Perfiles y necesidades de aprendizaje de estudiantes universitarios germanohablantes con español como lengua de herencia

Author

Romano Álvarez, Joana

Director

González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta)

Ramos Méndez, Carmen

Tutor

González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta)

Date of defense

2024-03-22

Pages

616 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

Abstract

[spa] La presente tesis doctoral es una investigación sobre diez estudiantes universitarios1 germanohablantes con español como lengua de herencia, con el fin de examinar su motivación, sus necesidades y expectativas de aprendizaje, su experiencia en el proceso de adquisición de la lengua de herencia en contextos formales e informales, las características de su lengua escrita y su identidad. Más allá de este propósito, la investigación debe servir, en primera línea, para dar a conocer a la comunidad docente este tipo de estudiantes y poder fundamentar una actuación pedagógica adecuada para con ellos. En el marco teórico ha sido necesario definir qué se entiende por lengua de herencia, quiénes son sus hablantes y quiénes, estudiantes de lengua de herencia; además, se exponen las teorías que constituyen la disciplina de lenguas de herencia, la cual tiene apenas treinta años de andadura. Por la naturaleza multilateral del objeto de estudio y su localización geográfica en Austria y Alemania, se ha optado por realizar una investigación de corte cualitativo en la que se combinan la etnografía, el estudio de casos y el método biográfico y se utilizan varios instrumentos de recolección de datos, como un cuestionario, una biografía lingüística y una entrevista. El enfoque cualitativo, además de facilitar esta combinación de métodos de aproximación al objeto de estudio y de instrumentos de recolección de datos, permite observar a los participantes desde la perspectiva émica. Para dar respuesta a las preguntas de investigación se han triangulado los datos obtenidos del análisis y se han contrastado con los hallazgos provenientes de la revisión bibliográfica. De este proceso analítico resulta una descripción densa tanto de las características de los estudiantes de español como lengua de herencia, así como de sus necesidades de aprendizaje. Estos estudiantes presentan una gran variabilidad en cuanto a su experiencia vital bilingüe y su nivel de dominio lingüístico. En cambio, su motivación para aprender la lengua, su forma de gestionar su identidad y sus necesidades de aprendizaje son semejantes. Precisamente en estas similitudes, pero sin dejar de considerar la variabilidad de los estudiantes, debe basarse la didáctica, la cual requiere una pedagogía crítica, que, por un lado, fomente su consciencia sociolingüística y refuerce su identidad, y que, por otro, utilice métodos como el macroenfoque y la multiliteracidad, para que el estudiante pueda expandir ampliamente su rango bilingüe, y adopte, a su vez, el enfoque comunicativo, que ayude al estudiante a expresarse mejor en todos los contextos de la lengua. 1 Por razones de orden práctico, utilizamos el masculino como genérico.


[cat] Aquesta tesis doctoral és una investigació sobre deu estudiants universitaris germanoparlants que tenen el castellà com a llengua d’herència, per tal d’examinar-ne la seva motivació, les seves necessitats i les seves expectatives d’aprenentatge, la seva experiència en el procés d’adquisició de la llengua d’herència en contextos formals i informals, les característiques de la seva llengua escrita i de la seva identitat. Més enllà d’aquest propòsit, la recerca ha de servir, en primer lloc, per a donar a conèixer a la comunitat docent aquest tipus d’estudiants i poder fonamentar una actuació pedagògica adequada. En el marc teòric ha estat necessari definir què s’entén per llengua d’herència, quins són els seus parlants i quins, estudiants de llengua d’herència; a més s’exposen les teories que constitueixen la disciplina de llengües d’herència, la qual té gairebé trenta anys de bagatge. Per la naturalesa multilateral de l’objecte d’estudi i la seva localització geogràfica a Àustria i Alemanya, s’ha optat per fer una investigació de tall qualitatiu, en el que es combina l’etnografia, l’estudi de casos i el mètode biogràfic i s’utilitzen diversos instruments d’obtencions de dades com un qüestionari, una biografia lingüística i una entrevista. L’enfocament qualitatiu, a més de facilitar aquesta combinació de mètodes d’aproximació a l’objecte d’estudis i d’instruments de recol·lecció de dades, permet observar els participants des de la perspectiva èmica. Per donar resposta a les preguntes de recerca s’han triangulat les dades obtingudes de l’anàlisi i s’han contrastat les descobertes provinents de la revisió bibliogràfica. D’aquest procés analític en resulta una descripció densa tant de les característiques dels estudiants de castellà com a llengua d’herència, com de les seves necessitats d’aprenentatge. Aquests estudiants presenten una gran variabilitat en relació a la seva experiència vital bilingüe i al seu nivell de domini lingüístic. En canvi, la seva motivació per aprendre la llengua, la manera de gestionar la identitat i les necessitats d’aprenentatge són semblants. Precisament en aquestes similituds, però sense excloure la variabilitat d’aquests estudiants, s’ha de basar la didàctica, la qual requereix una pedagogia crítica, que, d’una banda, fomenti la consciència sociolingüística de l’estudiant i reforci la seva identitat i que, d’altra banda, utilitzi mètodes com el macroenfocament i la multiliteracitat, perquè l’estudiant pugui expandir àmpliament el seu rang bilingüe, i, al mateix temps, adopti l’enfocament comunicatiu, que ajudi l’estudiant a expressar-se millor en tots els contextos de la llengua.


[eng] This doctoral thesis is an investigation of ten German-speaking university students with Spanish as their heritage language, in order to examine their motivation, their learning needs and expectations, their experience in the process of acquiring the heritage language in formal and informal contexts, the characteristics of their written language and their identity. Beyond this purpose, the research should serve, in the first place, to make this type of students known to the teaching community and to be able to base an adequate pedagogical action for them. In the theoretical framework, it has been necessary to define what is understood by heritage language, who are its speakers and who are heritage language learners; in addition, the theories that constitute the discipline of heritage languages, which is only thirty years old, are presented. Due to the multilateral nature of the object of study and its geographical setting in Austria and Germany, a qualitative research approach was chosen, combining ethnography, case studies and the biographical method, using various data collection instruments such as a questionnaire, a linguistic biography and an interview. The qualitative approach, in addition to facilitating this combination of methods for approaching the object of study and data collection instruments, makes it possible to observe the participants from an emic perspective. In order to answer the research questions, the data obtained from the analysis were triangulated and contrasted with the findings from the literature review. This analytical process resulted in a dense description of both the characteristics of the students of Spanish as a heritage language and their learning needs. These students show great variability in terms of their bilingual life experience and proficiency level. On the other hand, their motivation to learn the language, their way of managing their identity and their learning needs are similar. It is precisely on these similarities, while taking into account the students' variability, that didactics must be based, which requires a critical pedagogy that, on the one hand, fosters their sociolinguistic awareness and reinforces their identity and, on the other hand, adopts the communicative approach, which helps the learner to express him/herself better in all language contexts, and which uses methods such as macro-focus, inverted classroom and multiliteracies, so that the learner can broadly expand his/her bilingual range.

Keywords

Didàctica de la llengua; Didáctica de la lengua; Language teaching methods; Adquisició d'una segona llengua; Adquisición de una segunda lengua; Second language acquisition; Castellà (Llengua); Español; Spanish language; Alemanya; Alemania; Germany; Àustria; Austria

Subjects

37 – Education. Training. Leisure time

Knowledge Area

Ciències de l'Educació

Note

Programa de Doctorat en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats

Documents

01. JRA_1de2.pdf

7.633Mb

02. JRA_2de2.pdf

1.124Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)