La traductologia catalana contemporània

Abstract

El propòsit d'aquesta tesi ha estat caracteritzar la traductologia catalana mitjançant l'anàlisi dels principals factors de desenvolupament, des del segle XIX fins a l'actualitat. Per això, ha calgut analitzar les aportacions traductològiques més rellevants del període, establir els trets definitoris més remarcables i descriure les característiques principals de la traductologia catalana, segons les etapes més significatives, en el marc de les traductologies europees occidentals. Els resultats obtinguts palesen certes singularitats que afloren com uns trets idiosincràtics del pensament sobre la traducció. En sobresurt la traducció com a constituent dels fonaments de la llengua catalana contemporània, de costat de la normativa fabriana; la reflexió empírica com a substrat intel·lectual de la teoria de la traducció; la supeditació conjuntural de la traducció al context polisistèmic polític; el model de llengua com a tret definitori; la influència de Josep Carner com a instaurador d'uns paràmetres estilístics, en substitució d'un esbart de representants segons el model italià del segle XIV o el francès del segle XVI, i la publicació de quatre traduccions bíbliques amb pocs anys de diferència, una particularitat cultural única.

El propósito de esta tesis ha sido el de caracteritzar la traductología catalana por medio del análisis de los principales factores de desarrollo, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Para ello, ha sido preciso analizar las aportaciones traductológicas más relevantes del período, establecer los rasgos definitorios más destacados i describir las características principales de la traductología catalana, según las etapas más significativas, en el marco de las traductologías europeas occidentales. Los resultados obtenidos muestran ciertas singularidades que afloran como unos rasgos idiosincráticos de la reflexión sobre la traducción. Sobresale la traducció como constituyente de los fundamentos de la lengua catalana contemporanea, junto a la normativa fabriana; la reflexión empírica como substrato intelectual de la teoría de la traducción; la supeditación conyuntural de la traducción al contexto polisistémico político; el modelo de lengua como rasgo definitorio; la influencia de Josep Carner como instaurador de unos parámetros estilísticos, en substitución de un grupo de representantes según el modelo italiano del siglo XIV o el francés del siglo XVI, y la publicación de cuatro traducciones bíblicas en pocos años de diferencia, una particularidad cultural única.

The purpose of this thesis has been to characterize Catalan translation studies by analyzing the main factors of development from the 19th century to the present day. In this sense, it has been necessary to analyze the most relevant contributions in this period, to establish the most remarkable defining features and to describe Catalan translation studies, according to the most significant stages, within the framework of Western European translation studies. The results obtained reveal certain singularities that emerge as idiosyncratic features of contemporary Catalan translation studies. Among these, the following stand out: translation as a constituent of the foundations of the contemporary Catalan language, together with the Pompeu Fabra normative; empirical reflection as the intellectual substratum of translation theory; the subjection of translation to the political polysystemic context; the language model as the main defining feature; the influence of Josep Carner as the main establisher of stylistic parameters, replacing a group of representatives following the Italian model of the 14th century or the French model of the 16th century, and the publication of four biblical translations within a few years, a cultural peculiarity unique in the world.