La expatriación de personas trabajadoras según las normas del derecho de la Unión Europea y el derecho español

Abstract

Malgrat les migracions laborals no són una manifestació de la globalització, aquesta sí ha tingut incidència amb l'auge d'aquest fenomen i amb l'esdevenir de diverses modalitats de prestació transnacional de serveis. La mobilitat internacional pot adoptar diverses formes amb la finalitat de satisfer les necessitats de les empreses, però no totes elles encontren reconeixement jurídic, ni totes les seves característiques tenen rellevància jurídica.

Considerant les reformes que han experimentat les normes laborals espanyoles i comunitàries a l'última dècada, el present treball ofereix un estudi actualitzat de la mobilitat internacional de les persones treballadores. Després d'una avaluació dels postulats de la doctrina científica espanyola, es caracteritza a l'expatriació com la mobilitat en l'ocupació d'una persona treballadora, en virtut de la qual la prestació laboral passa a desenvolupar-se temporalment a l'estranger, circumstància que determina l'aplicació d'un estatut jurídic diferenciat a la relació laboral. Envers aquesta premissa, ofereix una anàlisi del seu tractament per a l'ordenament laboral espanyol des de la perspectiva de les seves fonts reguladores, les figures jurídiques utilitzades en la pràctica per a la seva implantació i les diverses problemàtiques que aquestes plantegen.

En quant la prestació laboral temporal de serveis a l'estranger implica que la relació laboral es regeixi per un conjunt de normes diferent d'aquell que la regulava de forma originària, s'examinen les regles de competència judicial aplicables als eventuals conflictes que es produeixin durant l'expatriació i de determinació de la legislació aplicable a aquest fenomen. Tanmateix, s'estudia la Directiva 96/71/CE com norma reguladora del règim jurídic aplicable a la persona treballadora expatriada en territori de la Unió Europea i l'Espai Econòmic Europeu i s'identifiquen les normes estrangeres aplicables a la relació laboral. En el supòsit d'expatriacions amb destí extracomunitari, s'analitza la problemàtica de l'aplicació extraterritorial de la legislació espanyola i les solucions proposades per la doctrina científica.

L'estudi conclou que l'anàlisi de les diverses causes de finalització de l'episodi d'expatriació des de la perspectiva de l'ordenament laboral espanyol i l'examen d'algunes problemàtiques que poden esdevenir després del retorn de la persona treballadora a Espanya.

Aunque las migraciones laborales no son una manifestación de la globalización, ésta sí ha tenido incidencia en el auge de este fenómeno y en el advenimiento de diversas modalidades de prestación transnacional de servicios. La movilidad internacional puede adoptar diversas formas a efectos de satisfacer las necesidades de las empresas, pero no todas ellas encuentran reconocimiento jurídico, ni todas sus características tienen relevancia jurídica.

Considerando las reformas que ha experimentado las normas laborales españolas y comunitarias en la última década, el presente trabajo ofrece un estudio actualizado de la movilidad internacional de personas trabajadoras. Tras una evaluación de los postulados de la doctrina científica española, se caracteriza a la expatriación como la movilidad en el empleo de una persona trabajadora, en virtud de la cual la prestación laboral pasa a desarrollarse temporalmente en el extranjero, circunstancia que determina la aplicación de un estatuto jurídico diferenciado a la relación laboral. Sobre esta premisa, ofrece un análisis de su tratamiento por el ordenamiento laboral español desde la perspectiva de sus fuentes reguladoras, las figuras jurídicas utilizadas en la práctica para su implementación y las diversas problemáticas que éstas plantean.

En cuanto la prestación temporal de servicios en el extranjero supone que la relación laboral se rija por un conjunto de normas distinto de aquel que la regulaba en forma primigenia, se examinan las reglas de competencia judicial aplicables a los eventuales conflictos que se produzcan durante la expatriación y de determinación de la legislación aplicable a este fenómeno. Asimismo, se estudia la Directiva 96/71/CE como norma reguladora del régimen jurídico aplicable a la persona trabajadora expatriada en territorio de la Unión Europea y el Espacio Económico Europeo y se identifican las normas extranjeras aplicables a la relación laboral. En el supuesto de expatriaciones con destino extracomunitario, se analiza la problemática de la aplicación extraterritorial de la legislación española y las soluciones propuestas por la doctrina científica.

El estudio concluye con el análisis de las diversas causas de finalización del episodio de expatriación desde la perspectiva del ordenamiento laboral español y el examen de algunas problemáticas que pueden acontecer tras el retorno de la persona trabajadora a España.

Although labour migrations are not a manifestation of globalisation, it has indeed had an impact on the rise of this phenomenon and the emergence of various forms of transnational service provision. International mobility can take various forms to meet businesses needs. However, not all mobility forms have legal recognition, nor do all of their characteristics have legal relevance.

Considering the reforms that Spanish and European labour laws have undergone in the last decade, this work provides an updated study of the international mobility of workers. After evaluating the postulates of Spanish scientific doctrine, expatriation is characterised as the employment mobility of a worker. When the labour is temporarily provided abroad, it creates a situation that requires the application of a distinct legal framework to the employment relationship. Based on this premise, this work offers an analysis of its treatment under the Spanish labour law from the perspective of its regulatory sources, the legal figures used in practice for its implementation, and the diverse difficulties they raise.

Since the temporary provision of services abroad implies that the employment relationship is governed by a set of rules different from those that originally regulated it, this work examines the rules of judicial jurisdiction applicable to potential conflicts that may arise during expatriation; the determination of the legislation applicable to this phenomenon is also examined. In addition, the Directive 96/71/EC is studied as the regulatory standard governing the legal framework applicable to expatriated workers within the European Union and the European Economic Area, and the foreign laws applicable to the employment relationship are thoroughly identified. For the expatriations to non-EU destinations case, the extraterritorial application of Spanish legislation is analysed, along with the solutions proposed by scientific doctrine.

The study concludes, from the perspective of Spanish labour law, by analysing the various causes conducive to the expatriation episode termination, and examining some situations that may arise after the worker's return to Spain.