The making of a green city ideal: Challenges and opportunities for (g)local climate action

Abstract

Sota l'urbanisme de la sostenibilitat i el climàtic, s'ha formulat un ideal de ciutat verda contemporània que es basa en infraestructures intel·ligents, baixes en carboni i basades en la natura amb l'objectiu d'augmentar la resiliència davant les amenaces d'una emergència climàtica. Atès que aquest ideal actual s'està posant en pràctica en processos de governança tecnocràtics i multiescalars, i es finança amb fons climàtics privats, es planteja la qüestió de fins a quin punt els actors locals poden desenvolupar visions alternatives situades localment d'un ideal de ciutat verd.

Aquesta tesi doctoral examina, doncs, els reptes derivats d'un ideal contemporani de ciutat verda als municipis d'un context del Nord Global. En tres articles empírics, rastrejo les nocions plurals de ciutat verda tal com les entenen o posen en pràctica els residents urbans, els col·lectius socials, els planificadors i els responsables polítics, examinant discursos verds passats i actuals. La meva anàlisi es basa en un estudi de cas únic d'una ciutat considerada líder internacional en l'àmbit de les polítiques verdes: Vitòria-Gasteiz (País Basc, Espanya), Capital Verd Europea 2012, de mida mitjana de 250.000 habitants.

Al capítol I exposo els antecedents, l'enfocament teòric i el disseny general de la investigació, basant-me en la bibliografia dels estudis urbans crítics, l'ecologia política urbana, la geografia urbana i l'economia ecològica. Mostra les diverses ramificacions de la planificació ecològica urbana dominant en la governança local resumint, abans de passar a un debat sobre les vies per avançar cap a una governança urbana democràtica.

El capítol II s'endinsa en quatre dècades de planificació mediambiental per comprendre com es configuren els discursos locals al llarg del temps i mitjançant polítiques multiescalars canviants. Basant-me en una anàlisi crítica del discurs, mostro com la identitat verda de Vitòria-Gasteiz es va configurar en un primer moment a partir dels significats locals de la natura, alhora que servia d'un "political fix" en un context políticament molt conflictiu. Amb la creixent interrelació de la governança urbana local amb altres escales polítiques, els marcs locals verds es van convertir en una narrativa de "sustainability fix".

Mitjançant lús de la metodologia Q, el capítol III explora els significats de la naturalesa que prevalen a nivell local a través de quatre perspectives de com els residents urbans valoren el verd urbà i el concepte més ampli de naturalesa. Aquí descobreixo que les interpretacions locals van més enllà del discurs institucional sobre la naturalesa urbana, ja que els residents connecten de formes plurals amb la idea de naturalesa, i concloc amb la importància de reconèixer aquests significats plurals de la naturalesa en la governança verda local per millorar la inclusivitat i lequitat a nivell local.

Al capítol IV s'analitza l'impacte del finançament multilateral a la governança local a través de dos projectes de renaturalització que s'estan executant actualment a càrrec dels fons NextGenerationEU. Seguint un enfocament de teoria fonamentada, em centre en les contradiccions entre les oportunitats que sorgeixen en accedir a fons multilaterals de gran volum i l'operacionalització multinivell amb repercussions als valors locals de la governança democràtica.

El Capítol V conclou amb una anàlisi dels principals resultats, centrant-se en les implicacions per a la planificació urbanes. Discuteixo els límits del disseny de la investigació i assenyalo futures investigacions. Aquesta tesi ofereix una visió dels reptes a què s'enfronten les ciutats mitjanes del Nord Global quan necessiten trobar el seu nínxol econòmic i, alhora, respondre a les necessitats locals dels seus diversos residents.

Bajo el urbanismo de la sostenibilidad y climático, se ha formulado un ideal de ciudad verde contemporánea que se basa en infraestructuras inteligentes, bajas en carbono y basadas en la naturaleza con el objetivo de aumentar la resiliencia ante las amenazas de una emergencia climática. Dado que este ideal actual se está poniendo en práctica en procesos de gobernanza tecnocráticos y multi-escalares, y se financia con fondos climáticos privados, se plantea la cuestión de hasta qué punto los actores locales pueden desarrollar visiones alternativas situadas localmente de un ideal de ciudad verde.

Esta tesis doctoral examina, por tanto, los retos derivados de un ideal contemporáneo de ciudad verde en los municipios de un contexto del Norte Global. En tres artículos empíricos, rastreo las nociones plurales de ciudad verde tal y como las entienden o ponen en práctica los residentes urbanos, los colectivos sociales, los planificadores y los responsables políticos, examinando discursos verdes pasados y actuales. Mi análisis se basa en un estudio de caso único de una ciudad considerada líder internacional en el ámbito de las políticas verdes: Vitoria-Gasteiz (País Vasco, España), Capital Verde Europea 2012, de tamaño medio de 250.000 habitantes.

En el capítulo I expongo los antecedentes, el enfoque teórico y el diseño general de la investigación, basándome en la bibliografía de los estudios urbanos críticos, la ecología política urbana, la geografía urbana y la economía ecológica. Muestro las diversas ramificaciones de la planificación ecológica urbana dominante en la gobernanza local resumiendo, antes de pasar a un debate sobre las vías para avanzar hacia una gobernanza urbana democrática.

El capítulo II se adentra en cuatro décadas de planificación medioambiental para comprender cómo se configuran los discursos locales a lo largo del tiempo y mediante políticas multiescalares cambiantes. Basándome en un análisis crítico del discurso, muestro cómo la identidad verde de Vitoria-Gasteiz se configuró en un primer momento a partir de los significados locales de la naturaleza, al tiempo que servía de un "political fix" en un contexto políticamente muy conflictivo. Con la creciente interrelación de la gobernanza urbana local con otras escalas políticas, los marcos locales de lo verde se convirtieron en una narrativa de "sustainability fix".

Mediante el uso de la metodología Q, el capítulo III explora los significados de la naturaleza que prevalecen a nivel local a través de cuatro perspectivas de cómo los residentes urbanos valoran el verde urbano y el concepto más amplio de naturaleza. Aquí descubro que las interpretaciones locales van más allá del discurso institucional sobre la naturaleza urbana, ya que los residentes conectan de formas plurales con la idea de naturaleza, y concluyo con la importancia de reconocer estos significados plurales de la naturaleza en la gobernanza verde local para mejorar la inclusividad y la equidad a nivel local.

En el capítulo IV se analiza el impacto de la financiación multilateral en la gobernanza local a través de dos proyectos de renaturalización que se están ejecutando actualmente con cargo de los fondos NextGenerationEU. Siguiendo un enfoque de teoría fundamentada, me centro en las contradicciones entre las oportunidades que surgen al acceder a fondos multilaterales de gran volumen y la operacionalización multinivel con repercusiones en los valores locales de la gobernanza democrática.

El Capítulo V concluye con un análisis de los principales resultados, centrándose en sus implicaciones para la planificación urbanas. Discuto los límites del diseño de la investigación y señalo futuras investigaciones. Esta tesis ofrece una visión de los retos a los que se enfrentan las ciudades medianas del Norte Global cuando necesitan encontrar su nicho económico y, al mismo tiempo, responder a las necesidades locales de sus diversos residentes.

Under the paradigms of sustainability and climate urbanism, an ideal of a contemporary green city has been formulated globally that builds upon smart, low-carbon, and nature-based infrastructures aiming to increase its residents' resilience to threats posed by an accelerating climate emergency. As this current ideal is being operationalized through multi-level and technocratic governance processes and funded by private climate finance, questions arise to what extent local actors can develop alternative locally situated visions of a green city ideal that foster equity, inclusivity, and participation in urban governance processes. This Ph.D. dissertation is hence examining the challenges derived from a contemporary green city ideal on municipalities in a Global North context. I trace in three empirical articles the plural notions of a green city as understood or/and operationalized by urban residents, social collectives, planners, and decision-makers by examining past and current green discourses and broader forms of locally situated socio-natures. My analysis draws on a single case study of a city considered an international leader in the arena of green policies and that is deeply embedded in multi-level governance dynamics: Vitoria-Gasteiz (Basque Country, Spain), 2012 European Green Capital, a mid-sized city of 250.000 residents. In Chapter I, I lay out background, theoretical approach, and overall research design, drawing on literature of critical urban studies, urban political ecology, urban geography, and ecological economics. I show the various ramifications of mainstream urban green planning on local governance by summarizing first, the origins and current form of a contemporary narrative of the green city ideal, second, the multi-scalar processes that condition its local governance, and third, the advances in the conceptualizations around the meanings and values of nature, before I turn to a discussion on pathways to move towards democratic urban governance. Chapter II zooms in into four decades of environmental planning to understand how local greening discourses are shaped over time and by shifting multi-scalar politics. Based on a critical discourse analysis, I show through an historic lens how Vitoria-Gasteiz' urban green identity was first shaped by local meanings of nature while serving as a political fix in a politically very conflicted context. With increasing interwovenness of the local urban governance with other policy scales, local framings of green turned into a sustainability fix narrative, and with that into an economic asset of the local urban agenda. Using Q-methodology, Chapter III explores locally prevalent meanings of nature through eliciting four perspectives of how urban residents value urban greenery and the broader concept of nature. I find here that local understandings move beyond the institutional discourse of urban nature's benefits, as residents connect in plural ways with the idea of nature and conclude with the importance of acknowledging these plural meanings of nature in local green governance to enhance inclusivity and equity locally. Chapter IV discusses the impact of multi-lateral funding schemes on local values of governance through two concrete renaturalization projects that are currently being implemented under the NextGenerationEU budget. Following a grounded theory approach, I focus on the contradictions between the opportunities that arise from accessing multi-lateral funds of huge volume and within strict and short timelines and the multi-level operationalization with impacts on local values of democratic governance. Lastly, I conclude in Chapter V with a discussion of the key results with a focus on their implication for urban policy and planning. I discuss limits of the overall research design and point to future research. Overall, this thesis offers insights into the challenges of mid-sized cities in the Global North as being in need to find their specific economic niche yet responding to local needs and perspectives of its diverse residents.