Exploración de las prácticas de lectura digital académica en estudiantes de un grado de Educación: Investigación con métodos mixtos

Abstract

[spa] La presente tesis aborda la lectura digital como una práctica social situada en un contexto de formación universitaria. Su fundamentación teórica proviene de los ámbitos de la lectura digital, la teoría de la práctica social y las literacidades académicas. El contexto de estudio se circunscribe al grado en Maestro de Educación Infantil de la Universidad de Barcelona. El objetivo principal que se persigue es explorar las prácticas de lectura digital académica de estudiantes que cursan un grado de Educación con el fin de conocer cómo construyen conocimiento durante su etapa de formación profesional. Para ello se adoptó una metodología basada en la investigación con métodos mixtos que se materializó en un diseño secuencial exploratorio compuesto por tres fases interconectadas: fase uno, fase intermedia y fase dos.

La fase uno, de carácter cualitativo, buscó inferir las actividades y creencias lectoras de tres estudiantes de tercer curso del grado en cuestión. La generación de datos se realizó a través de entrevistas individuales semiestructuradas organizadas en cuatro ámbitos: (1) Experiencias con la lectura, (2) Experiencias con internet y las redes sociales, (3) Lectura multimodal y (4) Lectura crítica. El proceso de análisis consistió en la transcripción íntegra de cada entrevista, considerando aspectos verbales y no verbales, su codificación y fragmentación temática. Luego se realizó un análisis del discurso conformado por una dimensión temática y otra enunciativa. En la fase intermedia, espacio de integración de los métodos cualitativos y cuantitativos, se procedió a diseñar y validar un instrumento de medición estadística sensible al contexto de estudio para establecer generalizaciones respecto a los resultados de la fase anterior. El diseño se basó en los datos obtenidos en la fase uno y en la literatura especializada. Se estudió la validez aparente, social y ecológica del instrumento por medio de la participación de académicos y estudiantes que cumplieron el rol de evaluadores expertos. Además, se realizó una prueba piloto con 80 estudiantes pertenecientes al grado simultáneo de Maestro en Educación Infantil y Educación Primaria de la misma universidad. Esto permitió realizar un Análisis Factorial Exploratorio y evaluar su fiabilidad mediante el coeficiente alfa de Cronbach, utilizando el software SPSS 26. El instrumento se concretó en un cuestionario ad hoc tipo Likert de 73 ítems distribuidos en cuatro dimensiones: (1) Textos, (2) Actividades, (3) Creencias y (4) Docencia, más un apartado de información sociodemográfica. La fase dos, de carácter cuantitativo, recopiló y analizó las respuestas obtenidas de 503 estudiantes de todos los cursos del grado mediante el cuestionario ad hoc de la fase anterior. Los análisis estadísticos llevados a cabo fueron ANOVA unifactorial y correlaciones bivariadas por medio del software SPSS 26, y análisis de clasificación con variable criterio con el software SPAD.

En su conjunto, los resultados revelan una variedad de perfiles de estudiantes con relación a las prácticas de lectura digital académica. Se constata una marcada inclinación hacia la lectura analógica, mientras que el uso de pantallas se presenta en una medida menor. En algunas instancias, se observa la coexistencia de ambos soportes de lectura. A medida que el alumnado

avanza en su proceso de formación, experimentan una evolución en sus prácticas de lectura y una mayor conciencia sobre la importancia de encontrar información de calidad en internet. Sin embargo, sus actividades reflejan un perfil lector que se enfoca principalmente en los elementos visuales de los textos digitales, como los metadatos, en lugar del contenido, lo que conlleva a un proceso superficial de la lectura. Además, conforme aumenta su conciencia sobre la importancia de la información de calidad, disminuye la preferencia por textos que emplean modos semióticos diversos. Estos resultados evidencian el rol crucial del profesorado universitario, ya que el alumnado percibe la necesidad de una mayor orientación en las prácticas de lectura digital académica.

[cat] Aquesta tesi tracta la lectura digital com una pràctica social situada en un context de formació universitària. La seva fonamentació teòrica prové dels àmbits de la lectura digital, la teoria de la pràctica social i les literacitats acadèmiques. El context d'estudi es centra al grau de Mestre d'Educació Infantil de la Universitat de Barcelona. L'objectiu principal rau en explorar les pràctiques de lectura digital acadèmica d'estudiants que cursen l’esmentat grau d'Educació amb la finalitat d’investigar com construeixen coneixement durant la seva etapa de formació professional. Per a això s’adoptà una metodologia basada en la recerca amb mètodes mixtos que es va concretar en un disseny seqüencial exploratori format per tres fases interconnectades: primera fase, fase intermèdia i segona fase.

La primera fase, de caràcter qualitativa, cercà inferir les activitats i creences lectores de tres estudiants de tercer curs del grau en qüestió. Les dades es van obtenir mitjançant la realització d’entrevistes individuals semiestructurades organitzades en quatre àmbits: (1) Experiències amb la lectura, (2) Experiències amb internet i les xarxes socials, (3) Lectura multimodal i (4) Lectura crítica. El procés d'anàlisi va consistir en la transcripció íntegra de cada entrevista tenint en compte aspectes verbals i no verbals, la seva codificació i la fragmentació temàtica. Després es va realitzar una anàlisi del discurs formada per una dimensió temàtica i una altra d’enunciativa. A la fase intermèdia, espai d'integració dels mètodes qualitatius i quantitatius, es procedí a dissenyar i validar un instrument de mesura estadística sensible al context d'estudi per establir generalitzacions respecte als resultats de la fase anterior. El disseny es basà en les dades obtingudes a la primera fase i en la literatura especialitzada. Es va estudiar la validesa aparent, social i ecològica de l'instrument mitjançant la participació d'acadèmics i estudiants que van complir el rol d'avaluadors experts. A més, es va realitzar una prova pilot amb 80 estudiants provinents del grau simultani de Mestre d’Educació Infantil i Educació Primària de la mateixa universitat. Això va permetre realitzar un Anàlisi Factorial Exploratòria i avaluar-ne la fiabilitat mitjançant el coeficient alfa de Cronbach mitjançant l’ús del programari SPSS 26. L'instrument quedà concretat en un qüestionari ad hoc tipus Likert de 73 ítems distribuïts en quatre dimensions: (1) Textos, (2) Activitats, (3) Creences i (4) Docència, més una secció d'informació sociodemogràfica. La segona fase, de caràcter quantitatiu, va recopilar i analitzar les respostes obtingudes de 503 estudiants de tots els cursos del grau mitjançant el qüestionari ad hoc de la fase anterior. Les anàlisis estadístiques realitzades van ser ANOVA unifactorial i correlacions bivariades amb el programari SPSS 26. A més, s’hi sumà l’anàlisi de classificació amb variable criteri amb el programari SPAD.

Globalment, els resultats revelen una varietat de perfils d'estudiants en relació a les pràctiques de lectura digital acadèmica. Es constata una preferent inclinació cap a la lectura analògica, mentre que l'ús de pantalles es presenta en un segon terme. Amb tot, en algunes instàncies, s'observa la coexistència d'ambdós suports de lectura. A mesura que els estudiants avancen en el seu procés de formació, experimenten una evolució en les seves pràctiques de lectura i una major consciència

sobre la importància de cercar informació de qualitat a internet. Malgrat això, les seves activitats reflecteixen un perfil lector que es focalitza principalment en els elements visuals dels textos digitals, com les metadades, en lloc del contingut, la qual cosa comporta un procés superficial de la lectura. A més, a mesura que augmenta la seva consciència sobre la importància de la informació de qualitat, disminueix la preferència pels textos que utilitzen modes semiòtics diversos. Aquests resultats evidencien el paper cabdal del professorat universitari, ja que l'alumnat percep la necessitat d'una major orientació en les pràctiques de lectura digital acadèmica.

[eng] This thesis addresses digital reading as a social practice situated in a university education context. Its theoretical foundation draws from the fields of digital reading, social practice theory, and academic literacies. The study context is limited to the Bachelor's degree in Teacher in Early Childhood Education at the University of Barcelona. The main objective is to explore academic digital reading practices of students pursuing a degree in Education in order to understand how they construct knowledge during their professional training. To achieve this, a methodology based on mixed methods research was adopted, resulting in an exploratory sequential design composed of three interconnected phases: Phase One, Intermediate Phase, and Phase Two.

Phase One, qualitative in nature, sought to infer the reading activities and beliefs of three third- year students in the relevant degree program. Data generation was carried out through individual semi-structured interviews organized into four areas: (1) Experiences with reading, (2) Experiences with the internet and social networks, (3) Multimodal reading, and (4) Critical reading. The analysis process involved full transcription of each interview, considering both verbal and non-verbal aspects, coding, and thematic fragmentation. Subsequently, discourse analysis was conducted, encompassing both thematic and enunciative dimensions. In the Intermediate Phase, which served as an integration space for qualitative and quantitative methods, an instrument for statistical measurement sensitive to the study context was designed and validated to establish generalizations regarding the results of the previous phase. The design was based on data obtained in Phase One and specialized literature. The apparent, social, and ecological validity of the instrument was studied through the participation of academics and students who acted as expert evaluators. Additionally, a pilot test was conducted with 80 students from the concurrent Bachelor's program in Early Childhood Education and Primary Education at the same university. This allowed for an Exploratory Factor Analysis and the assessment of reliability using Cronbach's alpha coefficient, utilizing SPSS 26 software. The instrument took the form of a Likert-type ad hoc questionnaire with 73 items distributed across four dimensions: (1) Texts, (2) Activities, (3) Beliefs, and (4) Teaching, along with a section for socio-demographic information. Phase Two, quantitative in nature, collected and analyzed responses from 503 students from all years of the degree program using the ad hoc questionnaire from the previous phase. Statistical analyses performed included one-way ANOVA and bivariate correlations using SPSS 26, as well as classification analysis with a criterion variable using SPAD software.

Overall, the results reveal a variety of student profiles in relation to academic digital reading practices. There is a marked inclination towards analog reading, while screen use is less prevalent. In some instances, both reading mediums coexist. As students progress in their educational journey, they experience an evolution in their reading practices and a heightened awareness of the importance of finding quality information on the internet. However, their activities reflect a reading profile primarily focused on the visual elements of digital texts, such as metadata, rather

than content, leading to a superficial reading process. Furthermore, as their awareness of the importance of quality information increases, their preference for texts employing diverse semiotic modes diminishes. These results underscore the crucial role of university faculty, as students perceive the need for greater guidance in academic digital reading practices.