Estratègies d’intervenció de la parla i el llenguatge en individus amb Afàsia Progressiva Primària

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: L’Afàsia Progressiva Primària (APP) és un síndrome clínic de naturalesa neurodegenerativa caracteritzat per un deteriorament progressiu de la parla i el llenguatge. Es descriuen tres variants d’APP. La variant semàntica de l’afàsia progressiva primària (vsAPP), la variant no fluent/ agramatical de l’afàsia progressiva primària (vnfAPP) i la variant logopènica de l’afàsia progressiva primària (vlAPP). Actualment no existeix un tractament curatiu i les intervencions no farmacològiques com la logopèdia busquen compensar i mantenir la comunicació funcional d’aquests persones, encara que les evidències envers a la seva eficàcia són escasses. Per aquest motiu, existeix la necessitat d’ampliar la recerca per demostrar l’eficàcia d’intervencions logopèdiques per tal de compensar els dèficits en la parla i el llenguatge en individus amb APP. HIPÒTESIS: Les hipòtesis de cada un dels articles que conformen la present tesis doctoral són: 1) La teràpia de l’aprenentatge sense error tindrà un efecte positiu en aspectes concrets del llenguatge de manera immediata i a curt termini en els pacients amb la variant semàntica d’Afàsia Progressiva Primària. 2) L’estimulació elèctrica transcranial de baixa intensitat per corrent directe (tDCS) junt amb la intervenció logopèdica podria generar un millor rendiment clínic en algunes tasques de llenguatge amb pacients amb APP. 3) La creació d’escales per valorar l’apràxia bucofonatòria es necessària per avaluar quantitativament les característiques verbals i no verbals dels pacients amb la variant no fluent/agramatical de l’APP. 4) La versió modificada de la teràpia de l’entrenament de guions a través del Video Implemented Script Training for Aphasia (VISTA) millorarà aspectes del llenguatge i la parla amb pacients amb APP.

OBJECTIUS: Els objectius de cada un dels treballs que conformen la present tesi doctoral són: 1) Avaluar l'efecte immediat i a curt termini de la teràpia de l'aprenentatge sense errors sobre aspectes concrets del llenguatge en pacients amb la vsAPP. 2) Avaluar la tolerabilitat i l’eficàcia de la tDCS combinada amb logopèdia en les tres variants d’APP examinant el rendiment clínic en diferents tasques de llenguatge. 3) Crear una escala

quantitativa per a l'apràxia bucofonatòria i avaluar-la en pacients amb la vnfAPP i altres malalties neurodegeneratives. 4) Avaluar l'acceptabilitat, viabilitat i els efectes en la parla i el llenguatge en les tres variants d’APP, mitjançant la versió modificada del VISTA.

MÈTODES: Vuit, quinze i tretze participants amb APP van rebre les diferents intervencions de la parla i el llenguatge: 1) Aprenentatge sense error. 2) Logopèdia + tDCS activa i logopèdia + tDCS simulada. En una submostra, la ressonància magnètica funcional es va realitzar abans i després de cada intervenció. 3) Versió modificada del VISTA. Les diferents tasques es van avaluar a l’inici de la intervenció, immediatament després i al cap d’un, tres i sis mesos depenent de la teràpia. La creació de l’escala per a l’apràxia bucofonatòria es va administrar a 64 participants amb APP i altres malalties neurodegeneratives i a 19 controls sans.

RESULTATS: En el primer estudi els pacients amb la vsAPP mostren una millora significativa en la post intervenció en els ítems entrenats. Després de la teràpia amb tDCS a pacients amb APP més logopèdia s’observa una millora en les dues branques d’intervenció (tDCS activa i simulada) però no hi ha diferències entre l’estimulació activa i la simulada. El grup de la vnfAPP va obtenir la puntuació mitjana més alta després de l’administració de l'escala d’apràxia bucofonatòria. Els participants mostren millores significatives en alguns aspectes de la parla i el llenguatge després de la teràpia de l’entrenament de guions.

CONCLUSIONS: La teràpia de l’aprenentatge sense error mostra beneficis en el reaprenentatge de paraules entrenades després de la intervenció en pacient amb la vsAPP. No s’ha trobat diferències entre l’estimulació activa i simulada en les puntuacions clíniques que donin suport d’eficàcia clínica d’aquesta tecnologia en pacients amb APP. L’escala per l’apràxia bucofonatòria és una eina que permet avaluar quantitativament les característiques verbals i no verbals dels pacients amb la nfvAPP i comparar-la amb les diferents variants d’APP i altres malalties neurodegeneratives. La versió modificada del VISTA és acceptable i eficaç en les tres variants d’APP, mostrant beneficis en les mesures analitzades.