Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques
Introducció: La infecció de localització quirúrgica (ILQ) és la infecció més freqüent relacionada amb l'assistència sanitària. Els pacients sotmesos a duodenopancreatectomia cefàlica (DPC) poden requerir la col·locació d'una pròtesi biliar preoperatòria, fet que pot esdevenir un factor de risc per a la ILQ postoperatòria. Justificació Científica: Clàssicament, la profilaxi antibiòtica al nostre centre era la mateixa per a tots els pacients intervinguts de DPC (cefalosporina). La nostra taxa d'ILQ òrgan-espai històrica era el doble en pacients portadors de pròtesi biliar respecte als no portadors (28% vs. 14%). Vam modificar la profilaxi per un tractament antibiòtic perioperatori en tots els pacients i específicament amb piperacil·lina-tazobactam en els portadors de pròtesi biliar preoperatòria amb la intenció de disminuir la ILQ postoperatòria. Hipòtesis: 1- Tenint en compte que la microbiologia de la via biliar és diferent en els pacients intervinguts de DPC depenent de si són portadors o no de pròtesi biliar, l'aplicació d'un protocol de tractament antibiòtic perioperatori dirigit a la flora microbiana esperada redueix la ILQ. 2- El tractament antibiòtic perioperatori controla la ILQ perquè no sigui un factor determinant en l'inici de la teràpia adjuvant durant el postoperatori dels pacients intervinguts d'adenocarcinoma de pàncrees i tumors periampulars. Objectius: - Principal: confirmar si, en el nostre hospital, la microbiologia biliar és diferent en aquells pacients intervinguts de DPC en funció de si són o no portadors de pròtesi biliar preoperatòria. - Secundaris: 1- Avaluar si el tractament antibiòtic perioperatori dirigit segons la flora esperada en funció de si són portadors de pròtesi biliar o no, redueix la ILQ. 2- Avaluar si el control de la ILQ en els pacients intervinguts d'adenocarcinoma ductal de pàncrees i tumors periampulars permet que iniciïn el tractament adjuvant dins del termini adequat. Disseny de l'estudi: Estudi observacional, unicèntric, retrospectiu, analític de dues cohorts de pacients intervinguts de DPC en el que s'analitza la bacterobília entre dos grups, NP (sense pròtesi biliar) i P (amb pròtesi) i les complicacions infeccioses després d'aplicar un tractament antibiòtic perioperatori dirigit: cefotaxima i metronidazol (grup NP) i piperacilina-tazobactam (grup P). Anàlisi dels pacients del subgrup (adenocarcinoma de pàncrees i tumors periampulars): percentatge d'adyuvància i supervivència. Càlcul mostral global: N=90, 45 per grup. Resultats: Entre gener 2014 i desembre 2021 es van intervenir 127 pacients de DPC (84 NP i 43 P). El cultiu intraoperatori va ser positiu en el 16,7% (NP) vs. el 76,7% (P, p<0.01) amb un 72,7% de cultius polimicrobians en el grup P. Els microorganismes aïllats al grup NP van ser BGN Enterobacteriaceae (10,7%) i Enterococcus (7,1%) sense trobar Candida. En el grup P destaca un augment d'Enterococcus (48,8%), BGN Enterobacteriaceae (51,2%) i Candida en el 16,3% (p<0.01%). No es van detectar diferències en la morbimortalitat entre ambdós grups. La ILQ òrgan-espai va ser del 15,5% en el grup NP i del 13,9% en el grup P (ns). La concordança entre el cultiu biliar intraoperatori i el postoperatori va ser del 80% en el grup P vs. el 13,3% en el NP (p=0,002). El 76% dels pacients neoplàsics analitzats van iniciar el tractament adjuvant i d'ells el 95% dins del temps òptim, sense diferències entre grups, igual que la supervivència. Conclusions: La flora microbiana de la via biliar és diferent en aquells pacients portadors de pròtesi biliar amb major presència d' Enterobacteriaceae, Enterococcus i Candida. Després d'aplicar el tractament antibiòtic perioperatori dirigit a la bacterobília esperada, no s'observen diferències en la ILQ ni es retarda l'inici de l'adyuvància. Es planteja la necessitat de canvi en la profilaxi antibiòtica en pacients intervinguts de DPC.
Introducción: La infección de localización quirúrgica (ILQ) es la infección más frecuente relacionada con la asistencia sanitaria. Los pacientes sometidos a duodenopancreatectomía cefálica (DPC) pueden requerir la colocación de prótesis biliar preoperatoria, siendo este un factor de riesgo para la ILQ postoperatoria. Justificación Científica: clásicamente la profilaxis antibiótica en nuestro centro era la misma para todos los pacientes intervenidos de DPC (cefalosporina). La tasa de ILQ órgano-espacio histórica era el doble en pacientes portadores de prótesis biliar respecto a los no portadores (28% vs 14%). Modificamos la profilaxis por un tratamiento antibiótico perioperatorio en todos los pacientes y específicamente con piperacilina-tazobactam en los portadores de prótesis biliar preoperatoria con la intención de disminuir la ILQ postoperatoria. Hipótesis: 1- Teniendo en cuenta que la microbiología de la vía biliar es diferente en los pacientes intervenidos de DPC dependiendo de si son portadores o no de prótesis biliar, la aplicación de un protocolo de tratamiento antibiótico perioperatorio dirigido a la flora microbiana esperada reduce la ILQ. 2- El tratamiento antibiótico perioperatorio controla la ILQ para que no sea un factor determinante en el inicio de la terapia adyuvante durante el postoperatorio de los pacientes intervenidos de adenocarcinoma de páncreas y tumores periampulares. Objetivos: - Principal: confirmar si, en nuestro hospital, la microbiología biliar es diferente en aquellos pacientes intervenidos de DPC en función de si son o no portadores de prótesis biliar preoperatoria. - Secundarios: 1- Evaluar si el tratamiento antibiótico perioperatorio dirigido según la flora esperada en función de si son portadores de prótesis biliar o no, reduce la ILQ. 2- Evaluar si el control de la ILQ en los pacientes intervenidos de adenocarcinoma ductal de páncreas y tumores periampulares permite que inicien el tratamiento adyuvante dentro del plazo adecuado. Diseño del estudio: Estudio observacional, unicéntrico, retrospectivo, analítico de dos cohortes de pacientes intervenidos de DPC en el que se analiza la bacterobilia entre dos grupos, NP (sin prótesis biliar) y P (con prótesis) y las complicaciones infecciosas tras aplicar un tratamiento antibiótico perioperatorio dirigido: cefotaxima y metronidazol (grupo NP) y piperacilina-tazobactam (grupo P). Análisis de los pacientes del subgrupo (adenocarcinoma de páncreas y tumores periampulares): porcentaje de adyuvancia y supervivencia. Cálculo muestral global: N=90, 45 por grupo. Se incluye el doble de pacientes del grupo NP (90) como grupo control. Resultados: Entre enero 2014 y diciembre 2021 se intervinieron 127 pacientes de DPC (84 NP y 43 P). El cultivo intraoperatorio fue positivo en el 16,7% (NP) vs el 76,7% (P, p<0.01) con un 72,7% de cultivos polimicrobianos en el grupo P. Los microorganismos aislados en el grupo NP fueron BGN Enterobacteriaceae (10,7%) y Enterococcus (7,1%) sin hallarse Candida. En el grupo P destaca un aumento de Enterococcus (48,8%), BGN Enterobacteriaceae (51,2%) y Candida en el 16,3% (p<0.01%). No se detectaron diferencias en la morbimortalidad entre ambos grupos. La ILQ órgano-espacio fue de 15,5% en el grupo NP y del 13,9% % en el grupo P (ns). La concordancia entre el cultivo biliar intraoperatorio y el postoperatorio fue del 80% en el grupo P vs el 13,3% en el NP (p = 0,002). El 76% de los pacientes neoplásicos analizados iniciaron el tratamiento adyuvante y de ellos el 95% dentro del tiempo óptimo, sin diferencias entre grupos, al igual que la supervivencia. Conclusiones: La flora microbiana de la vía biliar es diferente en aquellos pacientes portadores de prótesis biliar con mayor presencia de Enterobacteriaceae, Enterococcus y Candida. Tras aplicar el tratamiento antibiótico perioperatorio dirigido a la bacterobilia esperada, no se observan diferencias en la ILQ ni retrasa inicio de la adyuvancia. Se plantea la necesidad de cambio en la profilaxis antibiótica en pacientes intervenidos de DPC.
Introduction: Surgical site infection (SSI) is the most common healthcare-associated infection. Patients undergoing pancreaticoduodenectomy (PD) may require preoperative biliary stent placement, which is a risk factor for postoperative SSI. Scientific Justification: Historically, antibiotic prophylaxis in our hospital was the same for all patients undergoing PD (cephalosporin). Our historical rate of organ-space SSI was twice higher in patients with biliary stents compared to those without (28% vs 14%). We modified the prophylaxis to include perioperative antibiotic treatment for all patients, specifically with piperacillin-tazobactam in patients with preoperative biliary stents, intending to reduce postoperative SSI. Hypotheses: 1- Considering that the microbiology of the bile duct is different in patients undergoing pancreaticoduodenectomy (DPC) depending on whether they are carriers of biliary prosthesis or not, the application of a perioperative antibiotic treatment protocol directed at the expected microbial flora reduces the incidence of postoperative infectious complications (ILQ). 2- The perioperative antibiotic treatment controls the incidence of postoperative infectious complications (ILQ) so that it does not become a determining factor in the initiation of adjuvant therapy during the postoperative period for patients undergoing pancreatic adenocarcinoma and periampullary tumors. Objectives: - Main objective: To confirm if, in our hospital, biliary microbiology differs between patients undergoing PD based on whether they have preoperative biliary stents or not. - Secondary objectives: 1- To evaluate if perioperative antibiotic treatment targeted according to the expected flora, based on the presence or absence of biliary stents, reduces SSI. 2- To evaluate if controlling SSI in patients undergoing resection for pancreatic ductal adenocarcinoma and periampullary tumors allows timely initiation of adjuvant treatment. Study Design: Observational, single-center, retrospective, analytical study of two cohorts of patients who underwent PD in which bacterobilia is analyzed between two groups: NP (no biliary prosthesis) and P (with biliary prosthesis), and infectious complications after applying directed perioperative antibiotic treatment. The antibiotic regimens used were cefotaxime and metronidazole for group NP, and piperacillin-tazobactam for group P. Analysis of the patients in the subgroup (pancreatic adenocarcinoma and periampullary tumors) includes the percentage of adjuvant therapy and survival rates. Overall sample size: N=90, 45 per group. The double number of patients from the NP group (90) is included as the control group. Results: Between January 2014 and December 2021, 127 patients underwent PD (84 NP and 43 P). The intraoperative culture was positive in 16.7% (NP) vs 76.7% (P, p<0.01), with 72.7% of polymicrobial cultures in the P group. The microorganisms isolated in the NP group were Enterobacteriaceae (10.7%) and Enterococcus (7.1%), without Candida. In the P group, there was an increase in Enterococcus (48.8%), Enterobacteriaceae (51.2%), and Candida (16.3%) (p<0.01). There were no differences in morbidity or mortality between the two groups. The organ-space SSI rate was 15.5% in the NP group and 13.9% in the P group (not significant). The agreement between intraoperative and postoperative bile cultures was 80% in the P group vs 13.3% in the NP group (p=0.002). Among the analyzed cancer patients, 76% initiated adjuvant treatment, with 95% of them starting within the optimal time, with no differences between groups, as well as survival. Conclusions: The biliary flora differs in patients with biliary stents, with a higher presence of Enterobacteriaceae, Enterococcus, and Candida. After applying perioperative antibiotic treatment targeted at the expected biliary microbiology, there were no observed differences in SSI or delays in the initiation of adjuvant therapy. The need to change antibiotic prophylaxis in patients undergoing DPC is suggested.
ILQ; SSI; Profilaxi antibiòtica; Antibiotic prophilaxis; Profilaxis antibiótica; Pròtesi biliar; Biliary drainage; Prótesis biliar
617 - Cirugía. Ortopedia. Oftalmología
Ciències de la Salut