Advances in cardiac resynchronization therapy: Conduction system pacing as an alternative to optimized biventricular pacing & Benefits of optimization to equalize response between women and men

Abstract

[eng] Stimulation of the conduction system has emerged as an alternative to biventricular pacing in patients with an indication for resynchronization therapy. Until now, in the case of a failed implant due to unfavorable venous anatomy or phrenic stimulation, an epicardial placement of the electrode was necessary, through cardiac surgery. On the other hand, a third of patients do not respond to biventricular stimulation. For these reasons, an easier alternative with better results to biventricular pacing is being sought.

The first part of this thesis is dedicated to comparing conduction system stimulation with biventricular pacing to find out if they produce the same degree of electrical and mechanical resynchronization, ventricular reverse remodeling and clinical outcomes. At the same time, it is intended to provide a new criterion that guarantees ventricular resynchronization with left bundle branch stimulation.

The second part of this thesis is dedicated to the study of the cause why women have a better response to resynchronization therapy. It studies how the shorter PR interval that women have on the observed response and how the fusion optimization method (FOI) can equalize the response to resynchronization therapy between sexes.

[cat] L’estimulació del sistema de conducció ha sorgit com una alternativa a l’estimulació biventricular en pacients amb indicació de teràpia de resincronització. Fins ara, en cas d’implant fallit per anatomia venosa no favorable o estimulació frènica, calia una col·locació epicàrdica de l’electrode, a través de cirurgia cardíaca. D’altra banda, un terç dels malalts no responen a l’estimulació biventricular. Per aquests motius ,s’està buscant una alternativa més fàcil i amb més bon resultats a l’estimulació biventricular. La primera part d’aquesta Tesi està dedicada a comparar l’estimulació del sistema de conducció amb l’estimulació biventricular per esbrinar si produeixen el mateix grau de resincronització elèctrica i mecànica, remodelat invers ventricular i resultatsclínics.Alhora es pretén aportar un nou criteri que garanteixi la resincronització ventricularamb l’estimulació de branca esquerra.

La segona part d’aquesta Tesi està dedicada a l’estudi de la causa per la qual les dones presenten una millor resposta a la teràpia de resincronització. S’estudia com pot influir l’interval PR més curt que tenen les dones en la resposta observada i com el mètode d’optimització amb fusió (FOI) pot igualar la resposta a la teràpia de resincronització entre sexes.