Noves perspectives en la valoració dels paràmetres de la sarcopènia i el seu tractament. Relació i/o efectes de la dieta i els factors socioeconòmics, ús de la ciència participativa i propostes de millora en la precisió del diagnòstic

Abstract

L’envelliment de la població accentua l’augment de la prevalença de sarcopènia. L’objectiu principal de la tesi és analitzar la relació i/o efectes de la dieta i els factors socioeconòmics en la millora del paràmetres de la sarcopènia, i proposar noves estratègies per avaluar la quantitat/qualitat de la massa muscular i establir nous punts de tall per millorar la precisió del diagnòstic de la sarcopènia. A més, implementar l’ús de la ciència participativa per incrementar l’adherència de la gent gran a les recomanacions d’estils de vida. Els estudis realitzats van concloure: 1) Una revisió sistemàtica i metaanàlisi d’estudis observacionals va determinar que els factors socioeconòmics desfavorables són factors de risc de malnutrició en gent gran. 2) Un estudi de cocreació va augmentar l’adherència a les recomanacions d’estils de vida per tal de millorar els paràmetres de la sarcopènia i es van aplicar a l’estudi FOOP-Sarc. 3) Una revisió sistemàtica i metaanàlisi va determinar l’associació entre el consum d’aliments rics en antioxidants i la millora de la força muscular i la funció física, com a paràmetres de sarcopènia. 4) Una revisió sistemàtica i metaanàlisi va determinar que la suplementació de probiòtics millora la força muscular i la funció física, com a paràmetres de sarcopènia. 5) Un estudi transversal proposa l’avaluació de la quantitat i qualitat de la massa muscular amb bioimpedància, isocinètics i ecografia i proposa possibles punts de tall per millorar la precisió diagnòstica de la sarcopènia en gent gran amb probable sarcopènia. En conclusió, s’evidencia la relació i/o efectes de la dieta, els factors socioeconòmics, l’ús de la ciència participativa i noves estratègies per avaluar la quantitat i la qualitat de la massa muscular per millorar la precisió del diagnòstic de la sarcopènia.

El envejecimiento de la población acentúa el aumento de la prevalencia de sarcopenia. El objetivo principal de la tesis es analizar la relación y/o efectos de la dieta y los factores socioeconómicos en la mejora de los parámetros de la sarcopenia, y proponer nuevas estrategias para evaluar la cantidad/calidad de la masa muscular y establecer nuevos puntos de corte para mejorar la precisión del diagnóstico de la sarcopenia. Además, implementar el uso de la ciencia participativa para incrementar la adherencia de las personas mayores a las recomendaciones de estilos de vida. Los estudios realizados concluyeron: 1) Una revisión sistemática y metaanálisis de estudios observacionales determinó que los factores socioeconómicos desfavorables son factores de riesgo de malnutrición en personas mayores. 2) Un estudio de cocreación augmentó la adherencia a las recomendaciones de estilos de vida para mejorar los parámetros de la sarcopenia y se aplicaron al estudio FOOP-Sarc. 3) Una revisión sistemática y metaanálisis determinó la asociación entre el consumo de alimentos ricos en antioxidantes y la mejora de la fuerza muscular y la función física, como parámetros de sarcopenia. 4) Una revisión sistemática y metaanálisis determinó que la suplementación de probióticos mejora la fuerza muscular y la función física, como parámetros de sarcopenia. 5) Un estudio transversal propone la evaluación de la cantidad y calidad de la masa muscular con bioimpedancia, isocinéticos y ecografía y propone posibles puntos de corte para mejorar la precisión diagnóstica de la sarcopenia en personas mayores con probable sarcopenia. En conclusión, se evidencia la relación y/o efectos de la dieta, los factores socioeconómicos, el uso de la ciencia participativa y nuevas estrategias para evaluar la cantidad y calidad de la masa muscular para mejorar la precisión del diagnóstico de la sarcopenia.

The aging of the population accentuates the increase in the prevalence of sarcopenia. The main objective of the thesis is to analyze the relationship and/or effects of diet and socioeconomic factors in the improvement of sarcopenia parameters, and to propose new strategies to evaluate the quantity/quality of muscle mass and establish new cut-off points to improve the accuracy of the diagnosis of sarcopenia. In addition, implement the use of participatory research to increase the adherence of the elderly to lifestyles recommendations. The studies carried out concluded: 1) A systematic review and meta-analysis of observational studies determined that unfavorable socioeconomic factors are risk factors for malnutrition in the elderly. 2) A co-creation study increased the adherence to lifestyles recommendations to improve sarcopenia parameters and it had been applied to the FOOP-Sarc study. 3) A systematic review and meta-analysis determined the association between the consumption of foods rich in antioxidants and the improvement of muscle strength and physical performance, as sarcopenia parameters. 4) A systematic review and meta-analysis determined that probiotic supplementation improves muscle strength and physical function, as sarcopenia parameters. 5) A cross-sectional study proposes the evaluation of the quantity and quality of muscle mass with bioimpedance, isokinetic and ultrasound and proposes possible cut-off points to improve the diagnostic accuracy of sarcopenia in elderly people with probable sarcopenia. In conclusion, the relationship and/or effects of diet, socioeconomic factors, the use of participatory science, and new strategies to assess the quantity and quality of muscle mass to improve the accuracy of the diagnosis of sarcopenia are evidenced.