Climate change adaptation in Llobregat Delta: local response-ability

Abstract

L'estudi de la incertesa ha evolucionat com a objecte d'anàlisi per si sol en paral·lel a l'augment dels reptes associats a la predicció del comportament de sistemes complexos. En el camp de les ciències ambientals i del canvi climàtic s'han proposat diverses mesures i estratègies de gestió de la incertesa amb diferents propòsits. L'objectiu d'aquesta tesi és investigar els rols de la incertesa en relació amb les capacitats de resposta locals en situacions d'alta complexitat i canvi. Presento una comprensió de la incertesa relacional distingint entre tres actituds humanes principals: (i) esforços per minimitzar-la (ii) acceptar-la com inherent, i finalment, (iii) veure-la com una oportunitat de transformació. Cada una correspon a una capacitat diferent davant del canvi climàtic (fer front, adaptar, transformar) i es tracta des de tres marcs teòrics diferents (avaluació de riscos, qualitat del coneixement per a la governança, i adaptació afectiva a través del sentit del lloc). Per cada marc teòric he desenvolupat un marc analític pensat per abordar diferents naturaleses d'incerteses considerades rellevants en el cas d'estudi de la inundació del delta del Llobregat (Barcelona). Una pluralitat de mètodes associats a cada marc analític ha estat aplicat en aquesta recerca. Primer, tècniques de teledetecció per cartografiar una inundació a l'àrea d'estudi. Segon, tècniques d'avaluacions d'incertesa post-normal aplicades als plans locals d'adaptació. Tercer, l'anàlisi del discurs a través de metàfores sobre el sentit del lloc (i el seu potencial transformador) en processos de conflictes territorials. Els resultats identifiquen com diferents fonts d'incertesa actuen com a barrera social per a la capacitat de resposta local. Primer, els mapes disponibles d'exposició a la inundació no contemplen les incerteses associades a la complexitat del risc a escala local, per exemple, no integren la intersecció i simultaneïtat d'inundacions fluvials, pluvials i marines. Segon, les incerteses vinculades a la governança del coneixement que sustenten els processos de polítiques d'adaptació local infravaloren les avaluacions de vulnerabilitat en l'anàlisi del risc. Tercer, les incerteses que sorgeixen de les visions confrontades del lloc demostren que son difícilment tractables només des d'una comprensió tècnica i política. En conjunt, aquesta tesi contribueix a la literatura acadèmica sobre les barreres locals per a l'adaptació al canvi climàtic, mitjançant la integració d'idees de diverses aproximacions acadèmiques que aborden la incertesa de manera diferent.

El estudio de la incertidumbre ha evolucionado como objeto de análisis en paralelo al aumento de los retos asociados a la predicción del comportamiento de sistemas complejos. En el campo de las ciencias ambientales y del cambio climático se han propuesto diversas medidas y estrategias de gestión de la incertidumbre con propósitos distintos. El objetivo de esta tesis es investigar los roles de la incertidumbre en relación a las capacidades de respuesta locales en situaciones de cambio y alta complejidad. Presento una comprensión de la incertidumbre relacional distinguiendo entre tres principales actitudes humanas: (i) esfuerzos para minimizarla (ii) aceptarla como inherente, y finalmente, (iii) verla como una oportunidad de transformación. Cada una corresponde a una capacidad distinta ante el cambio climático (afrontar, adaptar, transformar) y se trata de tres marcos teóricos diferentes (evaluación de riesgos, calidad del conocimiento para la gobernanza, adaptación afectiva a través del sentido del lugar), respectivamente. Para cada marco teórico he desarrollado un marco analítico pensado para abordar diferentes naturalezas de incertidumbre consideradas relevantes en el caso de estudio del delta de Llobregat (Barcelona). Una pluralidad de métodos asociados a cada marco analítico se ha aplicado en esta investigación. Primero, técnicas de teledetección para cartografiar una inundación en el área de estudio. Segundo, técnicas de evaluaciones de incertidumbre post-normal aplicadas a los planes locales de adaptación. Tercero, análisis del discurso a través de metáforas sobre el sentido del lugar (y su potencial transformador) en procesos de conflictos territoriales. Los resultados identifican cómo diferentes fuentes de incertidumbre actúan como barrera social para la capacidad de respuesta local. Primero, los mapas disponibles de exposición a la inundación no contemplan las incertidumbres asociadas a la complejidad del riesgo a escala local, por ejemplo, no integran la intersección y simultaneidad de inundaciones fluviales, pluviales y marinas. Segundo, las incertidumbres vinculadas a la gobernanza del conocimiento que sustentan los procesos de políticas de adaptación local infravaloran las evaluaciones de vulnerabilidad en el análisis del riesgo. Tercero, las incertidumbres que surgen de las visiones confrontadas del lugar demuestran que difícilmente se pueden tratar solo desde una comprensión técnica y política. En conjunto esta tesis contribuye a la literatura académica sobre las barreras locales en la adaptación al cambio climático mediante la integración de ideas de distintas aproximaciones académicas que abordan la incertidumbre de diferente manera.

Uncertainty has evolved as a subject of analysis in parallel with the growing acknowledgment of challenges associated with predicting the behaviours of complex systems. In the field of environmental science and climate change research, various measures and management strategies for uncertainty have been proposed for distinct purposes. The aim of this thesis is to investigate the roles of uncertainty in relation to local response capacities in situations of high complexity and change. I endorse an understanding of uncertainty as a relational factor at the core of response-ability, distinguishing three main human response attitudes: (i) efforts to minimize it, (ii) accepting it as inherent, and finally, (iii) seeing it as a window of opportunity for transformation. Each one corresponds to a different depth of responsive change (coping, adaptive, transformative) and is addressed from three different theoretical backgrounds (risk assessment, knowledge-for-governance, affective adaptation, and sense of place). For each theoretical framework, I have developed an analytical approach designed to address different natures of uncertainties considered relevant to the case study of the Llobregat delta (Barcelona). To achieve this, a variety of methods is employed, which encompass remote sensing techniques for mapping deltaic floods during compound extreme rainfall-wave events. I also rely on post-normal uncertainty assessments to enhance knowledge quality in adaptation policy assessment. Finally, I explore metaphorical place-framing analysis and sense of place processes through dynamic discourse. The results identify different sources of uncertainty acting as a clear social barrier to local response-ability. First, uncertainties are located in the available flood-exposure data at the local level, for example, due to the low integration of multiple and interacting drivers of change, such as the intersection of fluvial, pluvial, and marine flooding. Second, uncertainties in the knowledge governance sustaining local adaptation policy processes undervalue place-based vulnerability assessments. Third, uncertainties emerge from territorial conflicting place-frames, which are difficult to address solely through political and cognitive understanding. Overall, this thesis contributes to the academic literature on local barriers to adaptation by integrating insights from various academic approaches that deal differently with uncertainty and are related to nested levels of change.