El uso sexualizado de drogas como fenómeno socio-sexual emergente en Latinoamérica en la población de hombres gay, bisexuales y otros hombres que tienen sexo con hombres: Indagando en los resultados de LAMIS-2018

Autor/a

Lisboa Donoso, Cristian Rodrigo

Director/a

Folch Toda, Maria Cinta

Stuardo Ávila, Valeria, 1983-

Tutor/a

Casabona, Jordi

Fecha de defensa

2023-11-15

Páginas

164 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública

Resumen

Introducció: L'ús de drogues per potenciar i estendre les relacions sexuals pot implicar riscos relacionats amb el policonsum de substàncies psicoactives (intoxicació, interaccions i sobredosi), juntament amb una exposició més gran al VIH i altres infeccions de transmissió sexual. A Llatinoamèrica hi ha pocs estudis previs que aborden l'ús sexualitzat de drogues (USD) com a fenomen, i aquests a més, presenten certes inconsistències en les seves metodologies i troballes, per la qual cosa es requereix el desenvolupament de noves investigacions. El propòsit d'aquesta investigació va ser determinar la prevalença i les característiques de l'USD en els homes gai, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH) enquestats a LAMIS-2018, identificant els determinants sociodemogràfics, socioepidemiològics i psicosocials relacionats amb el fenomen. Material i mètodes: Estudi transversal descriptiu i analític basat en les dades recollides per LAMIS-2018. La variable dependent va ser l'USD (últims 12 mesos/últimes 4 setmanes) i les variables independents van ser: consum de drogues (en qualsevol context/en el context sexual), aspectes sociodemogràfics, socioepidemiològics i psicosocials. Primer es va realitzar una anàlisi per comparar entre els qui practicaven i no practicaven USD, després una anàlisi de correspondències múltiples entre les categories de les variables independents i, finalment, una anàlisi multivariada a través de models de regressió logística. Resultats: LAMIS-2018 va incloure 64.655 participants, amb una mitjana d'edat de 30 anys. El 13,6% va reportar haver practicat USD durant els darrers 12 mesos (6,6% amb múltiples parelles). A l'última trobada sexual, les drogues més utilitzades van ser el cànnabis (9,3%), poppers (6%) i Viagra (5,4%) i, a l'última trobada amb múltiples parelles, poppers (19,7%) , cànnabis (17%) i Viagra (13,2%). El diagnòstic autoreportat de VIH va ser del 27% entre les persones que van practicar USD, davant del 14,3% a l'altre grup. Els símptomes severs d'ansietat/depressió van ser més comuns entre les persones que van practicar USD (9,2% vs. 7%), igual que els episodis d'intimidació (52,6% vs. 48,2%), insults (34 ,4% vs. 28,6%) i agressió homofòbica (4,1% vs. 3,0%). Haver aconseguit estudis universitaris i/o de postgrau, el nombre de parelles sexuals ocasionals, la pràctica de sexe transaccional i el diagnòstic autoreportat de VIH, van ser factors que es van associar a la pràctica d'USD. Conclusions: La pràctica d'USD va ser reportada per un alt percentatge de les persones enquestades a LAMIS-2018, amb predomini de l'ús d'algunes drogues relacionades amb la pràctica sexual i d'altres associades al consum recreatiu. Troballes com l'associació entre el diagnòstic autoreportat de VIH i l'USD o, la prevalença més gran de símptomes greus d'ansietat/depressió entre els qui van practicar USD, són aspectes susceptibles d'abordar mitjançant la implementació d'estratègies preventives combinades per reduir els impactes que de vegades poden resultar daquesta pràctica. L'USD és present al col·lectiu d'homes GBHSH a Llatinoamèrica i s'ha de visibilitzar com una problemàtica de salut pública a la regió.


Introducción: El uso de drogas para potenciar y extender las relaciones sexuales puede implicar riesgos relacionados con el policonsumo de sustancias psicoactivas (intoxicación, interacciones y sobredosis), junto con una mayor exposición al VIH y otras infecciones de transmisión sexual. En Latinoamérica existen pocos estudios previos que aborden el uso sexualizado de drogas (USD) como fenómeno, y éstos además, presentan ciertas inconsistencias en sus metodologías y hallazgos, por lo que se requiere el desarrollo de nuevas investigaciones. El propósito de esta investigación fue determinar la prevalencia y características del USD en los hombres gay, bisexuales y otros hombres que tienen sexo con hombres (GBHSH) encuestados en LAMIS-2018, identificando los determinantes sociodemográficos, socioepidemiológicos y psicosociales relacionados con el fenómeno. Material y métodos: Estudio transversal descriptivo y analítico basado en los datos recogidos por LAMIS-2018. La variable dependiente fue el USD (últimos 12 meses/últimas 4 semanas) y, las variables independientes fueron: consumo de drogas (en cualquier contexto/en el contexto sexual), aspectos sociodemográficos, socioepidemiológicos y psicosociales. Primero se realizó un análisis para comparar entre quienes practicaban y no practicaban USD, luego un análisis de correspondencias múltiples entre las categorías de las variables independientes y, por último, un análisis multivariado a través de modelos de regresión logística. Resultados: LAMIS-2018 incluyó 64.655 participantes, con un promedio de edad de 30 años. El 13,6% reportó haber practicado USD durante los últimos 12 meses (6,6% con múltiples parejas). En el último encuentro sexual, las drogas más utilizadas fueron el cannabis (9,3%), poppers (6%) y Viagra (5,4%) y, en el último encuentro con múltiples parejas, poppers (19,7%), cannabis (17%) y Viagra (13,2%). El diagnóstico autoreportado de VIH fue del 27% entre las personas que practicaron USD, frente al 14,3% en el otro grupo. Los síntomas severos de ansiedad/depresión fueron más comunes entre las personas que practicaron USD (9,2% vs. 7%), al igual que los episodios de intimidación (52,6% vs. 48,2%), insultos (34,4% vs. 28,6%) y agresión homofóbica (4,1% vs. 3,0%). Haber alcanzado estudios universitarios y/o de postgrado, el número de parejas sexuales ocasionales, la práctica de sexo transaccional y el diagnóstico autoreportado de VIH, fueron factores que se asociaron a la práctica de USD. Conclusiones: La práctica de USD fue reportada por un alto porcentaje de las personas encuestadas en LAMIS-2018, con predominio del uso de algunas drogas relacionadas con la práctica sexual y otras asociadas al consumo recreativo. Hallazgos como la asociación entre el diagnóstico autoreportado de VIH y el USD o, la mayor prevalencia de síntomas graves de ansiedad/depresión entre quienes practicaron USD, son aspectos susceptibles de abordar mediante la implementación de estrategias preventivas combinadas para reducir los impactos que a veces pueden resultar de esta práctica. El USD está presente en el colectivo de hombres GBHSH en Latinoamérica y debe visibilizarse como una problemática de salud pública en la región.


Introduction: The use of drugs to promote and extend sexual relations may imply risks related to polydrug use of psychoactive substances (intoxication, interactions, and overdose), along with increased exposure to HIV and other sexually transmitted infections. In Latin America there are few previous studies that address the sexualized drug use (SDU) as a phenomenon, and these also present certain inconsistencies in their methodologies and findings, which is why the development of new research is required. The purpose of this research was to determine the prevalence and characteristics of SDU in gay, bisexual, and other men who have sex with men (GBMSM) surveyed in LAMIS-2018, identifying the sociodemographic, socioepidemiological, and psychosocial determinants related to the phenomenon. Material and methods: Descriptive and analytical cross-sectional study based on the data collected by LAMIS-2018. The outcome was the SDU (last 12 months/last 4 weeks) and the independent variables were: drug use (in any context/in the sexual context), sociodemographic, socioepidemiological, and psychosocial aspects. A first analysis was carried out to compare between those who practiced and did not practice SDU, then a multiple correspondence analysis between the categories of the independent variables and, finally, a multivariate analysis through logistic regression models. Results: LAMIS-2018 included 64,655 participants, with an average age of 30 years. 13.6% reported having practiced SDU during the last 12 months (6.6% with multiple partners). In the last sexual encounter, the most used drugs were cannabis (9.3%), poppers (6%) and Viagra (5.4%) and, in the last encounter with multiple partners, poppers (19.7%), cannabis (17%) and Viagra (13.2%). The self-reported diagnosis of HIV was reported by 27% of the people who practiced SDU, compared to 14.3% in the other group. Severe anxiety/depression symptoms were more common among people who practiced SDU (9.2% vs. 7%), as were episodes of bullying (52.6% vs. 48.2%), insults (34.4% vs. 28.6%) and homophobic aggression (4.1% vs. 3.0%). Having attained university and/or postgraduate studies, the number of casual sexual partners, the practice of transactional sex, and the self-reported diagnosis of HIV were factors that were associated with the practice of SDU. Conclusions: The practice of SDU was reported by a high percentage of the people surveyed in LAMIS-2018, with a predominance of the use of some drugs related to sexual practice and others associated with recreational consumption. Findings such as the association between the self-reported diagnosis of HIV and SDU or, the higher prevalence of severe symptoms of anxiety/depression among those who practiced SDU, are aspects that can be addressed by implementing combined preventive strategies to reduce the impacts that can sometimes result from this practice. The SDU is present in the group of GBMSM men in Latin America and should be made visible as a public health problem in the region.

Palabras clave

VIH; HIV; VIH

Materias

61 - Medicina

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

cld1de1.pdf

8.184Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)