La ecografía: una nueva herramienta para el estudio de la obesidad sarcopénica

Abstract

Aquesta tesi doctoral es presenta com a compendi de 3 publicacions en revistes d'alt impacte que segueixen una coherència temàtica ja que exploren l'utilitat de l'ecografia en la valoració de la sarcopènia en pacients amb obesitat i candidats a cirurgia bariàtrica tant en la fase pre- (Simó-Servat et al. J Clin Med. 2022;11:2886) com post-cirurgia (Simó-Servat et al. Obes Surg 2023; 33:1211-1217), així com en pacients de més de 70 anys amb diabetis i fragilitat, la majoria també amb obesitat (Simó-Servat et al. Biology 2023;12:884). Les troballes de la tesi obren noves perspetives a l 'hora d 'avançar en l 'estudi de la composició corporal en els pacients amb obesitat sarcopènica. La utilitat de l'ecografia músculoesqueletètica pel diagnòstic de la obesitat sarcpènica és el que els tres articles de la tesis present intenten validar i demostrar, proporcionant bones correlacions entre ela paràmetres que ens ofereix la bioimpedància elèctrica (un mètode gold estandar per l'estudi de composició corporal) i la distància del greix subcutani i el gruix muscular. Per tant, les principals aportacions d'aquest treball és el valor que té l'ecografia muscular (concretament del quàdriceps) com mètode de cribratge per identificar els pacients amb obesitat sarcopènica i com eina per monitoritzar els canvis que hi ha en la composició corporal després de la cirurgia bariàtrica. Alhora es demostra també la seva utilitat per informar-nos de la capacitat funcional en pacients fràgils d'edat avançada amb diabetis, que es relaciona amb els tests de qualitat de vida. Des del punt de vista d'aplicació pràctica dels resultats, aquesta tesi es paradigmàtica ja que pot canviar el procediment diagnòstic i de seguiment d'una condició cada vegada més freqüent com és l'obesitat sarcopènica. Val a dir que la simplicitat i innocuïtat de l'ecografia son clarament un avantatge respecte a les altres tècniques per l'estudi de la composició corporal. El punts forts de la tesi és que s'ha comparat amb la BIA (mètode estàndard) demostrant que son mètodes complementaris però al ser estudis pilot caldrà confirmar-ho en d'altres estudis on s'incloguin més pacients. A partir dels resultats obtinguts en aquesta tesi s obren noves línies d investigació que acabaran repercutint en un millor diagnòstic i tractament personalitzat: - Establir punts de tall per al diagnòstic d obesitat sarcopènica adaptats a diferents poblacions - Protocolitzar i estandarditzar el mètode de medició de l ecografia per tal d establir un diagnòstic més precís d'obesitat sarcopènica - Treballar en la detecció de canvis qualitatius en l estructura muscular mitjançant ecografia que permeti un diagnòstic més precoç i contribuir a modificar el pronòstic de la malaltia Com a punts febles a destacar que es tracta d un estudi pilot i que per tant els resultats han de ser validats en sèries més àmplies. També la falta d una definició i punts de tall estandaritzats, però tal i com s ha comentat en el paràgraf anterior, això obre noves vies de treball per continuar avançant en aquesta línia. D altra banda, a la versió final de la tesi es va decidir eliminar la part de deteriorament cognitiu i la seva relació amb l obesitat sarcopènica, com estava inicialment previst en el projecte. Això es va fer per centrar els esforços i resultats en la validació de l ecografia com a mètode diagnòstic de l obesitat sarcopènica. El deteriorament cognitiu és una entitat complexa que requereix un estudi en profunditat per separat. Els tres treballs publicats en revistes revisades per parells i amb factor d'impacte reconegut ja parla en favor de la solidesa del treball efectuat. Les línies de futur plantejades també donaran de ben segur els seus fruits que es traduiran en d'altres publicacions, motiu pel quan treballarem.

Esta tesis doctoral se presenta como una recopilación de 3 publicaciones en revistas de alto impacto que siguen una coherencia temática, ya que exploran la utilidad de la ecografía en la evaluación de la sarcopenia en pacientes con obesidad y candidatos a cirugía bariátrica, tanto en la fase preoperatoria (Simó-Servat et al. J Clin Med. 2022; 11:2886) como en la postoperatoria (Simó-Servat et al. Obes Surg 2023; 33:1211-1217), así como en pacientes mayores de 70 años con diabetes y fragilidad, la mayoría de ellos también con obesidad (Simó-Servat et al. Biology 2023; 12:884).

Los hallazgos de la tesis abren nuevas perspectivas para avanzar en el estudio de la composición corporal en pacientes con obesidad sarcopénica. La utilidad de la ecografía musculoesquelética para diagnosticar la obesidad sarcopénica es lo que los tres artículos de la tesis intentan validar y demostrar, proporcionando fuertes correlaciones entre los parámetros proporcionados por la impedancia bioeléctrica (un método estándar de oro para estudiar la composición corporal) y el grosor de la grasa subcutánea y el grosor muscular. Por lo tanto, las principales contribuciones de este trabajo radican en el valor de la ecografía muscular (específicamente del cuádriceps) como método de detección para identificar a pacientes con obesidad sarcopénica y como herramienta para monitorear los cambios en la composición corporal después de la cirugía bariátrica. También se demuestra su utilidad para informarnos sobre la capacidad funcional de pacientes ancianos y frágiles con diabetes, lo que se correlaciona con pruebas de calidad de vida.

Desde una perspectiva de aplicación práctica, esta tesis es innovadora, ya que puede cambiar los procedimientos de diagnóstico y seguimiento de una afección cada vez más común, como la obesidad sarcopénica. Cabe destacar que la simplicidad y seguridad de la ecografía son ventajas claras en comparación con otras técnicas para estudiar la composición corporal. Las fortalezas de la tesis radican en la comparación con la impedancia bioeléctrica (el método estándar), demostrando que son métodos complementarios, pero se necesita una mayor validación en estudios más amplios.

Basándonos en los resultados obtenidos en esta tesis, se abren nuevas líneas de investigación que finalmente conducirán a un mejor diagnóstico y tratamiento personalizado:

Establecimiento de puntos de corte para el diagnóstico de la obesidad sarcopénica adaptados a diferentes poblaciones. Estandarización y protocolización del método de medición por ecografía para un diagnóstico más preciso de la obesidad sarcopénica. Trabajo en la detección de cambios cualitativos en la estructura muscular mediante ecografía que permita un diagnóstico más temprano y contribuya a modificar el pronóstico de la enfermedad. En cuanto a las debilidades, es importante señalar que se trata de un estudio piloto y, por lo tanto, los resultados deben validarse en cohortes más grandes. Además, la falta de definiciones y puntos de corte estandarizados, pero como se mencionó en el párrafo anterior, esto abre nuevas vías para trabajos futuros. Por otro lado, en la versión final de la tesis, se omitió la parte sobre el deterioro cognitivo y su relación con la obesidad sarcopénica, como se había planeado inicialmente en el proyecto. Esto se hizo para centrar los esfuerzos y resultados en la validación de la ecografía como método de diagnóstico de la obesidad sarcopénica. El deterioro cognitivo es una entidad compleja que requiere un estudio en profundidad por separado.

Los tres trabajos publicados en revistas revisadas por expertos con factores de impacto reconocidos hablan de la solidez del trabajo realizado. Las direcciones futuras propuestas sin duda darán sus frutos, que se traducirán en más publicaciones y más trabajo por delante.

This doctoral thesis is presented as a compilation of 3 publications in high-impact journals that follow a thematic coherence, as they explore the utility of ultrasound in the assessment of sarcopenia in patients with obesity and candidates for bariatric surgery, both in the pre-surgery phase (Simó-Servat et al. J Clin Med. 2022;11:2886) and post-surgery (Simó-Servat et al. Obes Surg 2023; 33:1211-1217), as well as in patients over 70 years of age with diabetes and frailty, most of whom also have obesity (Simó-Servat et al. Biology 2023;12:884).

The findings of the thesis open new perspectives for advancing the study of body composition in patients with sarcopenic obesity. The utility of musculoskeletal ultrasound for diagnosing sarcopenic obesity is what the three articles in the thesis attempt to validate and demonstrate, providing strong correlations between the parameters provided by bioelectrical impedance (a gold standard method for studying body composition) and subcutaneous fat thickness and muscle thickness. Therefore, the main contributions of this work lie in the value of muscular ultrasound (specifically of the quadriceps) as a screening method to identify patients with sarcopenic obesity and as a tool to monitor changes in body composition after bariatric surgery. It also demonstrates its utility in informing us about the functional capacity of elderly, frail patients with diabetes, which correlates with quality of life tests.

From a practical application perspective, this thesis is groundbreaking, as it can change the diagnostic and monitoring procedures for an increasingly common condition such as sarcopenic obesity. It's worth noting that the simplicity and safety of ultrasound are clear advantages over other techniques for studying body composition. The strengths of the thesis lie in the comparison with BIA (the standard method), demonstrating that they are complementary methods, but further validation is needed in larger studies.

Based on the results obtained in this thesis, new lines of research are opening up that will ultimately lead to better diagnosis and personalized treatment:

Establishing cutoff points for the diagnosis of sarcopenic obesity adapted to different populations Standardizing and protocolizing the ultrasound measurement method for a more precise diagnosis of sarcopenic obesity Working on the detection of qualitative changes in muscle structure through ultrasound that allows for earlier diagnosis and contributes to modifying the disease's prognosis. As for weaknesses, it's worth noting that this is a pilot study, and therefore, the results need to be validated in larger cohorts. Also, the lack of standardized definitions and cutoff points, but as mentioned in the previous paragraph, this opens up new avenues for further work. On the other hand, in the final version of the thesis, the part on cognitive impairment and its relationship with sarcopenic obesity, as initially planned in the project, was omitted. This was done to focus efforts and results on the validation of ultrasound as a diagnostic method for sarcopenic obesity. Cognitive impairment is a complex entity that requires separate in-depth study.

The three published works in peer-reviewed journals with recognized impact factors speak to the strength of the work carried out. The future directions proposed will undoubtedly yield their results, which will translate into further publications, giving us more to work on.