Destino, Poesía y Ser: El desarrollo de los pensamientos de Hölderlin y Nietzsche en la obra tardía de Martin Heidegger

Abstract

Com indica el seu títol, "Poesia, destí i ésser: el desenvolupament dels pensaments de Hölderlin i Nietzsche en l'obra tardana de Martin Heidegger", la nostra obra s'ha mantingut per sempre en el triple límit de l'exposició del caràcter metafísic de la seva "voluntadesa" a Nietzsche, el caràcter sagrat de la "naturalitat" a Hölderlin i el caràcter ontològic de la "història" a Heidegger. La nostra investigació ha estat, en la seva major part, bibliogràfica, tractant principalment de la trobada i revisió de literatura especialitzada produïda al voltant del tema investigat. Finalment, la tasca ha estat pensar-ho en relació amb la discussió sobre l'experiència contemporània del nihilisme occidental com a fi de la metafísica tradicional. Es pot pensar la fi de la metafísica en la direcció d'un nou horitzó de significat per a l'experiència humana de l'Ésser? Argumentem que aquesta és la pregunta sobre com es va desenvolupar el pensament heideggerià dels anys trenta. La pregunta sobre l'essència de l'art i l'essència de la tècnica són vies de discussió en què les preguntes que Heidegger fa servir per indicar el sentit del seu pensament sobre el futur. En aquest període convuls de la història alemanya, el filòsof marcat per la publicació de Ser y Tiempo en la dècada anterior, recorre a la reflexió sobre l'origen històric d'alguna cosa semblant a un "pueblo", i és decidir, el sentit ontològic de l'esdeveniment de La "comunitat humana" està en obres com una obertura comuna de la realitat de l'Esser. El final de la metafísica és positiu en la mesura que exposa els fonaments del "inici" de tot esdeveniment possible de l'Esser, inclòs l'occidental. En aquest sentit, la pregunta es pot reformular de la següent manera: Hi ha futur per a l'existència humana després de la fi d'Occident? Potser aquest "futur" pertany només a l'Ésser i mai a l'"home". Però, en tot cas, és en el "desconegut" propi del "venidero" en el qual habita en l'esperança heideggeriana de "l'altre inici" per al seu "pueblo" i sóc en el sentit d'una nova obertura del totalitat de l'Esser.

Como indica su título, "Poesia, Destino y Ser: El desarrollo de los pensamientos de Hölderlin y Nietzsche en la obra tardía de Martin Heidegger", nuestro trabajo se ha mantenido todo el tiempo en el tríplice límite de la exposición del carácter metafísico de la "voluntad" en Nietzsche, del carácter sagrado de la "naturaleza" en Hölderlin y del carácter ontológico de la "historia" en Heidegger. Nuestra investigación ha sido, en su mayoría, bibliográfica se tratando principalmente de la reunión y revisión de la literatura especializada producida en torno del tema investigado. Finalmente, la tarea ha sido pensar todo esto en su relación con la discusión sobre la experiencia contemporánea del Nihilismo Occidental como fin de la metafísica tradicional. ¿El fin de la metafísica puede ser pensado en la dirección de un nuevo horizonte de sentido para la experiencia humana del Ser? Argumentamos que esta es la cuestión en torno de la cual el pensamiento heideggeriano de la década de 1930 se desarrolla. La pregunta por la esencia del arte y la esencia de la técnica son caminos de discusión de esta cuestión de las cuales se utiliza Heidegger para indicar el sentido de su pensar sobre el futuro. En este conturbado período de la historia alemana, el filósofo marcado por la publicación de Ser y Tiempo en la década anterior, recurre a la reflexión sobre el origen histórico de algo así como un "pueblo", es decir, el sentido ontológico del evento de la "comunidad humana" puesta en obra como apertura-común de la realidad del Ser. El fin de la metafísica es positivo en la medida en que expone los cimientos del "inicio" de todo evento posible de Ser, incluso del occidental. En este sentido, la cuestión puede ser reformulada así: ¿hay futuro para el existir humano después del fin del Occidente? Tal vez este "futuro" pertenezca sólo al Ser y nunca al "hombre". Pero, de todo modo, es en el "desconocido" propio del "venidero" en que habita la esperanza heideggeriana del "otro inicio" para su "pueblo" y esto en el sentido de una nueva apertura de la totalidad del Ser.

As its title indicates, "Poetry, Destiny and Being: The development of the thoughts of Hölderlin and Nietzsche in the late work of Martin Heidegger", our work has always remained within the triple limit of exposing the metaphysical character of "will" in Nietzsche, of the sacred character of "nature" in Hölderlin and of the ontological character of "history" in Heidegger. Our research has been, for the most part, bibliographical, dealing mainly with the gathering and review of the specialized literature produced around the topic investigated. Finally, the task has been to think about all this in its relationship with the discussion on the contemporary experience of Western Nihilism as the end of traditional metaphysics. Can the end of metaphysics be thought in the direction of a new horizon of meaning for the human experience of Being? We argue that this is the question around which Heideggerian thought of the 1930s develops. The question about the essence of art and the essence of technique are ways of discussing this question, which Heidegger uses to indicate the meaning of his thinking about the future. In this troubled period of German history, the philosopher marked by the publication of Being and Time in the previous decade, resorts to reflection on the historical origin of something like a "people", that is, the ontological meaning of the event of the "human community" put into practice as a common opening of the reality of Being. The end of metaphysics is positive to the extent that it exposes the foundations of the "beginning" of every possible event of Being, even the Western one. In this sense, the question can be reformulated as follows: is there a future for human existence after the end of the West? Perhaps this "future" belongs only to Being and never to "man." But, in any case, it is in the "unknown" proper to the "to come" that Heidegger's hope of the "other beginning" for his "people" lives and this in the sense of a new opening of the totality of Being.