Understanding resilience in collaborative projects

Abstract

Actualment, la majoria de les organitzacions porten a terme els seus esforços d'innovació mitjançant col·laboracions interorganizacionals. L'objectiu d'aquesta estratègia d'innovació és accedir a recursos externs, compartir costos i riscos, i, en última instància, millorar els processos d'innovació. Aquests esforços sovint es duen a terme a través de projectes, anomenats projectes col·laboratius. Malgrat l'interès creixent tant del sector privat com del públic en fomentar la innovació mitjançant projectes col·laboratius, molts d'ells lluiten per assolir els seus objectius relacionats amb la triple restricció i/o la satisfacció de les parts interessades.

Reunir actors de diversos camps de coneixement, indústries i cultures ofereix un terreny fèrtil per al desenvolupament de productes, serveis i tecnologies innovadores. No obstant això, aquest context col·laboratiu també presenta reptes de gestió significatius per als socis del projecte, a causa de la complexitat, l'ambigüitat i la incertesa inherents a aquests projectes. En aquest context, gestionar de manera efectiva les interrupcions que es deriven d’amenaces imprevistes esdevé significatiu, ja que el fracàs del projecte es converteix en un resultat probable sense una resposta i adaptació adequades.

En aquest sentit, l'objectiu d'aquest estudi és augmentar la comprensió actual sobre com els projectes col·laboratius superen les pertorbacions, centrant-se en la interacció dinàmica entre tres constructes significatives durant les pertorbacions: l'equivocitat, la governança i l'aprenentatge organitzatiu. L'equivocitat és una qüestió central en una xarxa de socis i s'exacerba durant les pertorbacions. Canvis en els enfocaments de la governança no només podrien contribuir a superar les pertorbacions, sinó que també podrien exacerbar o reduir els nivells d'equivocitat. Ja que els socis no tenen experiència prèvia en el tractament d'una interrupció, han de reaccionar i aplicar les seves capacitats d'aprenentatge per superar-la. Aquestes tres constructes representen aspectes fonamentals a tractar durant les pertorbacions, les interrelacions de les quals s'expliquen millor mitjançant causalitat mútua i no linealitat.

El marc de recerca aplicat es basa en la teoria de la complexitat, amb un èmfasi específic en els conceptes de sistemes complexos adaptatius i generatius. Es va dur a terme un anàlisi de casos creuats basat en un exitós projecte col·laboratiu, el projecte LOCUTIOS. Aquest projecte es va desenvolupar en un entorn d'alta incertesa, aconseguint superar dues instàncies de pertorbacions i continuant aportant resultats valuosos. En aquest sentit, es va utilitzar un enfocament abductiu com a lògica de raonament. Es va aplicar l'anàlisi de casos creuats per investigar les respostes corresponents que facilitaven la resolució i asseguraven la resiliència, basant-se en les interrelacions entre els tres constructes.

La contribució de la recerca es resumeix mitjançant un marc que ofereix explicacions sobre com aquest cas d'èxit va aconseguir superar les pertorbacions. El marc contribueix a explicar dos diferents patrons de reacció, caracteritzats per diferents comportaments d'aprenentatge (adaptatiu o generatiu), enfocaments de governança (complementarietat o substitució) i el paper de l'equívocitat (motor o barrera) en l'exploració del coneixement. Aconseguir la resiliència no segueix un camí únic; en comptes d'això, hi ha (com a mínim) dues aproximacions que es distingeixen pels comportaments d'aprenentatge de les organitzacions, a saber, la resiliència generativa i adaptativa que permeten que un projecte superi les pertorbacions. La rellevància d'aquesta recerca rau en explicar diferents formes de resiliència potencial dins de projectes col·laboratius quan s'enfronten a reptes imprevistos, omplint un buit a la literatura.

En la actualidad, la mayoría de las organizaciones ejecutan la innovación a través de colaboraciones con otras organizaciones. El objetivo de esta estrategia es acceder a recursos externos, compartir costos y riesgos para mejorar los procesos de innovación en última instancia. Estas acciones se llevan a cabo a través de proyectos, usualmente denominados proyectos colaborativos. A pesar del creciente interés tanto del sector privado como del público en fomentar la innovación a través estos proyectos, muchos de ellos encuentran serios desafíos para alcanzar sus objetivos en relación al tiempo, coste, alcance (triple restricción) y/o la satisfacción de los interesados.

El hecho de reunir a actores de diversos campos de conocimiento, industrias y culturas ofrece un terreno fértil para el desarrollo de productos, servicios y tecnologías innovadoras. Sin embargo, este contexto también presenta desafíos significativos de gestión para los participantes, debido a la elevada complejidad, ambigüedad e incertidumbre, inherentes a estos proyectos. En este contexto, se torna relevante la gestión efectiva de las perturbaciones / disrupciones que emergen como resultado de situaciones imprevistas. El fracaso del proyecto se convierte en un resultado probable cuando las perturbaciones y la respuesta a ellas, no se gestionan de una manera adecuada.

En este sentido, el objetivo de este trabajo es aumentar el conocimiento actual sobre cómo los proyectos colaborativos superan las perturbaciones, centrándose en la interacción dinámica entre tres constructos: la equivocalidad, la gobernanza y el aprendizaje organizacional. La equivocalidad es un problema central entre los participantes y sus efectos se agravan durante las perturbaciones. Los cambios en la gobernanza del proyecto no solo permiten superar las perturbaciones, sino que también pueden exacerbar o reducir los niveles de equivocalidad. Dado que los socios pueden no contar con la experiencia y el conocimiento previo para sobreponerse a una disrupción, al enfrentarse a ella, estos deben reaccionar y aplicar sus capacidades de aprendizaje para poder superarla. Estos tres constructos representan aspectos fundamentales a tratar durante las perturbaciones, cuyas interrelaciones se explican mejor mediante causalidad mutua y no linealidad.

El marco de investigación aplicado se basa en la teoría de la complejidad, con énfasis específico en los conceptos de sistemas complejos adaptativos y generativos. Se llevó a cabo un análisis cruzado de casos, basado en un proyecto colaborativo exitoso, el proyecto LOCUTIOS. Este proyecto se desarrolló en un entorno de alta incertidumbre y fue capaz de superar dos instancias de perturbación y, aun así, entregar resultados valiosos para los interesados. Se utilizaron enfoques abductivos como lógica de razonamiento. El análisis de casos cruzados se aplicó para investigar las respuestas correspondientes que facilitaron la resolución de las dos perturbaciones y permitieron la resiliencia del proyecto, basándose en las interrelaciones entre los tres constructos.

La contribución de la investigación se resume en un modelo que ofrece explicaciones sobre cómo en el caso de estudio se logró superar las perturbaciones. El modelo contribuye a explicar dos patrones de reacción diferentes, caracterizados por diferentes comportamientos de aprendizaje (adaptativo o generativo), enfoques de gobernanza (complementariedad o sustitución) y el papel de la equivocalidad (generador o barrera) en la exploración del conocimiento. Ser resiliente no es un proceso que sigue un camino único; en su lugar, existen (al menos) dos maneras distintas, caracterizadas por el aprendizaje organizacional, a saber, la resiliencia generativa y adaptativa, que permiten que un proyecto supere las perturbaciones. La relevancia de esta investigación radica en explicar diversas formas de resiliencia potencial dentro de proyectos colaborativos cuando se enfrentan a desafíos imprevistos, contribuyendo con una aportación a un aspecto relevante pero poco estudiado en la literatura.

Nowadays, most organizations conduct their innovation efforts through interorganizational collaborations. The goal of this innovation strategy is to access external resources, share costs and risks, and ultimately enhance innovation processes. These endeavours are typically implemented through projects, often referred as collaborative projects. Despite the growing interest of both private and public sectors in fostering innovation through collaborative projects, many of them struggle to achieve their objectives concerning the triple constraint and / or stakeholder´s satisfaction.

Bringing together actors from diverse knowledge fields, industries, and cultures offers a fertile ground for the development of innovative products, services, and technologies. However, this collaborative context also presents significant managerial challenges for project partners, owing to the complexity, ambiguity, and uncertainty inherent in these projects. In this context, effectively managing disruptions arising from unforeseen threats becomes significant, as project´s failure becomes a likely outcome without proper response and adaptation to them.

In this vein, the objective of this study is to increase the current understanding about how collaborative projects overcome perturbations, focused on the dynamic interplay between three significant constructs during perturbations: equivocality, governance and organizational learning. Equivocality is a central issue in a network of partners and it is exacerbated during perturbations. Changes in governance approaches do not only might contribute to overcome perturbations, but also these might exacerbate or reduce equivocality levels. As the partners have no previous experience of dealing with a disruption, they must react and apply their learning capabilities to overcome it. These three constructs represent fundamental aspects to deal with during perturbations, whose interrelationships are better explained by mutual causality and non-linearity.

The research framework applied is rooted in the complexity theory, with a specific emphasis on the concepts of complex adaptive and generative systems. A cross-case analysis based on a single and successful collaborative project, the LOCUTIOS project was conducted. This project was embedded in a high uncertain environment, being able to overcome two instances of perturbations and still delivering valuable outputs and outcomes. In this sense, abductive approaches were used as a reasoning logic. Cross-case analysis was applied to investigate corresponding responses that facilitated resolution and ensured resilience, based on the interrelationships between the three constructs.

The research's contribution is summarized through a framework that offers explanations into how this successful case managed to overcome perturbations. The framework contributes to explain two different reaction patterns, characterised by different learning behaviours (adaptive or generative), governance approaches (complementarity or substitution), and role of equivocality (driver or barrier) to knowledge exploration. Achieving resilience does not follow a unique path; instead, there are (at least) two approaches distinguished by the learning behaviours of the organizations, namely generative and adaptive resilience that enable a project to overcome perturbations. The relevance of this research resides on explaining various forms of potential resilience within collaborative projects when confronted with unforeseen challenges, filling a gap in the literature.