Economia del vi a l’època romana. Paisatges productius, dades arqueològiques, quantificació i modelizació. Estudi de cas: regio Laeetana‐Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C.‐ III d.C.)

Abstract

[cat] L'economia romana s'ha definit com un règim agropecuari, on es cultivava principalment el blat combinat amb altres cultius intensius (vinya i olivera), que produïen grans excedents de productes agraris transformats com el vi i l'oli d'oliva. Les possibilitats de creixement econòmic d'una zona vitivinícola com la antiga "regio Laeetana" a la província Hispania Citerior Tarraconensis, depenien de canvis en la productivitat agrària però estaven subjectes a constriccions agroecològiques i agroeconòmiques que podien afectar els patrons d'assentament, les fluctuacions demogràfiques, les formes de producció relacionades amb les capacitats de cultiu de la vinya, la difusió de noves tècniques de conreu i l'elaboració i l'adopció de nous avenços tecnològics.

L'òptima combinació de tots aquests factors explica com van sorgir avantatges comparatius enfront d'altres territoris productors, assolides a través de processos d'intensificació i especialització que van generar un l'increment d'excedents de producció vitivinícola susceptibles de ser comercialitzats en diferents mercats exteriors.

La viticultura intensiva practicada durant l'època romana a l' antiga regió de la Laietània que comprenia l'àmplia depressió del Vallès, el curs baix del riu Llobregat i gran part de la costa central catalana, va ser un fenomen generalitzat amb enormes implicacions econòmiques que va suposar una autèntica revolució per a aquest territori en tots els àmbits i en tots els ordres.

Aquest projecte de recerca es basa en un treball previ on es va establir el marc teòric i epistemològic d'estudi de les diferents variables, factors i agents endògens i exògens que intervenen en totes les etapes de la producció, distribució, comerç i consum del vi en l'època romana entre els segles I aC i III dC.

Aquest nou treball se centra en una anàlisi geoespacial i geoeconòmica, que suposa la identificació dels patrons de poblament, l'organització del hàbitat rural, les formes de producció i gestió relacionades amb les capacitats dels cultius per obtenir uns rendiments òptims que permetin la generació d'excedents susceptibles de ser comercialitzats en un context d'una població creixent i una demanda elevada.

La utilització de mètodes quantitatius i qualitatius derivats de la l'aplicació de les matemàtiques, la física, l'estadística i l'elaboració de models formals de programació lineal com el PM-Predictive modelling o modelat predictiu, el CFD-Cumulative Frequency Distribution o modelat de distribució de freqüència acumulativa, l' ABM-Agent Based Modelling o modelatge basat en agents i el CSN-Complex Systems Networks o modelatge de xarxes i sistemes complexos, ens permeten interpretar i fer inferències, prediccions, regressions i reconstruccions sobre l'evolució de l'economia vitivinícola a la Laietània, entesa com una situació inclou tots els aspectes necessaris per produir vins de diverses qualitats, juntament amb un conjunt d'activitats complementàries relacionades amb la producció, l'elaboració, la distribució, la comercialització i el consum del vi en època romana.

[eng] The Roman economy has been defined as an agrarian regime, where wheat was mainly cultivated combined with livestock farming and intensive cash crops such as wine and olive oil. Possibilities for economic growth in a winegrowing area such as the Laetanian region in Hispania Citerior depended upon changes in agrarian productivity but were subject to agro-ecological and agroeconomic endowments that could affect the settlement patterns, the fluctuations in population, the forms of production related to the vineyard crop capacities, the spread of new techniques of cultivation and processing and the adoption of new technological advances. The combination of these factors explains how comparative advantages arose from other wine- growing territories, achieved through intensification and specialization processes that generated an increase of winemaking production surplus capable of being traded in different overseas markets. The intensive viticulture practised during the Roman period in the ancient Laetanian region situated in the centre of Catalan coastal depression was a widespread phenomenon with huge economic implications which represented a cultural revolution for this territory in all areas and at all orders. This research project builds on a previous work where was established the theoretical and epistemological framework of study of the different variables, factors and endogenous and exogenous agents involved in every stage of the production, distribution, trade and consumption of wine in the Roman period between the 1st century BC and 3rd century AD (Martín i Oliveras, 2015b). This new work is focused on a geospatial and geoeconomic analysis, which supposes the identification of the settlement patterns, the organization of the rural habitat, the forms of production and management related to the crops capacities to obtain optimal yields for generating surpluses in a context of a growing population. The utilization of quantitative and qualitative methods such as mathematics, statistics and linear programming models like PM-Predictive Modeling, CFD-Cumulative Frequency Distribution Modeling, ABM-Agent Based Modeling and CSN-Complex Systems Networks, allows us to interpret and make predictions, regressions, and reconstructions about the evolution of the wine economy, understood as a situation that includes all the aspects needed to produce wines of various qualities, along with a group of complementary activities related to the production, elaboration, distribution, trade and consumption.

[spa] La economía romana se ha definido como un régimen agropecuario, donde se cultivaba principalmente el trigo combinado con otros cultivos intensivos (viñedo y olivo), que producían grandes excedentes de productos agrarios transformados como el vino y el aceite de oliva. Las posibilidades de crecimiento económico de una zona vitivinícola como la antigua regio Laeetana en la província Hispania Citerior Tarraconensis, dependían de cambios en la productividad agraria pero estaban sujetas a constricciones agroecológicas y agroeconómicas que podían afectar a los patrones de asentamiento, las fluctuaciones demográficas, las formas de producción relacionadas con las capacidades de cultivo del viñedo, la difusión de nuevas técnicas de cultivo y la elaboración y la adopción de nuevos avances tecnológicos. La óptima combinación de todos estos factores explica cómo surgieron ventajas comparativas frente a otros territorios productores, logradas a través de procesos de intensificación y especialización que generaron un incremento de excedentes de producción vitivinícola susceptibles de ser comercializados en diferentes mercados exteriores. La viticultura intensiva practicada durante la época romana en la antigua región de la Layetania que comprendía la amplia depresión del Vallès, el curso bajo del río Llobregat y gran parte de la costa central catalana, fue un fenómeno generalizado con enormes implicaciones económicas que supuso una auténtica revolución para este territorio en todos los ámbitos y en todos los órdenes. Este proyecto de investigación se basa en un trabajo previo donde se estableció el marco teórico y epistemológico de estudio de las diferentes variables, factores y agentes endógenos y exógenos que intervienen en todas las etapas de la producción, distribución, comercio y consumo del vino en la época romana entre los siglos I a.C y III d.C. Este nuevo trabajo se centra en un análisis geoespacial y geoeconómico, que supone la identificación de los patrones de poblamiento, la organización del hábitat rural, las formas de producción y gestión relacionadas con las capacidades de los cultivos para obtener unos rendimientos óptimos que permitan la generación de excedentes susceptibles de ser comercializados en un contexto de una población creciente y una demanda elevada. La utilización de métodos cuantitativos y cualitativos derivados de la aplicación de las matemáticas, la física, la estadística y la elaboración de modelos formales de programación lineal como el PM-Predictive modelling o modelado predictivo, el CFD-Cumulative Frequency Distribution o modelado de distribución de frecuencia acumulativa, el ABM-Agent Based Modelling o modelado basado en agentes y el CSN-Complex Systems Networks o modelado de redes y sistemas complejos, nos permiten interpretar y hacer inferencias, predicciones, regresiones y reconstrucciones sobre la evolución de la economía vitivinícola en la Layetania, entendida como una situación que incluye todos los aspectos necesarios para producir vinos de diversas calidades, junto con un conjunto de actividades complementarias relacionadas con la producción, la elaboración, la distribución, la comercialización y el consumo del vino en época romana.