté, entre molta d'altra, documentació on figuren els noms i anys de docència de la majoria de professors vinculats al seu Departament de Cant, així com el nom, anys d'estudi i professors de la majoria d'alumnes. L'estudi de la formació, del repertori i de l'espai geogràfic on van desenvolupar la seva activitat artística o docent els professors i alumnes més rellevants, i l'encreuament d'aquestes dades, aporten evidències sobre la recepció de les diferents tradicions tècniques vocals europees al Conservatori del Liceu i sobre les característiques de les línies pedagògiques i cadenes de transmissió de coneixement creades en l'àmbit del seu Departament de Cant.

Desde 1837 hasta la actualidad, la Fundació Conservatori Liceu ha desarrollado su labor docente ininterrumpidamente. Su Departamento de Canto ha sido conformado por profesores y alumnos relevantes a nivel local, nacional e internacional. Este hecho nos lleva a las siguientes cuestiones: ¿Puede una institución docente en activo durante casi 200 años, combinar la recepción de las diferentes tradiciones vocales y, a su vez, desarrollar una aproximación pedagógica propia?. ¿En qué grado se han implementado las corrientes metodológicas externas?. ¿Cuáles han tenido más peso?. ¿Es posible crear criterios técnicos característicos o líneas pedagógicas propias gracias a las distintas cadenas de transmisión de conocimiento formadas a lo largo del tiempo?

El estudio de los orígenes, del desarrollo y de la obra de tratadistas relevantes de las principales tradiciones técnicas vocales a nivel europeo (escuela italiana, escuela francesa, escuela alemana y escuela inglesa) permiten trazar una caracterización de cada una de ellas y conocer la evolución de la técnica vocal en Europa durante los últimos 3 siglos. El Archivo de la Fundació Conservatori Liceu contiene, entre mucha otra, documentación donde figuran los nombres y años de docencia de la mayoría de profesores vinculados a su Departamento de Canto, así como el nombre, años de estudio y profesores de la mayoría de alumnos. El estudio de la formación, del repertorio y del espacio geográfico donde desarrollaron su actividad artística o docente los profesores y alumnos más relevantes, y el cruce de estos datos, aportan evidencias sobre la recepción de las tradiciones técnicas vocales europeas en el Conservatori del Liceu y sobre las características de las líneas pedagógicas y cadenas de transmisión de conocimiento en el ámbito de su Departamento de Canto.

Since 1837, the Fundació Conservatori Liceu has carried out its teaching work uninterruptedly. Its Vocal Department has been formed of professors and students who have become relevant in the national and international opera scene. Can a teaching institution, active for almost 200 years, combine the reception of different vocal traditions and, at the same time, carry out its own pedagogical approach? To what degree have foreign methodological currents been implemented? Which one has outweighed? Is it possible to create characteristic technical criteria or own pedagogical lines thanks to the different chains of knowledge transmission formed over time?

The study of the origins, development, and work of important treatises of the main vocal technical traditions in Europe (Italian school, French school, German school, and English school) allows us to trace a characterization of each of them and learn about the evolution of vocal technique in Europe during the last 3 centuries. The Fundació Conservatori Liceu archive contains, among other documents, the names, and years of teaching of most teachers linked to its Department of Singing, as well as the name, years of study and teachers of most students. The study of the training, the repertoire, and the geographical space where the most relevant teachers and students developed their artistic or teaching activity, and the crossing of these data, provided evidence of the reception of the different European vocal technical traditions at the Conservatori del Liceu and on the characteristics of the pedagogical lines and chains of knowledge transmission created in the scope of its Singing Department.