Un análisis de las competencias socioemocionales y su relación con las dificultades y la autorregulación del aprendizaje

Abstract

Les competències socioemocionals (CSE) tenen una importància rellevant a la vida de les persones, ja que són un conjunt de coneixements i actituds que permeten prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals propis i dels altres. Per tant, la seva anàlisi es pot fer des de diversos contextos, en aquesta tesi s'han desenvolupat dos estudis per analitzar la seva relació amb les dificultats d'aprenentatge en un primer estudi i amb l'autoregulació de l'aprenentatge en un segon. Al primer es va abordar la seva relació amb les dificultats d'aprenentatge (DEA) per mitjà d'una revisió sistemàtica de les troballes científiques. Aquest primer estudi va tenir la finalitat de descriure investigacions empíriques que relacionen aquestes dues variables. D'aquesta manera, es va poder comprovar que els nens, les nenes i els adolescents que tenen dificultats d'aprenentatge també obtenen menors puntuacions en els tests de competències socioemocionals. Conseqüentment, va resultar com a recomanació imperiosa la proposta d'una intervenció per promoure aquest tipus de competències en benefici, especialment, d'aquesta població. Al segon estudi es va analitzar la relació de les competències socioemocionals amb l'autoregulació de l'aprenentatge en estudiants universitaris. L'autoregulació de l'aprenentatge (ARA) es descriu com els pensaments, sentiments i accions autogenerades pels estudiants, posades en pràctica de manera intencional i constant per aconseguir objectius acadèmics, és a dir, que és una capacitat imprescindible per al desenvolupament d'un aprenentatge autònom i significatiu. L'objectiu general d'aquest estudi va ser analitzar el procés de desenvolupament i la relació de les competències socioemocionals amb l'autoregulació de l'aprenentatge en estudiants de la Universidad Técnica del Norte, en Ibarra, Equador. La metodologia va tenir un enfocament mixt que va permetre representar la complexitat de la relació entre les dues variables d'estudi mitjançant l'anàlisi quantitativa dels resultats obtinguts pels estudiants en dos test (CSE i ARA) i l'anàlisi qualitativa que van fer els estudiants sobre aquests dos constructes en diversos grups focals. Entre els resultats més rellevants hi ha la relació de l'ARA amb diverses competències socioemocionals com l'autoeficàcia, la consciència emocional, la regulació emocional, l'expressió emocional i l'empatia. A més, als grups focals, els participants van manifestar que van desenvolupar les competències d'autoregulació de l'aprenentatge i socioemocionals durant els primers anys de vida per l'estímul extern, mentre que a mesura que van anar creixent es va transformar en un procés d'aprenentatge més autònom. Això no obstant, es requereixen certes circumstàncies específiques per a aquest desenvolupament que són analitzades a l'estudi. Crida l'atenció que els estudiants posaven en pràctica aquestes dues capacitats de forma inconscient, i al grup focal donaven explicacions que, si bé mostraven poc coneixement del tema, no distaven significativament dels constructes teòrics.

Las competencias socioemocionales (CSE) tienen una importancia relevante en la vida de las personas, pues son un conjunto de conocimientos y actitudes que permiten tomar conciencia, comprender, expresar y regular de forma apropiada los fenómenos emocionales propios y de los demás. Por lo tanto, su análisis puede darse desde varios contextos, en esta tesis se ha desarrollado dos estudios para analizar su relación con las dificultades de aprendizaje en un primer estudio, y con la autorregulación del aprendizaje en un segundo. En el primer estudio se abordó su relación con las dificultades de aprendizaje (DEA) por medio de una revisión sistemática de los hallazgos científicos. Este primer estudio tuvo la finalidad de describir investigaciones empíricas que relacionan estas dos variables. De esta manera, se pudo comprobar que los niños, niñas y adolescentes que tienen dificultades de aprendizaje también obtienen menores puntuaciones en los test de competencias socioemocionales. Consecuentemente, resultó como recomendación imperiosa, la propuesta de una intervención para promover este tipo de competencias en beneficio, especialmente, de esta población. En el segundo estudio se analizó la relación de las competencias socioemocionales con la autorregulación del aprendizaje en estudiantes universitarios. La autorregulación del aprendizaje (ARA) se describe como los pensamientos, sentimientos y acciones autogeneradas por los estudiantes, puestas en práctica de manera intencional y constante para el logro de objetivos académicos, es decir, que es una capacidad imprescindible para el desarrollo de un aprendizaje autónomo y significativo. El objetivo general de este estudio fue analizar el proceso de desarrollo y la relación de las competencias socioemocionales con la autorregulación del aprendizaje en estudiantes de la Universidad Técnica del Norte, Ibarra - Ecuador. La metodología tuvo un enfoque mixto que permitió representar la complejidad de la relación entre las dos variables de estudio mediante el análisis cuantitativo de los resultados obtenidos por los estudiantes en dos test (CSE y ARA) y el análisis cualitativo que hicieron los estudiantes sobre estos dos constructos en diversos grupos focales. Entre los resultados más relevantes está la relación de la ARA con varias competencias socioemocionales como la autoeficacia, la consciencia emocional, la regulación emocional, la expresión emocional y la empatía. Además, en los grupos focales, los participantes manifestaron que desarrollaron las competencias de autorregulación del aprendizaje y socioemocionales en los primeros años de vida por el estímulo externo, mientras que a medida que fueron creciendo se transformó en un proceso de aprendizaje más autónomo. No obstante, se requieren ciertas circunstancias específicas para este desarrollo que son analizadas en el estudio. Llama la atención que los estudiantes ponían en práctica estas dos capacidades de forma inconsciente, y en el grupo focal daban explicaciones que, si bien mostraban poco conocimiento del tema, no distaban significativamente de los constructos teóricos.

Social-emotional competencies (SEC) hold significant importance in individuals' lives, as they constitute a set of knowledge and attitudes that enable one to become aware of, comprehend, express, and appropriately regulate both their own emotional experiences and those of others. Therefore, their analysis can be approached from various contexts. In this thesis, two studies have been conducted to examine their relationship with learning disabilities in the first study and with self-regulated learning in the second. The first study explored the association between SEC and Learning Disabilities (LD) through a systematic review of scientific findings. The primary objective of this initial study was to describe empirical research linking these two variables. It was revealed that children and adolescents experiencing learning difficulties also scored lower on social-emotional competency assessments. Consequently, a compelling recommendation emerged for the development of interventions aimed at promoting these competences, especially among this particular population. In the second study, the relationship between social-emotional competences and self-regulated learning in university students was analyzed. Self-regulated learning (SRL) is described as the self-generated thoughts, feelings, and actions implemented intentionally and consistently by students to achieve academic objectives. It is considered an essential capability for the development of autonomous and meaningful learning. The overarching goal of this study was to examine the developmental process and the association between social-emotional competences and self-regulated learning in students at the Tecnica del Norte University, in Ibarra - Ecuador. The methodology employed a mixed-methods approach, which allowed for representing the complexity of the relationship between the two study variables. This was achieved through quantitative analysis of the results obtained by students in two assessments (SEC and SRL) and qualitative analysis of students' perspectives on these constructs in various focus groups. Among the most notable findings was the relationship between SRL and several social-emotional competences, including self-efficacy, emotional awareness, emotional regulation, emotional expression, and empathy. Furthermore, participants in the focus groups expressed that they developed both self-regulated learning and social-emotional competences in their early years due to external stimuli, which gradually evolved into a more autonomous learning process as they matured. However, specific circumstances required for this development are explored in the study. It is noteworthy that students often practiced these two capacities unconsciously, and their explanations during the focus group discussions while demonstrating limited theoretical knowledge, did not significantly deviate from the theoretical constructs.