Política de la solidaridad

Abstract

La solidaritat té una història que es pot datar des de la mateixa existència de la intersubjectivitat humana. En aquest sentit, la solidaritat reflecteix una manera de relacionar-se des de la vida i la supervivència que es tradueix en l'acció responsable sobretot davant de l'alteritat vulnerable o patint. Tot i això, la teorització moderna va proposar una visió reductiva de la relacionalitat que va propiciar pràctiques i discursos paternalistes i assistencialistes que s'estenen fins al present perquè parteixen des de la idea d'un subjecte privilegiat d'acció. La política de la solidaritat suposa la potencialitat discursiva i de praxi de tots els agents en una acció responsable que des d'una consciència crítica, discursiva, analèctica i imaginativa creen altres possibilitats vitals per construir un nou ordre social just.

La solidaridad tiene una historia que puede datarse desde la existencia misma de la intersubjetividad humana. En este sentido, la solidaridad refleja un modo del relacionamiento desde la vida y la supervivencia que se traduce en la acción responsable sobre todo ante la alteridad vulnerable o sufriente. Sin embargo, la teorización moderna propuso una visión reductiva de la relacionalidad que propició prácticas y discursos paternalistas y asistencialistas que se extienden hasta el presente porque parten desde la idea de un sujeto privilegiado de acción. La política de la solidaridad supone la potencialidad discursiva y de praxis de todos los agentes en una acción responsable que desde una conciencia crítica, discursiva, analéctica e imaginativa crean otras posibilidades vitales para construir un nuevo orden social justo.

Solidarity has a history that can be dated back to the very existence of human intersubjectivity. In this sense, solidarity reflects a way of relating from life and survival that translates into responsible action, especially in the face of vulnerable or suffering otherness. However, modern theorization proposed a reductive vision of relationality that fostered paternalistic and welfare practices and discourses that extend to the present because they start from the idea of a privileged subject of action. The politics of solidarity supposes the discursive and praxis potential of all agents in responsible action that, from a critical, discursive, analectical and imaginative consciousness, create other vital possibilities to build a new just social order.