Evaluación de herramientas para un manejo asistencial más personalizado, integral y eficaz para las personas con tuberculosis

Abstract

La tuberculosi (TB) és una malaltia infecciosa i transmissible sobretot per via aèria causada pel bacil Mycobacterium tuberculosi (Mtb). El diagnòstic de la TB es realitza mitjançant l'observació dels símptomes, la realització d'imatges radiogràfiques i la confirmació amb proves de laboratori. El seguiment del tractament es basa en l'estat microbiològic combinat amb l'avaluació analítica, clínica i radiológica. La gestió del control de la malaltia tendeix a prioritzar la curació de les persones, realitzar un bon estudi de contactes, cribratge y detecció de brots epidèmics. . Encara que això és crucial des del punt de vista de la salut pública, no aborda l'impacte físic, mental i social de la persona amb TB, que interfereix en la seva evolució clínica i en la seva qualitat de vida (QdV). Existeix una falta d'eines satisfactòries per monitoritzar l'eficàcia de la teràpia antituberculosa, la qual cosa impedeix una gestió personalitzada dels afectats per TB. A més, la percepció de les persones sobre la seva malaltia i el seu estat de salut, és a dir, la seva QdV, està poc documentada, i no existeix cap eina estandarditzada que l'avaluï. La utilització de noves eines en el maneig habitual de la TB pot tenir un impacte positiu en l'atenció integral de les persones afectades, permetent així una gestió més personalitzada i eficaç de la malaltia. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és conèixer l'impacte que té la TB en les persones de l'àrea metropolitana de Barcelona en el període 2018-2021 a partir de l'avaluació continuada de la clínica, d'uns certs paràmetres inflamatoris (PIs) i microbiològics, així com l'impacte sobre la seva QdV amb la finalitat d'aconseguir un maneig assistencial personalitzat. Per a dur-la a terme s'ha realitzat un estudi prospectiu longitudinal en 5 hospitals de Barcelona, en el qual han participat 81 adults i 13 nens. Els valors de PCR, VSG, RNL i MLR, així com la presència de símptomes, van disminuir significativament amb el temps en tots dos grups. Els nivells més alts de PIs a l'inici de l'estudi es van associar amb una major càrrega bacil·lar i símptomes persistents. La gravetat clínica a l'inici va predir una conversió tardana de l'esput . A més, la deterioració pulmonar autodeclarada persisteix en tots els individus després de sis mesos. La salut mental va millorar durant el seguiment, però així i tot, són necessàries noves estratègies per a la detecció d'alteracions psicològiques durant el procés de TB. L'ús d'un qüestionari adaptat del BCN-Q-18, ens permet avaluar l'impacte de la TB en la vida dels pacients al llarg del temps, identificant-se el sexe i la càrrega bacil·lar com a factors clau que influeixen en la puntuació de la CdV. Els valors de PCR, VSG, RNL i RML podrien utilitzar-se a nivell clínic per a advertir sobre l'evolució del procés de TB. A més, l'impacte pulmonar de la TB pot estar infravalorat en el tractament dels pacients i hauria de fomentar-se la seva detecció amb la finalitat d'aplicar mesures quan sigui necessari. Finalment, el qüestionari BCN-Q-18 podria ser utilitzat durant el maneig clínic dels pacients, per a calibrar l'efecte de la malaltia en la CdV dels individus afectats.

La tuberculosis (TB) es una enfermedad infecciosa y transmisible sobre todo por vía aérea causada por el bacilo Mycobacterium tuberculosis (Mtb). El diagnóstico de la TB se realiza mediante la observación de los síntomas, la realización de imágenes radiográficas y la confirmación con pruebas de laboratorio. El seguimiento del tratamiento se basa en el estado microbiológico combinado con la evaluación analítica, clínica y radiológica. La gestión del control de la enfermedad tiende a priorizar la curación de las personas, realizar un buen estudio de contactos, cribado y detección de brotes epidémicos. Aunque esto es crucial desde el punto de vista de la salud pública, no aborda el impacto físico, mental y social de la persona con TB, que interfieren en su evolución clínica y en su calidad de vida (CdV). Existe una falta de herramientas satisfactorias que ayuden a monitorizar la eficacia de la terapia antituberculosa, lo que impide una gestión personalizada de las personas con TB. Además, la percepción de las personas sobre su enfermedad y su estado de salud, es decir, su CdV, están poco documentadas, y no existe ninguna herramienta estandarizada para ello. La utilización de nuevas herramientas en el manejo habitual de la TB puede tener un impacto positivo en la atención integral de las personas afectadas, permitiendo así una gestión más personalizada y eficaz de la enfermedad. Por ello, el objetivo de esta tesis es conocer el impacto que tiene la TB en las personas del área metropolitana de Barcelona en el periodo 2018-2021a partir de la evaluación continuada de la clínica, de ciertos parámetros inflamatorios (PIs) y microbiológicos, así como el impacto sobre su CdV con la finalidad de conseguir un manejo asistencial personalizado. Para llevarla a cabo se ha realizado un estudio prospectivo longitudinal en 5 hospitales de Barcelona, en el que han participado 81 adultos y 13 niños. Los valores de PCR, VSG, RNL y MLR, así como la presencia de síntomas, disminuyeron significativamente con el tiempo en ambos grupos. Los niveles más altos de PIs al inicio del estudio se asociaron con una mayor carga bacilar en el esputo y síntomas persistentes. La gravedad clínica al inicio predijo una conversión del esputo tardía. Además, el deterioro pulmonar autodeclarado persiste en todos los individuos después de seis meses. La salud mental mejoró durante el seguimiento, aun así, son necesarias nuevas estrategias para la detección de alteraciones psicológicas durante el proceso de TB. El uso de un cuestionario adaptado del BCN-Q-18, nos permite evaluar el impacto de la TB en la vida de los pacientes a lo largo del tiempo, identificándose el sexo y la carga bacilar como factores clave que influyen en la puntuación de la CdV. Los valores de PCR, VSG, RNL y RML podrían utilizarse a nivel clínico para advertir sobre la evolución del proceso de TB. Además, el impacto pulmonar de la TB puede estar infravalorado en el tratamiento de los pacientes y debería fomentarse su detección con el fin de aplicar medidas cuando sea necesario. Finalmente, el cuestionario BCN-Q-18 podría ser utilizado durante el manejo clínico de los pacientes, para calibrar el efecto de la enfermedad en la CdV de los individuos afectados.

Tuberculosis (TB) is an infectious and communicable mainly airborne disease caused by the bacterium Mycobacterium tuberculosis (Mtb). The diagnosis of TB is made through the observation of symptoms and radiographic imaging and confirmed through laboratory tests. Treatment monitoring is based on microbiological status combined both with analytical, clinical, and radiological evaluation. Disease control management tends to prioritize the cure of individuals, good contact tracing, screening, and outbreak detection. While this is crucial from a public health perspective, it does not address the physical, mental, and social impact of a person with TB, which can interfere with its clinical course and quality of life (QoL). There is a lack of optimum tools to monitor the effectiveness of anti-tuberculosis therapy, hindering a personalized management of individuals with TB. Furthermore, people's perception of their illness and health status, i.e., their QoL, are poorly documented, and there is no standardized tools for assessing it. The use of new tools in routine TB management could have a positive impact on the comprehensive care of affected individuals, allowing for a more personalized and effective disease management. Therefore, the aim of this thesis is to know the impact that TB has on people in the metropolitan area of Barcelona in the period 2018-2021 based on the continuous o clinical evaluation, the study of certain inflammatory parameters (IPs) and microbiological parameters, as well as its impact on QoL, being the goal to achieve a personalized healthcare management. To accomplish this, a prospective longitudinal study was conducted in five hospitals in Barcelona, involving 81 adults and 13 children. PCR, ESR, NLR, and MLR values, as well as the symptomatic burden significantly decreased over time in both groups. Higher levels of PIs at the beginning of the study were associated with a higher bacillary load and persistent symptoms. Clinical severity at the outset predicted late sputum conversion. Additionally, self-reported pulmonary respiratory deterioration persisted in all individuals after six months. Mental health improved during follow-up; however, new strategies are needed to detect psychological disturbances during the TB process. The use of a modified BCN-Q-18 questionnaire allows us to assess the impact of TB on patients' lives over time, with gender and bacillary load identified as key factors influencing QoL scores. ESR, PCR, NLR, and MLR values could be used clinically to warn of TB progression. Moreover, the pulmonary impact of TB may be underestimated during the treatment and should be actively screened for when necessary. Finally, the BCN-Q-18 questionnaire could be used during clinical management to gauge the disease's effect on the QoL of affected individuals.